"L'ACTUALITACIÓ INFINITA" - El Mundo - 12-10-19

Els valencians vivim en una instal·lació permanent d'una actualització Windows. Els qui ho han patit segur que saben del que parle. L'ordinador no funciona massa bé, i et baixes la darrera actualització que t'hauria de permetre un millor rendiment, i un increment de l'eficiència i l'eficàcia del sistema. I quan li dónes a intro apareix un rellotge que diu que trigarà aproximadament una hora i 27 minuts. I a tu et sembla realment excessiu, perquè ja fa temps que Windows havia d'haver actualitzat la darrera versió, què havia deixat de ser operativa. Però bé, vas mirant el rellotge que marca el progrés de l'operació. 1 hora 21 minuts.

I mentre això va en marxa, tu et preguntes si no t'aniria millor amb un Mac. I el rellotge continua. 1 hora 11 minuts. I després 58 minuts, i 46, i tu estàs com hipnotitzat mirant, perquè mentre esperes que s'instal·le l'actualització tu no hi pots fer res. L'ordinador està bloquejat, no pots escriure un text, no pots llegir correu, no pots fer una cerca d'informació. Absort, immòbil, mires el rellotge. 32 minuts, 26. Si ho han viscut, segur que coneixen la sensació. Tot aturat esperant que una força invisible resolga per fi el problema. Sensació d'injustícia. Frustració. 17 minuts. I de cop i volta... De nou 57. Però... Però si anava baixant, si quedava poc més d'un quart d'hora! I ara una altra vegada 57 minuts? I mires astorat la barreta que marca la progressió i veus que torna a baixar fins a senyalar que només queden tres minuts, i quan ja sembla que ho tens a tocar, torna a dir que encara en falten 23. Avant i arrere. Sense cap sentit, sense cap explicació, sense cap lògica, i tu, que has pagat de sobra i per avançat el servei, bloquejat i sense poder fer res. Desesperant. Això quan no et toca reiniciar. Apagar i tornar a començar.

Això és el que passa amb el nostre dèficit fiscal. Que la valenciana és l'autonomia més injustament finançada ja no ho discuteix ningú. Que aportem molt més del que rebem és un fet. Que som l'única autonomia pobra que aporta, una evidència científica. Que l'actualització del sistema ens la porta prometent el bipartidisme històric del PP i el PSOE fa dècada i mitja una lamentable realitat. I quan sembla que ja està, torna a començar l'espera. Legislatures bonsai. Dissolució del Congrés quan tocava parlar del finançament. Governs en funcions.

Hi ha una paràlisi absoluta en este tema. I les noves eleccions les ha decidit el PSOE per a reforçar el bipartidisme. Precisament el culpable que estem com estem. Personalment crec que només més Compromís permetrà actualitzar el sistema.