"CASTELLÓ PRIMER" Mediterráneo, 08.02.07

Com el PP i el PSOE ja fa temps que havien presentat els seus eslògans de campanya, només faltàvem nosaltres. Ahir, aprofitant la conferència que vaig pronunciar a Castalia Iuris sobre el meu Projecte de Ciutat, el vaig presentar. Castelló primer.
És més que un eslògan, és una declaració de principis. Un compromís amb la ciutat, un compromís amb nosaltres mateixos, i sobretot amb vostés.
Els eslògans dels socialistes i populars són personalistes, CS: Calles Si, i Alberto Alcalde. Sembla evident que per uns i altres l'objectiu és arribar a ser l'alcalde. Per nosaltres l'objectiu és Castelló. Evidentment dur endavant el Projecte de Ciutat que ahir vaig presentar, serà molt més senzill si l'alcalde sóc jo. Però això és un instrument no un objectiu.
Quan diem Castelló primer, estem afirmant que per davant de cap altra consideració nosaltres posarem la ciutat. Estem dient que pesarà més la vocació de servei a la ciutat que les maniobres partidistes. Diem, que mentre per als altres dos partits Castelló és part d'una estratègia global, per nosaltres és l'única estratègia.
És allò que alguns de vostes ja m'hauran sentit dir, populars i socialistes, actuen com les grans superfícies. Els redits electorals d'aci servixen per guanyar la Diputació, per fer-se forts dins del partit... Nosaltres actuen com el comerç tradicional. El nostre objectiu és Castelló. La governabilitat de Castelló. És evident que formem part d'un país, i és evident que el BLOC té un programa per eixe país. Programa que compartim, i recolzem. Una cosa no exclou l'altra, simplement diem que per nosaltres Castelló primer.

"LUIS AGUILÉ". Levante EMV. 08.02.07

Luis Aguilé! El recorden? Eixe senyor amb un barret absurd i unes corbates impossibles. Un dia me'l vaig trobar a l'ascensor de l'Ajuntament. Quin ensurt! Pensava que era algú disfressat, que era una càmera oculta. Però no. Dues coses em van sorprendre, que fóra tan alt (la qual cosa encara fa més difícil d'entendre on troba eixes corbates); i l'altra que fóra en color. Jo sempre havia vist a Luis Aguilé en blanc i negre.
Venia a Castelló perquè havia estat contractat per la regidoria de Gent Major, per donar un concert. Concert que va ser un èxit de públic. Si haguera vingut Georgie Dann també haguera funcionat, i si haguera vingut Tamara-Àmbar-Yurena també. Vull dir que la gent grant és molt agraïda, i van a qualsevol cosa que els organitzes, encara que no tinga cap qualitat artística. Volen eixir de casa i distraure's. És el seu dret.
Agraït el Sr. Aguilé amb la ciutat de Castelló que l'ha tret de l'ostracisme musical, ha editat un disc, amb el patrocini del Patronat Provincial de Turisme, i amb la fotografia i salutació del President de la Diputació. En eixe disc dedica una cançó a la "provincia de Castellón".
En FITUR era la banda sonora del nostre turisme casolà. Ahir, en un debat a una televisió local el vaig sentir per primera vegada i vaig vore el vídeo promocional. La plaça del Mar del Grau, el castell de Peníscola... pensava que d'un moment a l'altre eixiria per darrere Agatha Lis amb una liposucció, vestida de platejat i fent el saltimbanqui. Semblava un d'eixos vídeos calidoscòpics de Valerio Lazarov, el primer romanés ens instal·lar-se al sud dels Pirineus.
La cançó és hortera, ja s'ho poden imaginar. Però a més a més és masclista, quan ens explica com espera a la seua "habitassión, a mi chica que és un amorrrr, en Marina d'Orrrr"! Si, si, ho han sentit bé. Espera a la seua xica a Marina d'Or.
Sembla que Aguilé no ha cobrat els drets d'autor. (Per cert, espere que Alberto Fabra tampoc). Però eixe no és el problema, el problema és que amb diners públics es fa publicitat d'una empresa privada. Si a vostes els sembla raonable, haurien de comprar el disc i escoltar-lo 30 vegades. És la seua penitència.
Diuen, i això sí que no he pogut confirmar-ho, que si poses el disc del revés, pots sentir amb claredat una veu que diu: "pasión por lo hortera, pasión por lo hortera".

