Quasi tots els telefilms que es presenten com a basats en una història real, es solen acompanyar d'una declaració que més o menys ve a explicar que s'han canviat alguns noms de persones, llocs i situacions, per evitar que puguen quedar compromeses la veritable personalitat de les persones implicades, o el nom de la institució. Com la història que pretenc explicar està basada en una de real, i com pretenc acomplir amb totes les prevencions apuntades, he decidit fer el mateix. Així que tot serà explicat en condicional.
Imaginem doncs que una institució econòmica, vinculada al món de l'empresa, per estatuts ha de renovar la seua direcció. Imaginem que l'Administració, que forma part de la institució, i que la finança, decideix buscar un perfil adequat per a la nova etapa. I que lluny del que alguns podrien suposar, la persona a qui se li proposa és un professional liberal, del que no se li coneix cap vinculació política o ideològica. Algú amb un alt nivell formatiu, una trajectòria professional destacable, experimentat, versat, avesat i amb una vinculació directa, llarga i estable amb la institució en qüestió. Una persona molt ben valorada, reconeguda i respectada per la resta d'empreses i professionals.
Gosaria dir que la proposta el va sorprendre, però la va valorar com allò que realment era, un reconeixement de la seua vàlua i capacitat de lideratge. Imaginem que va demanar vint-i-quatre hores per a reflexionar, i que transcorregut el període va acabar per declinar l'oferta, agraint que s'hagués pensat en ell. Amb l'únic argument d'allò que es diu de la dona del Cèsar.
Des del punt de vista legal i formal, no hi havia cap mena d'incompatibilitat entre la funció no remunerada de direcció, i l'exercici de la seua professió. I això ho tenien clar les dues parts, però el professional va posar per sobre de tot, la seua tranquil·litat ètica. Evitar qualsevol dubte per mínim que fos. Esta actitud confirmava la bona elecció que havia fet l'administració. No era només un professional preparat i capaç, era també algú amb una ètica tan ferma, que preferia deixar passar aquella ocasió, abans que es pogués perjudicar a la institució si algú feia interpretacions capcioses.
Fi de la història. Ara la reflexió. Que hi haja gent com este professional actuant en el món econòmic, és una garantia per a tota la societat. Que haja de declinar per la cacera de bruixes en què hem convertit tot això, un desastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada