Va, siguen sincers. Segur que a algú de vostés se'ls hi ha passat pel cap alguna vegada, demanar-li al repartidor de pizzes que, ja que està allí, li baixe la bossa del fem. No dic totes les bosses, però si més no la de l'orgànic. M'agradaria pensar que la majoria dels que ho han pensat en un moment de feblesa, no ho han fet, fruit d'una certa consciència i ètica. A casa, algun dissabte demanem pizza, i ho fem a una pizzeria de la ciutat, no a cap franquícia, bàsicament perquè ens agraden molt més. Si en un moment donat jo demanés al repartidor que em baixés la bossa del fem, i ell es negués, no passaria res. Res de res. Perdria la propina, segurament, però poc més. Perquè jo no tindria cap poder coercitiu, perquè en el pitjor dels casos, i encara que jo cridés a l'empresa dient que el servei del repartidor és pèssim, este tindria l'ocasió d'explicar al seu cap la veritat. Que jo havia intentat abusar de la meua posició per aconseguir que fes allò al que ell no venia obligat.
Però... El món laboral ha canviat i ara tenim una eina de pressió, de coerció, d'imposició, contra la baula més dèbil de la cadena laboral. I és curiosament, allò que es presenta com la gran modernització d'eixe món, el que obre les portes a nous i perillosíssims abusos. Parle de les anomenades "plataformes col·laboratives".
Un parell d'exemples. M'instal·le una aplicació al mòbil a través de la qual puc demanar que qualsevol servei o subministrament, em siga dut a casa a qualsevol hora del dia. Telefone, demane unes tisores de podar, una caixa de preservatius, o una pizza, i al "rider" li demane que em baixe el fem. Diu que no, i jo automàticament en la meua aplicació valore el servei amb un 1, que és la nota més baixa. Quan tinga 4 uns, un algoritme expulsarà de la plataforma a eixe treballador. Ell sap com funciona això. Que els hi sembla, baixarà el fem?
Segon exemple. Eres propietari d'un restaurant, i un dels cambrers agafa la baixa per un període previst de 5 dies. De forma que el propietari tira d'aplicació. N'hi ha una que geolocalitza cambrers aturats, i tria al que viu més prop del seu restaurant. Li fa l'oferta. El treballador accepta i s'incorpora. I quan es reincorpora el malalt, i li prepara la liquidació, l'empresari li diu: "has fet 47 hores. Què vols, que te'n pague 30 i et valore amb un 5 (que és la nota més alta i que farà que altres restaurants et proposen feina a tu el primer), o que et pague les 47, et valore amb un 1, i no tornes a treballar en mesos?"
El mateix sistema que gastem per valorar hotels, o restaurants, serveix ara per valorar persones. I això és extremadament greu, perquè retalla de manera dràstica drets laborals que ens han costat anys aconseguir i consolidar. Hi ha un consens jurídic que diu que un algoritme no ens pot acomiadar. O dit d'altra forma, que tota decisió amb conseqüències jurídiques, com ho és un comiat, ha de passar per un filtre humà. Però estem en bolquers encara. Per això al País Valencià volem ser els primers a legislar sobre la matèria.
El mateix sistema que gastem per valorar hotels, o restaurants, serveix ara per valorar persones. I això és extremadament greu, perquè retalla de manera dràstica drets laborals que ens han costat anys aconseguir i consolidar. Hi ha un consens jurídic que diu que un algoritme no ens pot acomiadar. O dit d'altra forma, que tota decisió amb conseqüències jurídiques, com ho és un comiat, ha de passar per un filtre humà. Però estem en bolquers encara. Per això al País Valencià volem ser els primers a legislar sobre la matèria.
El Fordimse es va considerar un avanç. Però el sistema fabril va generar problemes nous, que la legislació va haver de resoldre. Passà el mateix amb el Taylorisme. I ara ens passa amb les dites plataformes cooperatives. Caldrà consolidar els avanços que este sistema aporta, però també protegir-nos. Perquè a més a més, estes plataformes tan modernes, alimenten una cosa tan antiga com la segmentació laboral per gènere. El 90% dels "riders" inscrits en plataformes són homes. En les plataformes de neteja a domicili, el 90% de la gent inscrita són dones. Inacceptable retrocés en nom de la modernitat 2.0.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada