A casa encara tenim telèfon fixe, però jo no li he donat el número mai a ningú, perquè he donat el número del meu mòbil a tothom. Així que si sona el telèfon a casa, sé que no és per a mi, i és una excusa perfecta per no despenjar-lo mai. Fa uns tres anys més o manco va sonar, i la meua filla que en tenia aleshores 6, calcule jo, va despenjar. Jo la sentia des del meu despatxet a casa. No sé molt bé que li degueren dir, però vaig sentir que ella tota eixerida contestava: "no nos interesa, gracias". I supose que a l'altre costat en adonar-se'n que era una cria li digueren dir: "¿y tu cómo lo sabes, nena?" i la meua filla amb una incontestable lògica li respongué: "porqué si nos interesase hubi
En una ocasió algú em va dir que estes teleoperadores tenen instruccions de què si no poden acabar totes les frases del manual, no marquen el teu número com ja fet, i això fa que continuen telefonant-te un dia i un altre. Així que un dia a la primera pregunta, li vaig dir a la xicona, "ja sé com va això, així que li deixaré llegir tot el manual, però no li pense fer ni cas", i va ser un acord tàcit, perquè ella impertèrrita i impassible, va continuar amb la seua lletania d'ofertes insubstancials i malicioses, fins i tot quan jo li preguntava si les entrenava el Mossad per a mantenir la compostura.
I no sé si eixa companyia em va tornar a molestar més, perquè no li vaig prestar cap atenció, però si no era eixa, era una altra. Asseguradores, bancs, companyies telefòniques... Una bona manera de desfer-se d'ells és contestar en valencià. Normalment no tarden ni dues frases en ser ells els qui pengen, i en alguna ocasió no ho fan sense primer haver-te insultat dient-te maleducat. En fi.
Les companyies del gas i la llum són pitjors, perquè estes venen a casa, i toquen el timbre i et toca alçar-te i dir-los-hi que et deixen en pau. Un dia, no fa gaire, vaig obrir mandrós, pensant que em trobaria un somriure postís oferint-me canviar de proveïdor d'energia elèctrica, i em vaig trobar als Testimonis de Jehovà, Atalaia en mà. Només els vaig mirar i abans que digueren "Al·leluia", els vaig amollar: "ja tenim déu, gràcies", i els hi vaig tancar la porta als del tetragràmaton, com Jesús expulsà als comerciants del Temple.
Ara però he trobat una solució més contundent i que espere que funcione. M'he inscrit a la Llista Robinson. Una llista d'exclusió on la gent que en formem part hem expressat voluntàriament que volem deixar de rebre publicitat. Té cobertura legal i vorem si funciona. Tot i que els confessaré que haver-la batejat Robinson en referència a un nàufrag incomunicat em sembla més descoratjador i desincentivador que una altra cosa. No es tracta d'estar incomunicat, sinó de comunicar-te amb qui et dóna la republicana gana.
Ja els dic. M'hi he inscrit esta mateixa setmana i em venia de gust compartir-ho, en una setmana on s'ha parlat de llistes molt pitjors. Per exemple de la llista de morosos amb Hisenda, on hi ha polítics proscrits, artistes que s'han engreixat, i futbolistes que guanyen diners a colps de peu, i fan la renda a colps de cul. Bé, i també s'ha parlat d'eixa altra llista, la de la militància del PP en B. Eixe 90% que no pagaven les quotes en A, ni en B, i mira que en això de la B en tenen costum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada