Ara que vaig d’espectador a les presentacions de candidats del meu partit pensava que si m’hagués de presentar jo, crec que intentaria dir qui sóc, i què sóc. Poca cosa més. Vindira a dir una cosa així: sóc home, paio, caucasià, gentil, d’edat mitjana, pronador, agnostic, i heterosexual no practicant. O per a no exagerar, diguem que com la majoria que es fan dir cristians, només practique en les festes de guardar. I parle idomes, alguns, però sovint no em contesta ningú.
Sóc Graduat Social per la Universitat de València, Llicenciat (TP) en Relacions Industrials per la d'Alcalá de Henares, Llicenciat en Ciències del Treball per la Jaume I, i com tanta gent, he fet molts cursos, cursets i seminaris. Destacaré dos diplomes, tots dos de la UOC, un en Transparència i Govern Obert, i un altre en Prevenció i Lluita contra la Corrupció. Al 1976 o 1977 vaig participar a la fundació de Jove Germania, al 1979 a la fundació d’EIC, i al 1981 em vaig afiliar al PNPV. Des d’allí vaig estar a la fundació d’UPV, i després a la del BLOC, i finalment a la de Compromís. He tingut diferents càrrecs orgànics de caracter local, comarcal i nacional des del 1981, però no va ser fins al 2003 que vaig anar per primer cop a unes llistes electorals.
I va ser així, perquè abans d’entrar en política, ja havia cotitzat 23 anys en l’empresa privada. Dels quals, tres a França. I estudiat. Sempre vaig estudiar de nit, perquè treballava de dia per a pagar-me els estudis i poder ser independent. He treballat ininterrompudament des del 1977. Al 2003 vaig ser elegit regidor a la ciutat de Castelló. I els anys 2007, 2011 i 2015 vaig encapçalar les lliestes municipals sent candidat a l’alcaldia. Entre el 2011 i 2015, vaig ser també portaveu a la Diputació provincial. Finalment el 2015 vam formar govern i jo vaig assumir les responsabilitats de Vicealcalde així com un paquet de competències delegades. El 2016 vaig presentar la meua dimissió, per incorporar-me al Consell, com Secretari Autonòmic d’Ocuipació i Director General del servei públic d’ocupació, ara LABORA. Encara ho sóc.
Però hi ha dos fets de caracter personal que determinen la meua forma d’incorporar-me a la política i el meu comportament polític. El primer una crisi personal de fa 25 anys, que em va dur a desatendre durant alguns mesos les meues obligacions laborals, cosa que em va fer perdre tot el meu patrimoni personal (i no només l’econòmic), i que causà danys col·laterals; com la dreta procura recordar de tant en tant. D’aquella depressió diagnosticada hui, en vaig eixir amb un grau d’exigència personal extraordinàriament estricte pel que fa al compliment de la llei i l’ètica pública. El segon gran fet, va ser una ruptura sentimental traumàtica a 5 mesos de les eleccions del 2003, que em va fer arribar a la política amb la necessitat de demostrar la meua capacitat d’estimar, i el dret a ser estimat. Entenent que en política això vol dir, fer el bé als respresentats, que et serà recompensat amb la seua confiança electoral.
I així he exercit sempre les meues responsabilitats públiques. He fet fora del despatx a qui ha vingut amb pretensions poc ètiques, he gestionat amb pulcritud i honestedat els diners públics. He sigut extraordinàriament estricte amb l’ús dels bens públics. Mai no he passat una sola factura de dinars o sopars, excepte si he estat de viatge oficial, i en eixos casos mai han superat l’import de les dietes d’un funcionari qualsevol. I si ha resultat més car m’ho he pagat jo. No he abusat dels vehicles oficials. Tot el contrari. Continue gastant el meu telèfon personal i la meua tàblet, havent renunciat als que ha posat l’administració a la meua disposició. Mai he consentit, ni he tolerat, ni he permés, cap desviació en la rectitud exigible a un càrrec públic. Precisament perquè sóc el fruit de la meua formació, la meua experiència, i els meus errors. No permetré que el partit més corrupte de la història embrute el meu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada