Un organisme especialitzat, depenent del Consell d'Europa ha emés estos dies un document de 12 fulls, com si fos un calendari. La diferència és que en lloc de despullar bombers musculats o jugadores d'un modest equip d'handbol que busquen patrocinador, despulla al Regne d'Espanya, i el deixa amb totes les vergonyes a l'aire.
Jo ho celebre per dues raons. La primera perquè quan tu dius coses així, sempre salten els saberuts de part, dient que eres sectari, exagerat, odies Espanya, i eres un bocamoll. Ara ho diu un organisme poc sospitós de valencianista, trenca pàtries, ni adoctrinat. I per altra, i esta és encara més important, perquè la crítica feta per una organització com esta, hauria de provocar la reacció per resoldre els problemes assenyalats. Tot i que francament, no em veig a Mariano Rajoy dient que per al 2018 es planteja deixar de fumar puros, seguir caminant ràpidament, i treballar per recuperar la més que deteriorada democràcia espanyola. Una democràcia que ara mateix és més una declaració semàntica que una realitat jurídica i política. Trist, però així és. Estan deconstruint la democràcia.
L'informe deixa clar que Espanya és ara mateix un estat fallit en relació al seu funcionament parlamentari i judicial. I no és només un problema del partit del govern. És més greu, és del partit de govern, i dels que han estat partits de govern, i dels que els hi han donat suport actiu o passiu. És un règim. Recalcitrant. Perquè cap de les 11 mesures sobre independència judicial i lluita contra la corrupció que havia reclamat el Consell en un informe anterior del 2013, s'han implementat. Ni una, ni mitja, ni cap.
L'informe és molt dur pel que fa als regals institucionals i la regulació dels grups de pressió. Apunta amb això al que passa amb les portes giratòries. Eixa terrible i dolosa connivència dels partits del règim amb les companyies elèctriques, la banca i altres sectors, que tenen un immens poder sobre la legislació i sobre el Parlament.
El Consell reclama un codi de conducta per a les fiscalies (coincideix en el temps amb les crítiques de la jutgessa Ayala, i tot el que està passant amb la ràtzia a Catalunya que va molt més enllà de la persecució a polítiques, arribant als mestres, treballadors d'empreses de correu, editors de revistes...). Exigeix un codi no només d'ús intern per als professionals, sinó públic, publicat i publicitat. També critica l'informe que no hagen fet cas a les seues recomanacions per assegurar la independència del Consell General del Poder Judicial. Del que recorda que mai hauria d'estar sota la tutela de les autoritats polítiques, ni pel que fa al nomenament dels seus membres ni pel que fa al seu marc legal. Insisteix en la manca d'independència dels alts tribunal, des de les Audiències Provincials fins a l'audiència Nacional o el Tribunal suprem. Emfatitzant amb la perniciosa i obvia dependència política d'estos dos darrers.
Afirma dramàticament que els poders executiu i legislatiu s'amalgamen amb freqüència, i que el poder judicial està davall la fortíssima influència partidista, concloent que no hi ha separació de poders. Ja va avisar Guerra. Ara el Consell d'Europa li fa l'autòpsia a Montesquieu i el resultat és que va ser enverinat.
El Règim del 78 és un sistema amb un inadaptat funcionament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada