19 de desembre, 2020

"ARQUITECTURA I MONARQUIA" - El Mundo - 19.12.20

Supose que dec ser una mena de boomer asimptomàtic. Perquè per edat és evident que em toca, però diuen que per actitud no ho semblo. Ho dic perquè convisc amb bastant dignitat amb el món 2.0. Tampoc no és que siga un pròpiament un nerd, però sóc un curiós de les xarxes. No sóc seguidor de cap "influencer" d'eixos, perquè en general em semblen una colla de borinots pretensiosos, i un suport comercial de marques i productes. Però hi ha algun canal de youtube, que em sembla interessant. El de Ter, per exemple. Una jove arquitecta que explica tècniques constructives, curiositats d'edificis singulars, o his
tòria i evolució de l'arquitectura.


Hi ha un vídeo que recorde especialment on explica les dificultats que tenien els enginyers del segle XII per construir eixes catedrals que els prebosts de la religió volien amb grans espais oberts... Podien fer murs amb cinc metres de separació, però fer un sostre de pedra no resultava senzill. És aleshores que apareix l'arc de volta, o arc de mig punt. El problema era que per aguantar la força horitzontal que exerceix l'arc, calien murs d'una grossària insensata, que convertien els edificis religiosos en poc més que un túnel, fosc i poc vistós. Així que l'arquitectura religiosa va haver d'anar evolucionant per satisfer als pretensiosos bisbes.


Volta de canó, de quart de canó, d'aresta, de creueria, ogivals, la cúpula, volta de quadrant d'esfera, volta bufada... Sempre buscant poder fer els murs més prims, mantenint la fortalesa que aguantés els sostrés, i que alhora permetés obrir grans finestrals i vitralls lluminosos. I això s'aconseguia gràcies a noves estructures arquitectòniques com els arcbotants, contraforts i pinacles que ajudaven a repartir el pes amb vectors horitzontals i verticals a l'hora.


Tot això m'ha vingut al cap sentint al ministre Campos dir que: "la monarquia és l'arc de volta del model d'Estat i si es treu una peça, es pot esfondrar tot". La corona com a dovella central! El que ve a dir el ministre és que el règim del 78 és com una església romànica. Fosca, estreta, claustrofòbica, i amb una estructura dèbil, que no permet obrir finestres i ventilar.


És curiós perquè ja de l'arquitectura gòtica és permés alçar els sostres, separar els murs, obrir finestres, o colorits vitralls i rosasses que regalen matisos. I d'una enorme solidesa, sense por als enderrocs, gràcies al repartiment de càrregues. I hui, amb els nous materials, no cal dir-ho! La societat civil i les institucions democràtiques com a contraforts del sistema. No ho volen.

3 comentaris:

Joan ha dit...

Enric, no ho entenc. Si tothom diu que la figura del rei és només decorativa! De fet, els adalils del Règim del 78 es vanten dient amb orgull a tort i a dret que som una monarquia "republicana", amb un monarca sense poder. ¿Una peça decorativa és una peça estructural? No ho entenc.

D'altra banda, caldria plantejar-se si realment fa falta un cap d'Estat. Els Estats Units no en tenen, de cap d'Estat. Tampoc Suïssa. Ni rei ni president de la República. President del Govern i prou.

En conclusió, si el rei només és decoració, ¿quin perill hi ha en suprimir la monarquia? Si lleves un element decoratiu l'edifici no té el perquè esfondrar se. ¿O potser no és només decoració?

Joan R Malonda T ha dit...

http://jrmalondatorres.blogspot.com/2020/07/la-monarquia-com-indicador-de-maduresa.html?m=1

Joan R Malonda T ha dit...

http://jrmalondatorres.blogspot.com/2020/07/la-monarquia-com-indicador-de-maduresa.html?m=1