Josef Ajram és un home il·lustrat. Il·lustrat perquè té el cos ple de tatuatges, no perquè haja estat especialment brillant en els estudis, que va abandonar a meitat per dedicar-se a fer carrera. Carrera pedestre, on ha destacat com atleta aficionat en triatlons, ultratrails i ironmans, i carrera professional al món financer. El seu negoci era especular en borsa, comprant i venent grans paquets d'accions el mateix dia, sense aportar cap valor afegit, sense produir cap bé de consum, sense prestar cap servei, sense crear riquesa ni ocupació. És a dir, una paparra. Tot mentre es convertia en un personatge popular gràcies a la seua faceta de gurú modernet, amb el suport del seu blog, alguns llibrets publicats, les xarxes socials, i amb l'adoració dels mitjans de comunicació que li van alimentar l'ego fins que... Al cap de dos anys i mig va haver de tancar la seua SICAV perquè acumulava pèrdues superiors al 20%. I poc després, tancà la seua empresa amb un forat de més de 100 milions. Encara corre.
Josef Brocki, és un jove arrogant de 19 anys que, com l'altre, diu haver deixat els estudis perquè ho considerava una pèrdua de temps, posseint un talent innat per als negocis com el que ell creu tindre. Al seu canal de Youtube i el seu perfil d'Instagram tot són cotxe de luxe extrem, i cases espectaculars amb piscines i jardins, més grans que la zona verda d'alguns barris de Castelló. El seu negoci era el dropshipping. Ho explique, perquè contra més idiota és la idea, més es defineix per un nom en anglés. El dropshipping consisteix a comprar baratet i vendre car, sense afegir res, i sense arribar a tocar el producte. I el mètode era un web en el qual deia que venia producte «made in Spain», però en realitat no feia altra cosa que reenviar les comandes a Aliexpress. El cas és que els clients veien que per a vindre de Coslada, les comandes tardaven molt, i que quan arribaven venien empaquetades per l'empresa de la Xina. Van comparar productes i preus, i allò que a Aliexpres valia 9 euros, este xaval ho facturava a 29. Un cop descobert, s'ha sabut que les cases i els cotxes, eren de lloguer. Màrqueting canalla.
I l'últim. Un senyor capaç de fer una fortuna de 2000 milions, i capaç de regalar 65 milions o pagar unes vacances de mig milió, partint d'una nòmina. I és que en el país dels estafadors, Joan Carles és el rei.
1 comentari:
Enric, ¿què podem esperar d'una institució tan opaca i i amb el privilegi de la immunitat absoluta com és la monarquia? Urdangarin va veure els tripijocs en la família del sogre i va pensar: "Xe, jo també vull fer negocis així". I el van enxampar..., però a la infanta ni tocar-la. Ja s'encarregà d'afinar-ho la fiscalia.
Però els valencians, ai!, ningú no ens guanya com aduladors de la monarquia. Si tenim fins i tot al Cap i Casal un enorme edifici públic amb el nom de "Palau de les Arts Reina Sofia". Un edifici pagat amb els impostos dels ciutadans, dedicat a una persona, Sofia de Grècia, que va reconèixer públicament la seua homofòbia en el llibre "La reina muy de cerca" (Pilar Urbano, 2008).
Moltes gràcies, Vicent Marzà, com a honorable conseller de Cultura, per permetre que el teatre d'òpera de la ciutat de València duga el nom d'una persona homòfoba que, a més, pensa açò sobre l'educació:
-"Se ha de enseñar religión en los colegios, al menos hasta cierta edad: los niños necesitan una explicación del origen del mundo y de la vida". ("La reina muy de cerca", Pilar Urbano, 2008)
Com diu l'eslògan de la Generalitat: "Tots a una veu". Tots a una veu per a ofrenar noves glòries a Espanya, i a la monarquia.
Publica un comentari a l'entrada