"LA SENTÈNCIA" - El Mundo - 10.10.19

A la facultat em van ensenyar el sentit etimològic de la paraula sentència. Ve del sententia llatí, vinculat als conceptes de «sentir i pensar». Que vindria a ser analitzar amb els sentits, i racionalitzar després. Segons el diccionari, és una opinió expressada de manera dogmàtica. I des del punt de vista jurídic, s'entén per sentència la decisió formulada pel jutge o pel tribunal en acabar-se una instància del procés judicial. Tot quadra. El Tribunal analitza amb els sentits, racionalitza i després emet una opinió de manera dogmàtica.

I és exactament el que ha passat amb la sentència del Tribunal Suprem publicada estos dies. De les 493 pàgines que té la sentència, només 36 es dediquen als fets provats. Un percentatge sorprenentment baix, respecte al que és habitual. I el que encara resulta més sorprenent, només 2 pàgines fan referència als fets de l'1-O, que cal recordar és l'objecte del judici. Aquell referèndum declarat il·legal, per molt que el codi penal no ho recull com delicte. En canvi, hi ha 193 pàgines dedicades a explicar que segons el parer del Tribunal, durant la instrucció i el judici, s'han preservat totes les garanties processals de defensa dels acusats. I això podria dur a algú a pensar que hi ha més preocupació en explicar-se, i protegir-se davant posteriors recursos al TC i al TEDH, que en justificar el fons de la qüestió.

També només dediquen 6 pàgines a argumentar el delicte de malversació de cabals públic, que va ser reiteradament negada pel Ministeri d'Hisenda, poc sospitós de col·laboracionista. I creen jurisprudència en dir que encara que no hi hagués despesa la voluntat no concretada, ja és punible. O una sorprenent taxació del metre quadrat de l'espai públic de les escoles, com si s'hagués llogat.

No hi ha rebel·lió, per unanimitat. Però la mera acusació d'un delicte que no ha existit és la que va permetre alterar el resultat de les eleccions catalanes, espanyoles i europees; per la via de la inhabilitació. La sedició, però, i això també és nova doctrina, i crearà jurisprudència, s'amplia a fets que fins ara no ho eren. I obren la possibilitat de tipificar com sedició qualsevol manifestació o protesta popular.

És això el que em preocupa personalment, més enllà del que es jutja en este cas. Les conseqüències per als drets públics i col·lectius, protegits i consagrats a la Constitució, que esta sentència puga tindre.

I que ningú no crega que intente dir que el Tribunal no sap prou de dret. Tot el contrari. El seu President és un excel·lent jurista, per això la sentència està tan treballada i argumentada, perquè no semble que és «una opinió expressada de manera dogmàtica».