10 de juliol, 2007

"PROMETEU" Mediterraneo. 12.07.07

Prometeu va vacil·lar a Zeus per una història d'un bou sacrificat, i Zeus que tenia una mala llet de ca'l déu, com càstig va deixar la humanitat sense foc amb el que il·luminar-se i escalfar-se.
Així les coses el tità Prometeu va tindre l'ocurrència de pujar a l'Olimp i furtar-li el foc als déus (en aquella època els diferents déus vivien tots junts, i jugaven a cartes, i quedaven per berenar, no com ara, que en nom d'un déu maten a qui creu en altres déus, o en cap), per donar calor als humans. Com ja era la segona traïdoria de Prometeu, i Zeus ja estava rebotat pel que li va fer amb la carn del bou, decidí castigar-lo a romandre encadenat a una roca del Caucas, on un àliga li devorava diàriament el fetge. Perquè clar, Prometeu, era immortal, de manera que cada nit l'àliga se li cruspia el fetge, però cada matí este es regenerava. I això que Bernat Sòria encara no era Ministre.
Ací a l'Ajuntament, Zeus, el déu, viu al segon pis, amb el vicedéu, i alguns semi-déus. Té assessors, cotxes oficials (de fet Prometeu li furta el foc al carro d'Helis, ara el carro és un Audi), dietes (i no precisament de les d'aprimar-se), telèfons, bon tracte al "Crònica de l'Olimp", i un etcètera diví. I nosaltres, el prometeus d'anar per casa, morem a la tercera planta. El Caucas municipal. Castigats per intentar arravatar-li el foc de la governabilitat (sense gaire èxit, val a dir-ho). Habitem les insalubres masmorres condemnats que una gavina popular ens rosegue la moral dia si dia també. Però convé no oblidar que la història es repetix sempre, i nosaltres també ho som d'immortals, i la moral es regenera més ràpid que el fetge de Massiel.

04 de juliol, 2007

"NOVA CONSELLERIA" TARA MEA

LA REVISTA ROMANESA "TARA MEA" EM DEMANA UNA BREU VALORACIÓ SOBRE LA NOVA CONSELLERIA D'IMMIGRACIÓ I CIUTADANIA.



La creació d'una Conselleria nova, "per se" no és ni bo ni roí. Depén de l'orientació política que se li vullga donar. El fet que el fenomen de la immigració s'associe a ciutadania, i s'allunye dels Serveis Socials, en principi sembla albirar esperances d'un gir en el que significa la concepció política del nou model social sorgit dels fluxos migratoris.
Per al BLOC és important que la Conselleria treballe per l'assumpció de la "nova realitat valenciana". Cal explicar a la ciutadania les transformacions de la societat valenciana, fruit de la nova immigració. I s'ha de fer apostant per un projecte social comú, impulsant la cultura del civisme.
Els darrers cinc anys, el flux d'estrangers que han arribat al País Valencià, lluny d'estabilitzar-se, s'ha accelerat, diversificat i estés per tot el territori. En termes generals, la percepció actual que la població autòctona te de la immigració es prou negativa. Les insuficiències de l'estat del benestar provoca la competència entre els d'ací i els nouvinguts, i responsabilitza de les carències al més dèbil. Al recent arribat.
La immigració és un factor d'enriquiment, no només econòmic, sinó també social, cultural i polític. Però també pot ser font d’un trauma social sinó orientem amb prudència i efectivitat les politiques d’acollida.
La nova Conselleria hauria de proposar un nou concepte de ciutadania que avance cap a la igualtat de drets i deures de tots els valencians i valencianes, amb independència de nacionalitat i de situacions jurídiques, dins els límits competencials del marc actual. Qualsevol persona que residisca al País Valencià ha de gaudir dels drets i també, assumir els deures de la ciutadania. I remarquem, que no hi ha drets sense deures.

03 de juliol, 2007

"DEMANAR UN DIAGNOSTIC DESPRÉS D’AUTOMEDICAR-SE ÉS UNA IRRESPONSABILITAT" Crònica. 06.07.07


Crear un Pla Integral de Mobilitat Urbana finançat parcialment per l’Agència Valenciana de l’Energia és una proposta del BLOC de novembre del 2006. Ha tardat nou mesos. Un embaràs. Reconeixerem la paternitat, no patisquen. Ara bé, hi ha un problema de credibilitat. Vostés demanen al Dr. Generalitat que diagnostique els problemes de circulació, però ho fan després de visitar xamans, curanderos, xarlatans de fira, i algun bruixot. Volen saber com resoldre els problemes de transit després de decidir sense cap criteri apostar pel TVRCS. Pregunten si cal via reservada per al bus, quan la solució viaria que vostés adopten per les Rondes Millars i Magdalena ho impedeix. Ho fan després de fer fracassar el Fòrum de Trànsit, sense més llicencies de taxi, amb greus problemes endèmics del transport públic al Grau i amb manca d’aparcament.

02 de juliol, 2007

"POLÍTICA QUÀNTICA" Mediterráneo. 05.07.07

La mecànica quàntica (m’estic ficant en un jardí) és eixa branca de la física que vindria a dir que els objectes no tenen exactament les característiques que semblen tenir, sinó que estes varien en funció del punt de vista. És el principi d’incertesa de Heisenberg, que afirma que és impossible mesurar simultàniament i amb absoluta precisió la posició i el moment lineal d’una mateixa partícula. No se si m’he explicat gaire bé. Em consola pensar que s’atribueix al premi Nobel Niels Böhr, professor d’Heisenberg, la frase: “si algú diu que ha entés la física quàntica, es que de veres no l’ha entés”.
Eixiré del jardí. Servisca la introducció per dir, que cada dia que passa estic més convençut que la política també és quàntica. És impossible en termes científics establir una veritat objectiva. És impossible dir este te raó i l’altre va errat. Si en política existís la realitat absoluta, això implicaria que qui sustenta la tesi contraria menteix més que un que tots sabem fent la renda. I com ací cada vegada que un partit diu una cosa, els altres ixen en tromba a defensar el contrari, voldria dir que la política és un món de mentiders. I no és així.
És tot molt més senzill, com la física quàntica. Tot simplement les propietats, els avantatges, els problemes de cada proposta, varien segons qui les veja. I saben per què? Perquè en realitat tots tenim una miqueta de raó. La ciutat no te una sola lectura. Els problemes no tenen una sola solució. Les propostes no tenen una valoració unívoca. La política representa la pluralitat d’una societat plural. Per això les majories absolutes tendeixen a l’absolutisme infinit.