http://www.youtube.com/watch?v=3de26Ch-hxA

"CEVISAMA ÉS LE MILLOR APARADOR DE LA NOSTRA INDUSTRIS PRINCIPAL" Crónica. 08.02.07

CEVISAMA, la fira aparador de la primera de les indústries de les nostres comarques complix un quart de segle. El poble valencià és un poble emprenedor, valent, innovador. A les nostres terres hem passat del cànem a l'arròs, i de l'arròs al taulell. Sempre hem estat capaços de reinventar la nostra economia. I també d'obrir mercats arreu el món. Abans de formar part de la UE, els taulells de l'Alcora, d'Onda, de Vila-real i de Sant Joan de Moró, eren ja coneguts arreu Europa. Ara, és l'administració pública qui te que mostrar el seu suport, amb polítiques energètiques, laborals i d'investigació tecnològica. Ens hi juguem part del futur. I del present.

"VIDES EXEMPLARS". Levante EMV

Saule de Tars, hebreu de religió jueva, va ser educat en el fariseisme, una de les faccions del judaisme del segle I. La seua conversió camí de Damasc és ben coneguda. Diu la tradició cristiana que Jesús mateix se li va revelar i l'instà a seguir-lo, com abans havia fet amb els apòstols. Estos, havien vist com del cel els baixaven unes llengües de foc, com símbol de la seua dedicació futura.
De la mateixa forma que Saule en convertir-se va adoptar el nom de Pau, l'any 2005 de la nostra era, l'alcalde de Castelló, José Luis Gimeno va convertir-se en Alberto Fabra, i este, en ser elegit candidat va adoptar el nom d'Alberto Alcalde. Com als primigenis apòstols, a Gimeno, primer apòstol local del popularisme, també li caigueren del cel unes llengües, estes en forma de Ciutat.
Pau va dedicar la seua vida a la difusió de l'evangeli de Jesucrist, i ho feu amb l'escriptura. Una Carta als Romans, als Gàlates, als Efesis, als Filipenses, als de Colosses, a Titus, a Filèmon i un altra als Hebreus. N'envià dues als de Tessalònica, als Corintis i a Timoteu. Escrigué a comunitats senceres i a persones individuals.
Alberto Alcalde, també sembla haver-li agafat afició a l'escriptura. Entre les personalitats cal destacar la seua carta a la Ministra de Foment sobre els camins que ens han de dur a Benicàssim. I entre les col·lectives convé senyalar les que ha dirigit als recent nascuts convidant-los a un bateig seglar a l'Ajuntament, amb medalleta inclosa. Les escrites a la Tercera Edat, acompanyant imatges seues amb marc i tot (en una clara vulneració del primer manament que prohibix la idolatria). Les remeses als veïns afectats per pàrquings, recordant que el desé manament establix que no s'han de cobejar els bens aliens, com ara poder passar pel teu carrer, o mantindre la clientela del teu negoci. O aquelles dirigides als afectats per allò que hauria de ser ZAS, exigint que acaten el tercer manament i que deixen als altres santificar les festes.
Però de la mateixa manera que la més coneguda de les cartes de Pau, va ser la que va dirigir als Romans, entre la producció epistolar d'Alberto destaquen les anomenades: "Cartas a los Rumanos".
Se'n coneixen varies, des d'aquelles en les que recomana anar a votar, passant per la que els anunciava la targeta sanitària, fins a les que acompanyen els diplomes de capacitació en llengües aborígens. D'altres, son considerades apòcrifes.
El Nou Testament ens presenta un Pau escriptor i predicador, que va portar a terme la seva missió de predicar el camí de la salvació realitzant viatges apostòlics. Alberto Alcalde també ha viatjat a Madrid i a Bucarest, i ha practicat l'ecumenisme capitanejant els apòstols mediterranis, que tots a una veu el saludaren a la cimera local, amb un "AVE Alberto".
Paraula de Nomdedéu.