Fukuyama és bàsicament conegut pel gran públic, per haver escrit aquell polèmic llibre, "La fi de la Història i l'últim home", l'any 1992. La tesi principal és que el motor de la història ja no serien les ideologies, perquè la lluita entre elles hauria conclòs, donant pas a una política econòmica neoliberal, que segons el seu punt de vista, hauria superat les utopies i ideologies, just en acabar la Guerra Freda, i certificar-se el fracàs del socialisme. Segons ell, no hi hauria més opció viable que el liberalisme democràtic. Obviant que això no deixa de ser una ideologia.
Cinc anys després va ser fundador del think tank neoconservador que va servir de suport intel·lectual al poder polític de Washington. L'any 2006, i després de no poques discrepàncies públiques amb la política nord-americana, publicà "Amèrica en la cruïlla", que era una esmena a la totalitat a la seua trajectòria pública, i on afirmava que "El neoconservadorisme ha evolucionat en alguna cosa a què jo ja no puc donar suport". Aquell mateix any, el think tank "Project for the
La volatilitat del criteri de Fukuyama quedà en evidència. Tot el que havia teoritzat no funcionava. Què és precisament el que ell opinava del pensament marxista. Ell que havia menyspreat l'Escola de Frankfurt d'Adorno, Horkheimer, Marcuse, Wlater Benjamin, Eric
Jo crec que a Rivera li està passant això. Va crear un partit català per a oposar-se al catalanisme, i es definí com centreesquerra. Poc després va voler presentar-se a les europees, i ho va fer de la mà de l'extrema dreta de Libertas. Després va fer el salt a la política espanyola, amb un munt de voltes i giragonses ideològiques que semblen haver acabat per confondre al seu electorat. Va tenir a la mà ser Vicepresident amb Sánchez, però un miratge demoscòpic li va fer creure que podia guanyar al PP, i l'ambició el va fer veure's vestit de President. Des d'eixe moment, la desorientació absoluta. Rivera s'esmena a si mateix permanentment i irreflexiva.
Ciudadanos és un kebab. Està fet de trossos de coses diferents d'incert origen. I gira i gira sobre si mateix, sense solució de continuïtat, mentre va aprimant-se. I UPyD és la seua salsa de iogurt per tractar de dissimular el color i el sabor. No crec que Rivera haja llegit a Fukuyama, com tampoc no havia llegit a Kant segons pròpia confessió. Però jo diria que és l'últim home i està al final de la història.
5 comentaris:
Jo pense, senyor Mondedeu, que ja estem en la nova Era de Déu, Crist i Donís, al VIII any.
És una època on serà eliminat el 'parletre' o la paraula feta llei, perquè la dialèctica o de-construcció serà eliminada, i hem fet o estem fent una volta de guant a la filosofia, com és el gaudi dels hòmens del discurs de l'analista, la filosofia serà per tant femenina.
I sí, Nietzsche tenia raó amb l'aparició de l'anticrist, com Foucault amb la mort de l'Home o Futurama amb la mort de la Història.
El futur de la Nova Era donarà pas a una globalització desglobalitzada i atomitzada, que vol dir un examplar-se cap a nosaltres mateixos, aranzels, llengües històriques, costums, xicotetes o grans nacions, una tornada, com la volta de guant de la filosofia, a l'època màgica, on la ciència o el discurs universitari no serà vist com creador de veritats absolutes, sinó com el que és després de saber que la veritat no és l'important del discurs sinó la intenció, que deia Lacan, vorem la Història des de la vista d'ocell, de pardal.
La major part dels filòsofs escatològics han encertat, el que no han previst és l'arribada del Primer Home, és el nostre futur.
Fukuyama
Pobre Toni Cantó. Este xic em fa molta pena... Primer UPyD. Després Cs. I ara? Potser Vox? Vamos, Toni!
L'època màgica con viurà amb els altres tres o quatre discursos humans que teoritza Lacan.
El fet que Cs se n'adone que pot anar-se'n per l'aigüera pot tindre una conseqüència meravellosa per als valencians. Finalment Cs s'avindrà en les Corts a rebaixar la nefasta tanca electoral valenciana del 5% al 3%. Senyor Cantó, pense vosté en UV, CDS, EUPV... la pròxima víctima del 5% podria ser Cs.
Publica un comentari a l'entrada