"REMOR DE RUMORS" - Levante-EMV - 02.03.19

És un no parar. Primer deien que el President Puig volia avançar les eleccions valencianes per evitar que coincidiren amb aquell possible Super Diumenge del que es parlava. La idea era que si a banda de les municipals, valencianes i europees, l'altre President, Sánchez, decidia acabar la legislatura i convocar les generals el mateix dia, allò podia ser un cafarnaüm d'urnes i paperetes. Hi havia una possible doble justificació. Primer exercir el dret que valencianes i valencians tenim, de singularitzar el nostre calendari polític, al marge del que puga passar a ponent. I segona, d'ordre ja més particular, per intentar evitar que el debat sobre les polítiques valencianes quedés tapat per la política espanyola i tot el que passa a Catalunya. I això és una bona cosa, perquè parla del convenciment que tenim al Botànic, de què ens beneficiaria molt un debat sobre política valenciana, perquè hem fet moltes bones coses estos quatre anys.

 

Però unes setmanes abans que Urkullu jurés al Tribunal Suprem que havia actuat com mitjancer entre els Governs català i l'espanyol del PP i Rajoy (i de Casado), el President Sánchez va convocar d'urgència eleccions, perquè el PP de Casado (i de Rajoy) el van acusar de "traidor a la pátria", de "felón" i no sé quantes coses més, per estar plantejant-se la possibilitat de crear una taula de partits per parlar de la qüestió catalana, i convidar a taula a un "relator". 

I les va convocar per al 28 d'abril. I aleshores començà un nou run-run, segons el qual el President Puig voldria avançar un mes les valencianes per fer-les coincidir amb les espanyoles. Tot bastant incongruent amb la pretenció de quatre setmanes abans. Però és que s'han d'omplir diaris, i xarxes, i ací tothom som analístes. Vaig arribar a vore a Twitter una fotografia on el President i la Vicepresidenta asseguts als seus escons contigus, sense mirar-se, on un periodista deia: "ya se lo ha dicho". Referint-se a que el rictus seriós d'Oltra seria conseqüència del disgust per un avançament que a Compromís no veiem amb bons ulls. En fi. Parlar per no callar.

Este dijous, es va fer públic que Puig comptava amb el vistiplau de Sánchez per l'avançament electoral, i que en tot cas, dilluns en parlarien personalment, i és que per complir terminis, s'hauria de convocar al Consell d'urgència i convocar les eleccions el dimarts vinent. I en paral·lel, este guió tan líquid, va fer un nou gir argumental. Va començar a córrer el rumor que Casado i el seu PP, anaven a presentar el dia 5 una moció de censura contra Sánchez. La idea seria impedir que es dissolgueren les Corts Generals. I darrer hi hauria una jugada política molt ben travada. Desmuntar l'estratègia del PSOE i Sánchez, i garantir-se un debat cara a cara en el Congrés amb una audiència i magnitud que no li permet cap televisió. A sobre, sense VOX, el seu competidor directe. Amb un Ciudadanos fent el paper d'extra amb frase. I obligant a tots els partits a posicionar-se, sobre si volen mantenir a Sánchez o prefereixen a Casado de President. Encara que se pergués la moció, és tan bona l'estratègia, seria tan intel·ligent, que segur que a Casado no se li ha acudit. Però és tan barroca, retorçuda i surrealista, que no em sorprendria del tot. Assessors que han estudiat sí que en deu tenir algun.

Però clar, quan entres en esta dinàmica d'anar retorçant el guió basant-se en rumors, idees, ocurrències, suposicions, tot val. I jo remate. Imaginem que finalment dimarts el President Puig convoca les eleccions el 28 d'abril, i 20 minuts després, el PP presenta al registre del Congreso la moció de censura, que automàticament suspén la convocatòria d'eleccions generals, si no s'ha produït encara la convocatòria oficial després d'un Consell de Ministres. Tot hauria estat una excel·lent astracanada, per acabar quedant-nos sols fent eleccions valencianes a l'abril, i les espanyoles ajornades al maig, amb la resta. La qual cosa no estaria malament. O sí. O jo què sé!