08 de juny, 2019

”ELOGI DE LA MEDIOCRITAT” -Levante-EMV- 08.06.19

Com es dóna la cronològica circumstància que ja he passat el meu personal Rubicó de vida, i em queden menys anys per viure dels que he viscut (cosa que diré tot passant, que ni és mèrit personal ni em fa especial il·lusió), puc dir que he pogut conéixer molta gent. També, perquè en estos anys he dedicat temps a aficions diverses que m'han dut a conéixer gent d'interessos diversos, he estudiat carreres diferents, he treballat en ciutats i fins i tot països diferents, he canviat d'empresa i també d'ofici.

Així que sí, he conegut a molta gent. Algunes persones brillants. Sí, he tingut sort. Però també és cert que dins d'eixe exclusiu grup, la majoria són brillants en la seua matèria de coneixement científic o professional. Però no sempre en altres disciplines. És eixe risc enorme de la hiperespecialització. (Joves que esteu ara en el moment de triar carrera, penseu molt fredament en això! El futur laboral serà multidisciplinari, multifuncional -Contingut Prèmium patrocinat per LABORA-). I sovint van curts d'empatia.

He conegut bones persones. Moltes. Normalment discretes i anònimes, però afortunadament també n'he trobat en un món tan competitiu i caïnita com la política. Bones persones amb ideologies diferents, que quede clar també això. He conegut desenes de persones prescindibles, per a la meua vida, clar. Segur que seran importants per a altra gent, però el nombre de persones que han passat per la meua currícula vital sense deixar empremta és multitudinària. I he de dir que també he conegut un bon grapat de gilipolles. Segurament tots ells pensen el mateix de mi, però em preocupa més que ho pensen els del segon paràgraf.

Al final de tot això, he de dir, que el més nombrós grup de persones que he trobat, i amb el que m'identifique personalment, és el dels mediocres. Que no són especialment bons en quasi res (tot i que òbviament seran més competents en la seua disciplina científica, professional, laboral), ni acaben de ser un entrebanc per a res. I bàsicament és perquè si són conscients de ser-ho, se'ls-hi passen les ínfules de voler fer-se passar per allò que no són. No tenen el deler d'escalar més ràpidament del que toca, si és que toca; i sovint un campament base els hi sembla un cim personal. Són capaços de valorar la brillantor aliena, i aprendre'n. Es tracta de no deixar que eixa llum els enlluer-ne, i fer en canvi, que els il·lumine.

D'adequar-se als equips amb els quals treballen, malgrat que no els hagen triat ells. Conscients que s'enganyen amb una freqüència que sempre els sembla excessiva, però probablement és la raonable, estan disposats no només a disculpar-se, que això és senzill, i és gràtis; sinó a corregir. Admiren als més brillants sense deixar que l'admiració esdevinga enveja mòrbida. Tendeixen a disculpar als més maldestres, conscients que s'hi assemblem més del que voldrien. Es reconeixen entre ells, i segurament per això no són cruels amb qui se'ls-hi assemblen.

Tenen un valor social immens, i no només perquè siguen majoria, sinó per eixa manera que tenen d'anar fent feina, satisfets de travessar metes volants. Poden ser gregaris quan cal. No guanyaran una contrarellotge, ni destaquen especialment en muntanya. Si el líder punxa li deixen la bici, i de fet, són ells els qui fan als líders, i els qui guanyen per equips. M'agrada pensar que sóc un mediocre.

2 comentaris:

Joan ha dit...

Enric, has parlat de la mediocritat i n'has fet un elogi d'ella. A mi, ara mateix, allò que em fa molta por no és la mediocritat, sinó les ínfules d'algunes persones que poden entrar al nou govern de la Generalitat en aquesta legislatura que ara comença. Em referisc concretament a la persona que ocuparà la vicepresidència segona del Consell. Rubén Martínez Dalmau no para de dir a tort i a dret que aquesta va a ser la legislatura més important de la història. Açò em fa molta por, molta.

Per favor, doneu-li un calmant a Dalmau o potser el tripartit que ara s'estrena pot esdevindre un caòtic Dragon Khan, igualet com ho fou el tripartit català del pacte del Tinell (2003-2006). No vull tindre l'any 2023 Isabel Bonig de presidenta i Toni Cantó de vicepresident gràcies a les ínfules de Dalmau. El 28-A l'esquerra estigué a un pèl de perdre la Generalitat. Per favor, no li ho poseu fàcil al trifachito. Keep calm, Dalmau.

Joan ha dit...

Dalmau acaba de dir en À Punt TV que ell és el nou conseller d'"Arqueologia" Bioclimàtica. Deu haver estat un lapsus lingüístic. Ara bé, de ben segur que el Botànic esdevindrà objecte d'estudi arqueològic si el Dragon Khan de la baralla d'egos ensorra el govern. Si us plau, keep calm. Volem Botànic per molts anys.