02 de març, 2019

"REMOR DE RUMORS" - Levante-EMV - 02.03.19


És un no parar. Primer deien que el President Puig volia avançar les eleccions valencianes per evitar que coincidiren amb aquell possible Super Diumenge del que es parlava. La idea era que si a banda de les municipals, valencianes i europees, l'altre President, Sánchez, decidia acabar la legislatura i convocar les generals el mateix dia, allò podia ser un cafarnaüm d'urnes i paperetes. Hi havia una possible doble justificació. Primer exercir el dret que valencianes i valencians tenim, de singularitzar el nostre calendari polític, al marge del que puga passar a ponent. I segona, d'ordre ja més particular, per intentar evitar que el debat sobre les polítiques valencianes quedés tapat per la política espanyola i tot el que passa a Catalunya. I això és una bona cosa, perquè parla del convenciment que tenim al Botànic, de què ens beneficiaria molt un debat sobre política valenciana, perquè hem fet moltes bones coses estos quatre anys.

 

Però unes setmanes abans que Urkullu jurés al Tribunal Suprem que havia actuat com mitjancer entre els Governs català i l'espanyol del PP i Rajoy (i de Casado), el President Sánchez va convocar d'urgència eleccions, perquè el PP de Casado (i de Rajoy) el van acusar de "traidor a la pátria", de "felón" i no sé quantes coses més, per estar plantejant-se la possibilitat de crear una taula de partits per parlar de la qüestió catalana, i convidar a taula a un "relator". 

I les va convocar per al 28 d'abril. I aleshores començà un nou run-run, segons el qual el President Puig voldria avançar un mes les valencianes per fer-les coincidir amb les espanyoles. Tot bastant incongruent amb la pretenció de quatre setmanes abans. Però és que s'han d'omplir diaris, i xarxes, i ací tothom som analístes. Vaig arribar a vore a Twitter una fotografia on el President i la Vicepresidenta asseguts als seus escons contigus, sense mirar-se, on un periodista deia: "ya se lo ha dicho". Referint-se a que el rictus seriós d'Oltra seria conseqüència del disgust per un avançament que a Compromís no veiem amb bons ulls. En fi. Parlar per no callar.

Este dijous, es va fer públic que Puig comptava amb el vistiplau de Sánchez per l'avançament electoral, i que en tot cas, dilluns en parlarien personalment, i és que per complir terminis, s'hauria de convocar al Consell d'urgència i convocar les eleccions el dimarts vinent. I en paral·lel, este guió tan líquid, va fer un nou gir argumental. Va començar a córrer el rumor que Casado i el seu PP, anaven a presentar el dia 5 una moció de censura contra Sánchez. La idea seria impedir que es dissolgueren les Corts Generals. I darrer hi hauria una jugada política molt ben travada. Desmuntar l'estratègia del PSOE i Sánchez, i garantir-se un debat cara a cara en el Congrés amb una audiència i magnitud que no li permet cap televisió. A sobre, sense VOX, el seu competidor directe. Amb un Ciudadanos fent el paper d'extra amb frase. I obligant a tots els partits a posicionar-se, sobre si volen mantenir a Sánchez o prefereixen a Casado de President. Encara que se pergués la moció, és tan bona l'estratègia, seria tan intel·ligent, que segur que a Casado no se li ha acudit. Però és tan barroca, retorçuda i surrealista, que no em sorprendria del tot. Assessors que han estudiat sí que en deu tenir algun.

Però clar, quan entres en esta dinàmica d'anar retorçant el guió basant-se en rumors, idees, ocurrències, suposicions, tot val. I jo remate. Imaginem que finalment dimarts el President Puig convoca les eleccions el 28 d'abril, i 20 minuts després, el PP presenta al registre del Congreso la moció de censura, que automàticament suspén la convocatòria d'eleccions generals, si no s'ha produït encara la convocatòria oficial després d'un Consell de Ministres. Tot hauria estat una excel·lent astracanada, per acabar quedant-nos sols fent eleccions valencianes a l'abril, i les espanyoles ajornades al maig, amb la resta. La qual cosa no estaria malament. O sí. O jo què sé!

2 comentaris:

Joan ha dit...

Bé, ara tindrem dues campanyes a l'abril (Corts i espanyoles) i dues campanyes al maig (municipals i europees). 2 i 2 en comptes d'1 i 3. Eixim guanyant els electors, que evitarem així d'empassar-nos fins a tres campanyes electorals paral·leles al mes de maig. Cada campanya necessita el seu propi espai de debat. Votar no és un tràmit.

El que no tinc clar és què passarà a partir d'ara. ¿Tindrem les pròximes eleccions a les Corts a l'abril de 2023 o bé al mes de maig, novament unides a les municipals? Ho dic perquè Rajoy va convocar les eleccions de 2015 per al 20 de desembre, malgrat que l'any 2011 Zapatero ho havia fet per al 20 de novembre. ¿Permet la legislació eletoral valenciana endarrerir un mes la data de les eleccions?

Compromís té ara mateix una base infinitament més sòlida que no fa quatre anys. Ara cal demostrar a les urnes que l'experiència de govern ha estat un èxit. El 28-A hi pot haver una gran sorpresa, com la que hi va haver fa ara quatre anys.

Miquel ha dit...

Política-ficció: L'any 2015 Podem va decidir de no entrar al govern del Botànic. Malgrat això se li van reservar dues conselleries, que van ser ocupades per independents. Si Podem hagués acceptat aquestes dues conselleries, llavors el PSOE ara no tindria majoria al Consell. ¿Els hipotètics consellers de Podem s'haurien oposat a l'avançament electoral?