Ahir vaig anar de visita a Cortes de Arenoso. No els hi puc explicar com va anar, perquè en realitat això ho vaig escriure abans-d'ahir. És a dir, que per a mi «ahir» era dimecres, i encara no havia anat a Cortes. Este és un dels problemes d'escriure columnes amb un parell de dies d'antelació, que no saps mai que ha passat a última hora i et veus constret a parlar de l'actualitat amb una accepció més generosa, menys puntual. El moment, el temps, com a element que ajuda a entendre. Una altra variant a tindre en compte és el context. Perquè una mateixa frase, una mateixa explicació, una mateixa paraula, pot significar una cosa o una de ben diferent, en funció de l'entorn. De qui la pronuncia, o fins i tot de qui l'escolta. Per exemple. Una xicona et pot dir un dia: «Uff! No tens res més menut?», i sentir-te afalagat. Ara bé, tot depén, si qui t'ho diu és la caixera del supermercat, la teua reacció serà regirar-te les butxaques i guardar el bitllet. El qui i el com i el quan.
Tot això ve a compte, perquè estem en una campanya electoral permanent, i en este context, tot s'interpreta, es reinterpreta, s'escruta, es tergiversa i es passa pel sedàs d'allò que més li pot interessar al receptor. En este moment tot té una lectura d'oportunitat o inoportunitat. Hi ha molt de candidat i molta candidata que se senten en l'obligació de dir coses i més coses, de prometre el cel i la lluna, encara que el seu programa en realitat, no siga més que un trist eclipsi de sol. I hi ha una certa cínica acceptació del fet que en campanya les coses que es diuen, en realitat no volen dir res. Jo no ho accepte. No ho compartisc. No hi estic d'acord.
Fa poc ho explicava un Consejero andalús, justificant que ara que governaven, no farien el que havien promés pocs dies abans, perquè: «...ya se sabe que lo que se dice en campaña...» El primer a dir una cosa així de gruixuda va ser Tierno Galvan, ara que fa 40 anys dels primers ajuntaments democràtics, paga la pena recordar-ho, per què tot això ve de lluny. El professor va dir: «los programas electorales se hacen para no cumplirlos». I sembla que va parlar ex cathedra!
I el cas és que tot i contextualitzar les coses en època electoral, i mirant qui és l'emissor del missatge, estos dies hem de sentir i llegir coses que fan fredor. L'altre dia la representant local de la dreta tradicional i cartellista (tornen a llegir, que he dit "cartellista", no "carterista"), en eixa campanya que manté d'anar fent propostes numerades, deia que pensava obligar a tots els locals d'oci de Castelló a tindre un "punt violeta", i ho feia per a combatre la violència de gènere, i circumstancialment, la seua proposta coincidia amb la més que lamentable notícia de les agressions sexuals en les festes de la Magdalena. L'oportunitat, o l'oportunisme, és interpretable. Allò que resulta preocupant és l'absoluta frivolitat de la candidata en un tema tan greu. Els "Punts Violeta" són espais, en els que se sensibilitza el públic, i s'atén, informa i ajuda a víctimes de qualsevol mena d'agressió sexista. La seua finalitat per tant és la de conscienciar, prevenir i gaudir la festa des del respecte cap a les dones, lliures d'assetjament i humiliació masclista. I garanteix que la dona agredida serà atesa en un espai tranquil i íntim. És a dir, un punt violeta implica personal especialitzat, i un espai mínim. De veres creu que es pot exigir a tots els locals d'oci? Sap que als punts violeta no s'hi pot vendre alcohol? Segurament pensava, que es tractava de penjar un cartellet al bar del cantó.
I parlant de Cantó. La seua candidata per València, pujava l'altre dia una peculiar foto a Twitter viatjant en tren. A la foto es veien les seues botes brutes de fang, les seues bosses ocupant dos seients, i es podia llegir "Dignificar la política es, entre otras cosas, viajar en trasporte público y pisar barro. Literal". És a dir, que la "ciudadana ejemplar" considera que dignificar la política és usar transport públic com tanta gent fem, portar les sabates brutes i tindre un comportament incívic, ocupant seients que no has pagat. Fantàstic! Estem salvats i dignificats! Estem en campanya!
1 comentari:
Si Tierno Galván té raó i els programes electorals es fan per a no complir-los, llavors les promeses electorals del PP són una mentida. Tot allò que promet el PP és mentida! Això és fantàstic!!!
Això significa que: El PP mai no aplicarà el 155 a Catalunya. El PP mai no il·legalitzarà cap partit polític. El PP sí que indultarà els líders independentistes, sí que dialogarà amb ells i sí que convocarà un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. El PP mai no reformarà la llei de l'avortament. El PP sí que invertirà diners en la Llei de Memòria Històrica. El PP sí que traurà Franco del Valle de los Caídos. El PP mai no eliminarà l'impost de successions ni el de patrimoni. El PP mai no derogarà la Llei de Plurilingüisme. El PP mai no tancarà À Punt Mèdia. El PP mai no eliminarà la Conselleria de Transparència ni l'Agència Antifrau.
Moltes gràcies. Ara estic molt més tranquil.
O potser Tierno Galván no tenia raó, i (dissortadament) Pablo Casado i Isabel Bonig intentaran fer realitat les seues promeses...
Publica un comentari a l'entrada