Ara rentar-se les mans és assumir la responsabilitat. Abraçar-se, un menyspreu a la vida. Besar, disparar un tret que mata. Anar a visitar a la mare, és de no ser un bon fill. Eixir a passejar és una temeritat per a la salut, quan abans era virtut dels hipertensos. Ara que una veïna toque la flauta al balcó és una benedicció. Arrimar el muscle ja no ajuda. Baixar el fem, una aventura. Donar-se la mà, ja no és tancar un tracte, sinó una font de contagi. Passar un cap de setmana a casa, ja no sona a descans ben guanyat. Cuinar amb temps, ja no és només cosa de les iaies.
No està mal vist fer un poc de James Stewart i mirar per la finestra. I el paisatge de carrers buits ja no és cosa només d'Eduardo Noriega obrint els ulls a una pel·li d'Amenabar. Un pare que feia anys no agafava una llapissera, torna a dibuixar, perquè és el llenguatge de la seua filla menuda. Gravar vídeos de moments quotidians i compartir-los, ja no és cosa de youtubers tronats. Patir un TOC, com el de llavar-te les mans amb sabó, una vegada i una altra, i encara una altra, lluny de ser un trastorn, és una oportunitat i una necessitat. Fer dissabte en dimecres no és cap excentricitat. El silenci de pobles i ciutats buits sense cotxes, ens recorda que baix les llambordes hi ha la natura oculta.
Treballar des de casa en aquells oficis que ho permeten, ja no és un somni hipster, sinó una opció cada cop més valorada. Ara quan sona el FaceTime és probable que no siga un error. La videoconferència és mot d'ús quasi quotidià, i ja no una cosa d'eixes que fan els ianquis a les pel·lícules. Hem descobert que el silenci és alguna cosa més que la manca de sorolls. Per anar a la farmàcia del barri tampoc no cal agafar el cotxe, ara poder caminar és un luxe. Segurament hem comprés que aquella veïna solitària del segon esquerre, que gairebé no ix de casa, potser voldria eixir més de casa i no vol ser solitària. Aprenem que la vida interior es cultiva força bé sense haver d'eixir a l'exterior.
I és que un monstre minúscul amb nom de jocs olímpics està canviant la nostra vida. El vencerem, el derrotarem, el superarem, el guanyarem. Però mentre això dure, hauríem de seguir aprenent sobre els altres i sobre nosaltres mateixos. Ens tornarem a abraçar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada