La setmana passada, volent ser didàctic, vaig intentar una metàfora, i em vaig passar de llest. M'ho adverteix un amic, amant dels llibres en general, i bon coneixedor de l'obra de Tolkien. Pel que em diu, els símils que vaig fer no eren gaire encertats.
I això em va fer recordar dues frases d'Azaña (del que ja avance, tampoc no en sóc un bon coneixedor). La primera que venia a dir que si només parlàrem d'allò del que en sabem, es produiria un immens silenci, que podríem aprofitar per a estudiar. I trobe que té bona cosa de raó. Jo com a polític reconec que moltes vegades he menystingut el valor del silenci. He perdut moltes ocasions de callar.
La segona frase deia: "poc m'importa que un polític no sàpiga parlar, el que em preocupa és que no sàpiga del que parla". I ací segurament de vegades també he pecat. He intentat ser prudent, i aprendre tant com he pogut, però sovint m'he hagut de pronunciar sobre temes dels quals tenia un coneixement limitat o superficial.
L'argument més definitiu que va diluir la meua resistència d'abandonar l'Ajuntament per anar a la Generalitat, va ser que assumiria les competències en treball i ocupació. I eixe és precisament el meu àmbit de coneixement científic. Al sistema universitari espanyol, hi ha tres titulacions relacionades. La diplomatura en relacions laborals, que vaig fer a la Universitat de València; un títol propi de grau superior en Relacions Industrials, que vaig fer a Alcalá de Henares, i Ciències de Treball, especialitat en què em vaig llicenciar a l'UJI. Més un grapat de seminaris i cursos sobre el tema. Així que sense falses modèsties, puc dir que quan com a polític parle de relacions laborals, o de polítiques actives d'ocupació, sé del que estic parlant. D’altres coses segurament no. No es pot saber de tot. Tolkien va dir que ni el més savi coneix la fi de tots els camins.
I des d'eixa posició em faig creus de les autèntiques bestieses que diuen molts polítics. A dreta i esquerra, que jo en això sóc molt de JFK, "Let us not seek the Republican
Dimarts vaig assistir a un debat a les Corts, sobre economia i ocupació. Vaig sentir tants despropòsits, mites i falses convencions, que no vaig tindre més remei que imaginar avergonyit el que devien pensar altres de mi quan jo parlava, per exemple, d’urbanisme. A evitar la desafecció política, ajudaria que parlàrem d'allò que sabem.
2 comentaris:
Però parlant sabent seria com una mena de compra on-line, o un amor on no hi haguera mirades, panteixos, suspirs i finalment també ens llevàrem l'acte sexual, tot i que el filòsof o antifilòsof diu que no existeix.
No parle de la prostitució, que molts han de exercir-la i molts altres no tenen més remei que comprar-la.
Però en fi, si tots parlarem del que sabem, com hi hauria un mestre i un alumne, un psicoanalista i un analitzant? No, hem de ser peons primerament, després les glòries vindran a soles.
No tinga por de parlar allò que no domina, el mateix Sòcrates hauria pegat més d'un tir a l'aire.
Publica un comentari a l'entrada