Este tradicional postre valencià és probablement la cosa més embafadora que he tastat mai. Ja ho saben, l'arrop és un xarop a base d'almívar concentrat de most de raïm, de sabor dolcíssim i aspecte molt fosc; i dins d'eixe espés beuratge s'hi suquen les talladetes. Normalment de carabassa, tot i que també es pot fer amb meló, meló d'Alger o fins i tot altres fruites. Però vaja, la recepta original és amb el most del raïm i carabassa de porc.Esta setmana estem assistint a la retransmissió en directe del judici de la peça valenciana de la Trama PP, mal anomenada Trama Gürtel. Un espectacle tristíssim per allò quesignifica, però absolutament magnetitzant. No pots apartar l'orella de la ràdio, els ulls de la tele... És com el Teletienda de la matinada on no pots deixar de mirar com et volen vendre unes absurdes plantilles per semblar més alt, o el funcionament del Jex-Extender, un instrument dissenyat per la Santa Inquisició per allargar-te el piu. I el paral·lelisme ve donat perquè d'alguna manera els acusats han començat una carrera per a vore qui la té més llarga. A vore qui confessa més.
Nou empreses, nou, han pactat amb la fiscalia per evitar la presó. Han confessat que pagaven factures del PP, i que era la seua forma de contribuir a la campanya electoral popular. Això ja es va saber fa mesos. Hi ha qui sospita que a estos empresaris, els ix a bon preu la malifeta. Diuen que les multes són inferiors als beneficis aconseguits formant part de la trama. Hauria de jutjar-se, entenc jo, si la fiscalia és capaç de connectar les ajudes econòmiques amb adjudicacions concretes.
D'altra banda, l'altra banda, la de comissionistes. La de Correa i El Bigotes. I Crespo, que de vegades ens n'oblidem, i és peça important per entendre la connexió. Crespo era el secretari d'organització del PP gallec, i és així com va conéixer a Correa, qui acabà fitxant-lo per al seu holding d'empreses extractores. Es veu que venia ensenyat de casa. Tots estos empresaris units a l'anterior, són el xarop. Eixa substància fosca, que fa una forta ferum, un pèl apegalosa, que taca tot el que toca.
I les tallaetes són els trossos de carabassa que ens han governat durant anys. RicardoCosta que fa uns anys deia que tot això era «rien de rien» ara ho «regrette tout». Canta més que «Le petite rosignol", EdithPiaf, i té gràcia això del cognom, vostés ja m'entenen. Costa que ho va negar tot, que va dir que tothom els hi hauria de demanar disculpes, finalment confessa. «Es cierto que el PP se financiaba con dinero negro». I comença a donar noms i més noms. I sobretot, com en els exercicis de matemàtiques, aclareix qui era la famosa X. Francisco Camps. El que fou President. Però hi ha més gent enviscada en el xarop. I aniran eixint encara més noms. Costa diu que fins i tot factures de la campanya a l'alcaldia d'Alberto Fabra el 2007 es van acabar pagant per una empresa. Caldrà confirmar això judicialment. I la resta. Al PP li espera un calvari judicial, resultat de les seues deshonestes pràctiques durant anys. Tant de bo no ho supere electoralment i desaparega... Després de tornar la pasta.
Perquè l'Arrop i Talletes és el postre, però el menú de tot això del PP és italià, com el de la màfia. O és pasta, o és una pizza, que és com li deien a les falses modificacions d'obra, per les que segons l'empresari Monsonís, el PP cobrava un 30%, a afegir al 3% de cada obra. Contra més sucre, més dolç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada