"Los muertos que vos matáis, gozan de buena salud". Els pressupostos valencians. 1.11.2019

Hui, dia de Tots Sants (un dia més al nostre país en el qual els qui celebren Halloween disfressats de vés a saber que, diuen que la Muixeranga -el ball dels valencians- és una celebració forastera imposada per la pressió de la pèrfida esquerra valenciana), tenim pressupostos de la Generalitat.

Hui, dia de Tots Sants, de l'Espanya castellana ens ve la tradició de representar el Tenorio de Zorrilla, a qui s'atribueix erròniament la frase del títol.

Els pressupostos els havien donat per morts, molt abans del seu naixement. No havia estat Compromís qui va defensar la pròrroga dels actuals, ni havia estat Compromís qui defensà el creixement zero. Els pressupostos que Cantó volia esmenar abans de conéixer-los, no eren els de Compromís (de fet no eren de ningú, tot simplement no eren). Cantó és la carabassa del Halloween patri.

Els pressupostos que havien donat per morts, gaudeixen de bona salut.

Llegeixo als diaris interpretacions d'enorme originalitat, de cuidada literatura fantàstica. Es parla d'amenaces, de reptes... Com Don Juan Tenorio i Don Luís Mejías a la Taberna del Laurel (llorer i glòria als vencedors!) posant sobre la taula els seus respectius morts, com un pols entre PSOE i Compromís. I cal furonejar en els diaris per saber el paper del tercer soci, UP, al que atribueixen el del "convidado de piedra" de la versió de Tirso de Molina.

És lícit, supose. Ho seria més si la intrahistòria s'ajustés a la realitat, però ja he dit que darrerament la premsa política fa literatura fantàstica, no narrativa realista. J.R.R. Tolkien s'imposa a l'imprescindible Balzac, a l'incommensurable Stendhal. Tant se li fa. A mi eixa lectura de si guanyen les Conselleries que dirigeix Compromís o dirigeix el PSOE, em sembla poc útil per a la ciutadania, si en paral·lel no s'explica quines polítiques es fan en eixes Conselleries.

A mi el que em sembla una gran cosa que amb independència de qui dirigisca els departaments d'educació o del que es coneixia com a serveis socials, siga ací on es concentren els increments. Perquè són dues de les Conselleries més transformadores de la realitat. Que han recuperat i ampliat més drets socials. Que més ajuden a recuperar la reputació de la nostra terra i el nostre govern. No són les úniques, clar. Sanitat ha fet avanços en els darrers anys, i hem estat l'únic govern europeu en revertir una privatització de la sanitat pública, que era una fuga de diners, talent i drets. Però juguen un paper fonamental. Com en la transformació del teixit industrial del país, hi juga un paper determinant IVACE.

Potser el que caldria preguntar-se és perquè Compromís assumeix algunes de les competències més transformadores, si té a vore amb una voluntat determinant, que jo sempre he explicat dient, que uns volen governar bé, i els altres volem canviar el món.

Supose que posar el focus sobre les competències i no sobre qui les dirigeix, trencaria el relat que alguns han volgut vendre estes setmanes, convençuts d'eixe nou mantra del fet que "qui guanya el relat guanya la partida". Terrible tesi.

No són els pressupostos que voldria Compromís. Clar que no. Però tampoc no són els que volien els socis. Ni de bon tros. I això és el resultat d'un govern plural. Als qui hui llegireu la premsa vos demane esperit crític. Que mireu "en què" invertim els diners, i "en quines competències" creix el pressupost. No en "qui" dirigeix cada una de les Conselleries. Plantejar això com Don Juan i Don Luís, per vore qui la té més llarga (la llista de morts, conquestes sexuals i barrabassades vàries) ni és útil ni té sentit.

"Yo a las cabañas bajé, yo a los palacios subí, yo los claustros escalé y en todas partes dejé memoria amarga de mí".

Nosaltres no som d'eixe món.

Tenim pressupostos. Els havien donat per morts, i són ben vius. I ara el més important és gestionar-los, i gestionar-los bé. I també que les discrepàncies, lluny d'acabar amb drama com al Tenorio de Zorrilla, acaben en amable reconciliació... "Construirem mil ponts, mil vegades..." que ho diu, precisament la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports.

I això s'ha de fer des de la veritat, perquè hi ha mentides instal·lades a l'imaginari col·lectiu que no per tradicionalment acceptades, són més veritat.

"Los muertos que vos matáis, gozan de buena salud", no ho va escriure mai Zorrilla, ni tampoc Tirso de Molina. Ho va escriure Corneille, a la seua obra "Le menteur" (no deu ser casual!): "Les gens que vous tuez se portent assez bien". Un fet sembla segur: al passatge d'anada i tornada entre castellà i francés, ha passat dels alexandrins de Corneill a l'octosil·làbic castellà, des de Ruiz d'Alarcón fins Corneille, i des de Corneille fins a no sabem qui, les dues llengües afins van forjar el proverbi que recurrentment citem sense conéixer-ne ben bé l'autoria. Un poc com acabarà passant amb estos pressupostos.