Com no sóc, afortunadament, Papa, no sóc infal·lible, així que en tot el que dic i faig, sempre corro el risc d'enganyar-me, d'equivocar-me. Ara bé, allò que tampoc no sóc és un passerell, i sóc plenament conscient de la immensa responsabilitat que vaig assumir en el moment que vaig ser nomenat Secretari Autonòmic d'Ocupació, i Director General de LABORA, el nostre servei públic de formació i ocupació. Dic això per significar, que amb tot l'equip directiu, del que vull recordar formen part els dos sindicats majoritaris i la principal organització patronal, reflexionem sobre quins són els nostres objectius. I el que és més important, col·lectivament dissenyem una estratègia.
No sé si cal, però m'hauran de deixar dir que una diferència que es pot identificar entre l'estratègia i la tàctica és que la primera és global, completa, integral, abasta el tot de la fi perseguida, en tant la segona correspon a parts o sub-parts del conjunt d'accions traçades en l'estratègia, en el pla, o pla estratègic com diuen alguns. L'estratègia s'ocupa de com ordenar i tenir sota control tot el projecte. La tàctica s'encarrega d'aspectes puntuals i concrets que formen part del pla mestre. Doncs això és precisament el que va passar este dimecres, que vaig considerar tàcticament oportú, aprofitar la meua presència a una taula redona a Alzira, compartida amb els secretaris generals de les CCOO i UGT, i un representant de la CEV, per posar a l’agenda pública la necessitat de repensar el paper que el treball ha de jugar en les nostres vides. I la conveniència de debatre socialment si hem de repartir el treball, en un món que mostra signes d'esgotament en eixa embogida idea del creixement pel creixement. Un creixement que ha deixat de ser sostenible. Ni ho és ecològicament, ni ho és econòmicament, ni ho és socialment.
Amb la duresa i arrogant imprudència que la caracteritza, la senyora Bonig va dir que jo només tenia ocurrències, i que ells dissenyarien un vertader pla. No ho era una ocurrència, va ser un moviment tàctic per posar en l'agenda pública la nostra estratègia. Que òbviament és molt més llarga i complexa. I ve de lluny.
Amb la duresa i arrogant imprudència que la caracteritza, la senyora Bonig va dir que jo només tenia ocurrències, i que ells dissenyarien un vertader pla. No ho era una ocurrència, va ser un moviment tàctic per posar en l'agenda pública la nostra estratègia. Que òbviament és molt més llarga i complexa. I ve de lluny.
El 12 i 13 de juny, al MUVIM de València, vaig inaugurar les jornades que havíem programat sota el títol d'"Esperant els robots", amb una ponència que ja era una reflexió sobre la situació actual del mercat laboral, i en la que ja avançava la necessitat d'un debat sobre el repartiment del treball. Al mes de novembre la CEV, CCOO, UGT, la Secretaria Autonòmica d'Ocupació, el Comité Econòmic i Social, i el Consell Tripartit per al Desenvolupament de les Relacions Laborals i la Negociació Col·lectiva, vam organitzar unes noves jornades per commemorar el centenari de l'OIT. Hi van intervenir destacats professors universitaris, representants professionals, empresarials i sindicals. Es va inaugurar amb una conferència de Joaquín Nieto, Director de l'oficina espanyola de l'OIT, i el va clausurar el catedràtic de Dret del Treball i la Seguretat Social, el professor Tomás Sala. Durant totes les jornades es va parlar bàsicament de com superar l'actual saturació del mercat del treball. I el Director de l'OIT va fer especial esment en la necessitat d'explorar les diferents experiències que hi ha en països del nostre entorn, sobre el repartiment del treball. No inventem res, de fet segons la meua opinió ja anem tard. Però això ens permet analitzar les experiències reeixides com les de Suècia, Bèlgica o Regne Unit, i les que no han anat tan bé com la francesa. En juny a les capitals valencianes organitzarem tres potents esdeveniments (ja estan en procés de licitació), dirigits a obrir un debat amb la ciutadania i empreses, sobre el futur del treball. Tot plegat, no sembla pas una ocurrència que diu aquella.
Tenim el ferm convenciment que la reducció de la jornada del treball unida a la redistribució, fa treballar més gent, augmenta la productivitat, millora la salut laboral i la conciliació familiar, té un efecte positiu sobre la sostenibilitat ambiental, millora el benestar, i en definitiva, ens pot fer més feliços. Alguns estem en política amb eixe objectiu. Millorar la vida de la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada