El primer gran cas de corrupció del PP el vam conéixer com cas Naseiro. La policia tenia punxat el telèfon del regidor popular a València, Salvador Palop, perquè investigaven al germà per narcotràfic. Gràcies a aquella punxada legal, es va destapar de rebot una trama corrupta al PP. Allò provocà l'expulsió d'alguns militants. Fins i tot davall la presidència d'Aznar, es va demanar la de Zaplana. Però només van caure els poca-roba. Eduardo Zaplana arribà a president valencià, després el mateix Aznar el va fer Ministre, i ara està en presó preventiva per corrupte.
El tema arribà al Suprem el 1992, perquè hi havia dos diputats implicats, Ángel Sanchis Perales i Pedro Agramunt (sí, el corrupte eurodiputat de la «diplomàcia caviar»); però s'arxivà. El PP així ho havia exigit atenent a la irregularitat de com s'havien aconseguit les proves, ja que l'autorització de punxar telèfons era per un cas de narcotràfic, no de corrupció. El PP s'escapà per una argúcia processal. Res a dir. Era el seu dret. Les proves s'han d'aconseguir de forma legal. De manera que tot el que es va saber sobre la corrupció quedà sense jutjar. Però la corrupció va seguir. La imputació d'Ángel Sanchis Perales en el Cas Gürtel, ha acabat demostrant, per via indiciaria la connexió amb el Cas Naseiro.
I ja que hem connectat aquella corrupció amb el Gürtel, anem ara als judicis del cas Gürtel. En el principal el PP es va presentar com acusació particular! Era l'època en la qual ho negaven tot i deien que era un muntatge del clavegueram del Ministeri d'Interior. La farsa acabà quan l'Audiència Nacional va confirmar l'expulsió del PP de la causa, en la seua condició absurda d'acusació, decretada prèviament pel jutge instructor Pablo Ruz. L'Audiència Nacional donava la raó al jutge qui havia argumentat que el PP, lluny d'actuar com acusació, no feia altra cosa que intentar entrebancar el procés impedint que avancés, i actuar com autèntics defensors dels tres imputats. Que eren el seu diputat Jesús Merino i el matrimoni Bárcenas. Que més que un matrimoni és un patrimoni.
El mateix Bárcenas que tenia uns discs durs... «Luís, nada es fácil, pero hacemos lo que podemos. Ánimo» era un dels sms que Rajoy envià aquells dies a Bárcenas. I tant que feien! Quan al PP no li va bé als jutjats, en lloc de canviar d'advocat canvien de jutge. Ací ho van aconseguir, fent que el tema passés a la jurisdicció de la jutgessa Valcarcel, la mateixa que tenia empantanat des de feia 7 anys, el cas de l'espionatge del PP madrileny. S'espiaven entre ells, pagant amb diners públics. El cas és que el jutge Ruz havia requerit al PP que li foren entregats els discs durs de l'ordinador de Bárcenas. Lluny d'això, el PP els va formatar 35 vegades (exactament les que diu el manual que serveixen per a esborrar tota informació), i ho va rematar a martellades; destruint així tot rastre de proves. Un delicte greu. Però al fiscal (la fiscalia té dependència orgànica del govern) va dir que no passava res, que no veia cap problema, que això de destruir proves era normal. El PP de seguida va intentar agafar-se, com la Infanta, a la doctrina Botin, que ve a dir que si no t'acusa el fiscal, no has de ser jutjat només perquè ho diga l'acusació particular. Entenen la diferència entre una cosa i l'altra, no?
Havia de ser important el que hi havia als discs destruïts de Bárcenas, i als seus papers. La Secretaria General Cospedal, va contractar a un policia corrupte, protagonista del clavegueram d'Interior perquè subornés al xofer de Bárcenas perquè este li robes papers i documents a l'extresorer. I no només això, la policia acaba de confirmar en seu judicial, que el Ministeri d'Interior del govern de Rajoy, va pagar 50.000 € de fons reservats, a un mercenari, per a segrestar als Bárcenas i robar-li els papers que poguessin implicar a Rajoy i cia. Un delinqüent habitual que es va presentar al domicili familiar vestit de capellà, i que en aquell moment la premsa va passar pàgina dient que era un desequilibrat.
Resum, des dels anys 80 el PP s'ha finançat il·legalment, i quan els han enxampat, ha forçat canvis de jutges, han fet que la fiscalia retire acusacions, han destruït proves, han contractat amb diners públics, a delinqüents perquè subornen, roben, i segresten persones, per fer desaparéixer proves inculpatòries. I ens pregunte per quina raó no volem que els sobres que el PP va intercedir il·legalment i va ocultar quatres anys, fins que trobà el moment políticament oportú per aflorar-los, siguen admesos com a prova?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada