"EL TEMOR ROIG" - El Mundo - 12-12-20

Si pel títol algú s'aboca a estes línies pensant que criticaré la desqualificació del sector públic que va fer el Sr. Roig a compte de la marató de València, que és possible en bona part gràcies al suport del sector públic, s'enganya. I ara diran: "diu que no ho farà i ja ho ha fet". Bé, és allò del posicionament de marca. Allò de colar publicitat com a notícies positives, i després dir que no pagues publicitat. Amb els seus supermercats ho fan, i jo també en sé.

Però de veres que volia parlar d'una altra cosa, del Red Scare, que és el nom amb què es coneixen dues èpoques especialment anticomunistes al segle XX i als EUA. La característica principal d'estos temps és la por generalitzada d'una possible infiltració comunista o esquerrosa al si del seu govern, afectada d'una criminalització extrema de l'opinió política progressista.

La primera època del Temor Roig va començar amb la Revolució Russa de 1917 i es va estendre fins a 1920. La segona, el maccarthisme, va tenir lloc a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial i durant s anys 50, el context de la guerra freda. Esta por va alimentar la "caça del roig", la creació de llistes negres, l'empresonament i la deportació de persones sospitoses de
simpatitzar amb l'esquerra.

Ací la primera durà 40 anys, primer amb la guerra i després amb la dictadura franquista. La segona la vivim ara de la mà de les dretes, que estan convençudes que el poder els hi és dat per la gràcia de déu, com es deia del seu cabdill. Per això les llistes negres de Casado i companyia, volent decidir, per sobre del resultat de les eleccions democràtiques, qui pot estar o no als governs, o intentant condicionar qui ha d'estar o no en les negociacions sobre la composició del poder judicial.

És ben gros que un partit com el PP condemnat ja com a beneficiari de la corrupció, i que segueix amb diversos fronts judicials oberts pel seu comportament contrari a la legislació i a la Constitució, es permeta el luxe de voler donar lliçons de qui està legitimat i qui no, per a votar uns pressupostos o formar part de comissions parlamentàries.

Potser algú que haja fet un màster de veritat, li hauria de dir a Casado que Eisenhower acabà esborrant el nom de MacCarthy d'entre els convidats a les festes de la Casa Blanca, relegant-lo a la foscor. Mai no entrà al Despatx Oval.