"LARIAT SAM" - Levante-EMV- 22-03-19

No és que em guanye la nostàlgia, però estos dies seguint la pre-pe-pre campanya, que donarà pas a la campanya, que acabarà quan comence l'altra pre-pre-pre campanya que vindrà després i que ens ha de dur fins a l'altra campanya; no he pogut evitar recordar uns dibuixos que feien a la tele. L'única tele. Quan jo era menut només hi havia un canal de TV, i era en castellà. Ara n'hi ha dotzenes, però només un és en valencià. Però diuen les dretes que el castellà està en perill. Va! Que perd el fil!

El protagonista era Lariat Sam, un cowboy espigat que compartia aventures amb Tippytoes, el cavall meravellós, i amb Badlands Meeney i J. Skullking Bushwack. Els episodis començaven sempre amb una cançoneta que venia a fer: "Yi-pi-eh-yi-pi-hoh, Yi-pi-yi-pi-yi-pi-hoh... Lariat Sam llegó... Con su lazo y su gran corazón el Oeste conquistó". Llaços i pistoles. Just com esta campanya electoral. És així, i no és casual. A les dretes, i a algunes franquícies de l'esquerra «mesetaria», ja els hi va bé que es parle d'això i no del que caldria parlar. Ja els interessa que caiguem en tots els paranys de la factoria Bannon, i acceptem els marcs mentals del «centroderechaliberalconservador» (Si no ho han pogut llegir sense respirar, no es preocupen, diguen «ultradreta» que ve a ser el mateix en este cas). Uns per a fer por, pensant que això mobilitza cap a un pretés vot anomenat útil, dins de l'esquerra, a altres per sumar-se o desmarcar-se segons l'hora del dia.

Però si ho pensem bé, el 28 d'abril no estem decidint sobre si volem convertir el país en un Bowling for Columine versió Torrente, tot i que segons com vagen les coses podríem acabar així. Del que convindria parlar, em sembla a mi, és de les pensions, de si el seu salari ha millorat, de si en dependència hem estat capaços de diagnosticar i tramitar amb més rapidesa, de si ja no paga medicaments si les seues condicions de renda no ho permeten, de si no cal comprar llibres de text per als escolars, de si hem pogut aturar en part la pressió urbanística canviant les lleis que engreixaven als depredadors econòmics, de si han millorat les xifres de l'atur, de si l'economia s'ha estabilitzat, de si han augmentat les inversions estrangeres al nostre territori. Potser més que mirar catàlegs de pistoles per internet, caldria vore com la UE que ens mirava amb tres lupes i ens tractava de malbaratadors i corruptes, ens posa ara com a exemple de tot el contrari. De si hem passat de ser exemple de tot el pitjor, a l'exemple a seguir. De si només en quatre anys, i sense un finançament just, ni suficient, ni tan sols digne, hem aconseguit millorar la vida diària de les persones, i alçar la hipoteca reputacional que llastava la nostra economia.

Clar. Jo ja ho entenc. Les dretes volen que parlem de fotre trets, i de si els veïns de dalt posen llaços als balcons. Perquè si parlem del que fem nosaltres als governs, i del que feien ells, no els hi ixen els números. Bo. En realitat sí. Tenen tots els números per acabar a la presó. Ningú recorda res de la gestió de la dreta que no estiga contaminat per la corrupció, el lladrocini, i el furt. Si s'hi fixen, nosaltres hem començat a parlar ja de futur, d'allò que hem de corregir per què no ha funcionat tan bé com caldria, d'allò que no hem tingut temps de fer, d'allò que podrem fer ara, un colp estabilitzada la vida política valenciana. D'això van estes eleccions. D'avaluar el que hem fet uns i altres, i sobretot, d'apostar per un futur amb garanties. I mentre nosaltres presentem el balanç d'allò que hem fet, i anunciem el que volem seguir fent, les dretes parlen de Lariat Sam, el pistoler que amb un llaç volia conquerir l'Oest americà.