Jo crec que m'ha passat com a Pedro Sánchez, que pensava que la moció de censura, per desgràcia, només serviria perquè el ressuscitat líder del PSOE pogués tenir una quota de pantalla, un cert protagonisme, que la seua valenta decisió de dimitir per no ajudar a fer a Rajoy President, li havia robat. No estar al Congreso era un problema. Com ho va ser per a Hernández Mancha, que dormitava al Senat i necessitava una xuta de Congrés.
Per això segurament, jo havia escrit un article parlant de coses de menys actualitat, o d'actualitat permanent, i no de la moció de censura. No m'esperava, ho confesse, que el dissabte Catalunya tingués govern legítim i Espanya Gobierno en funcions. De fet, dilluns tinc una reunió a Madrid, al Ministerio de Trabajo, i no sé qui em rebrà. Això sí, sé que hi haja qui hi haja al Ministerio a partir d'ara, jo reclamaré el mateix. Un finançament just per a poder fer polítiques actives contra la desocupació, en favor de la formació ocupacional, de l'orientació professional. No com ara, que malgrat liderar a Espanya la gestió dels fons de Garantia Juvenil, seguim rebent 71 euros menys per persona aturada i any, que la mitja espanyola.
Em disperse... Dic que havia fet un article, però la realitat, l'actualitat ha canviat tant i tan ràpid, que sembla del tot impossible no fer referència este dissabte al qual haurà passat este dijous i divendres. I és que el que ha passat és la impunitat política s'ha acabat. Fi. El PP, condemnat per ser el beneficiari de la trama corrupta de la Gürtel, organitzador de la trama, comptabilitzador d'una caixa B durant llustres, seguia pensant que no passava res, perquè les urnes legitimen. Les urnes. Ells que van enviar a la policia i la judicatura a perseguir urnes, enfront d'una societat civil (majúscula, però en minúscula) que els hi va escamotejar les urnes i les va defensar pacíficament amb els seus cossos.
Doncs són també les urnes, i és també eixa Constitució de la qual alguns només coneixen un parell d'articles i negligeixen la resta, la que ha permés que el sumatori d'interessos diversos, representants per una majoria parlamentària (social doncs), hagen desnonat a M.Rajoy de la Moncloa. Rajoy, que segons la sentència molt probablement va mentir davant el tribunal, i que reiteradament ha mentit en seu parlamentària, en roda de premsa i en plasma. Rajoy a casa. I amb ell tot el PP.
I esta és bona, perquè M.Rajoy i els seus mariachis, han estat dient que Sánchez és un ambiciós egoista que només pensa en ell i que no li preocupa l'estat que vol governar. Però fets els números, cartes sobre la taula, només hi havia una possibilitat d'evitar eixe govern al qual han anomenat "Frankenstein", i era la dimissió de Rajoy. Això haguera permés, tot i que no garantit, un possible govern del PP, amb Ciudadanos si calia, liderat per una altra persona. Però Rajoy amb el seu egoisme ha impedit eixa possibilitat. Ho degué decidir el dijous en eixa llarga sobretaula a un restaurant, mentre la bossa de marca de la Vicepresidenta ocupava el seu seient. Una metàfora punyent. A Catalunya un llaç groc que reclama la llibertat dels presos preventius ocupa els escons dels absents. A Madrid, a Espanya, l'escó del President l'ocupa una bossa. Una cartera. Una bitllera. La dignitat enfront a la corrupció sistèmica.
Encara queda un bon grapat de sentències. Falta la dels Papers de Bárcenas, que són els papers del PP. Falta la Gürtel valenciana, la F1 de València, el Lezo. No quedarà un pam de net. I més enllà de l'expulsió del paradís de la comissió en el que havien convertit el poder polític esta gent del PP, queda també un regust potent a la boca, d'este debat. Ciudadanos és un conjunt d'eslògans d'extrema dreta, que no aguanta un debat. Este l'ha perdut el PP, clar. Però també Ciudadanos que s'ha col·locat voluntàriament en el costat dels perdedors, dels corruptes. Ells sabran. Nosaltres ja ho sabiem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada