22 de gener, 2009

DE BIPARTIDISMES I NO ADSCRITS.


Imaginem que després del congrés del PP, i com conseqüència de les tensions viscudes al sud del país, entre campistes i zaplanistes, Ricardo Costa hagués destituït de la presidència d’una comissió a un diputat zaplanista. Imaginem que este, empipat per no poder imposar la seua visió minoritària a la majoria del Grup Popular, hagués trencat la disciplina, hagués insultat públicament els companys i que finalment, el Grup hagués decidit expulsar-lo. Imaginem que dos diputats més decidiren voluntàriament abandonar el Grup Popular. Imaginem, que l’expulsat i els seus còmplices passaren al Grup dels no adscrits, amb el que això significa de restriccions (és el càstig just que estableix el reglament de la càmera per als que abandonen el grup pel que han estat triats) en la capacitat de presentar preguntes o iniciatives.
Em pregunte si en un rampell de “generositat democràtica i altura de mires”, el PSOE oferiria mitja dotzena llarga dels seus diputats per tal que els indisciplinats membres del grup dels no adscrits pogueren vulnerar el reglament.
Però...no, ni per la ràbia que li tenen al PP, no crec que feren això.

Ara imaginem que després del congrés socialista, Alarte hagués vogut destituir a Ximo Puig dels seus càrrecs al grup parlamentari. I imaginem que el de Morella, empipat com el Tigre del Maestrat, hagués desautoritzat la majoria del grup, i s’hagués mostrat indisciplinat, i hagués començat a insultar els seus companys de grup. Imaginem que Luna, seguint ordres del nou Secretari General i per acord majoritari del grup decidís expulsar-lo. I imaginem que un parell de diputats o diputades més, en solidaritat abandonaren també el grup, i marxaren amb Puig al grup dels no adscrits.
Em pregunte si en un rampell de “generositat democràtica i altura de mires”, el PP oferiria mitja dotzena llarga dels seus diputats per tal que els indisciplinats membres del grup dels no adscrits pogueren vulnerar el reglament.
Però...no, ni per la ràbia que li tenen al PSOE, no crec que feren això.

Aleshores, em pregunte per quina raó la Mesa de les Corts (PP i PSOE) ha donat tantes facilitats a l’expulsada Gloria Marcos i als que voluntàriament han abandonat el grup pel que van ser triats i han passat, junts, a formar part del grup dels no adscrits.
I em pregunte, per quina raó la Mesa (PP i PSOE) modifiquen les condicions per facilitar als no adscrits puga vulnerar el reglament (fet pel PP i el PSOE) de les Corts.

I tinc la resposta. Si el PP i el PSOE són els mateixos en les hipòtesis i en la realitat, però actuen de forma diferent, és perquè el factor diferenciador és el BLOC.
Els molesta que tinguem una veu nítida i pròpia, que trenca el lamentable espectacle del bipartidisme. Els molesta que amb el nostre discurs deixem en evidencia el circ del “tu tens més culpa que jo” en el que el PP i el PSOE (les dues cares de la mateixa moneda) han convertit la política valenciana. I com ni pactant un Estatut que consagra el 5% han pogut deixar-nos fora, aleshores, volen diluir-nos. I la millor manera que tenen per evitar visualitzar que la política valenciana té un tercer actor potent, és donar veu als indisciplinats, sabedors com són, que EU és l’aval del bipartidisme. Un partit o una coalició o el que siga, que en la pràctica no és més que l’escolanet del PSOE, i l’exemple útil per al PP per dir que hi ha una oposició inoperant, maleducada, grollera i demagògica.

Au, i com ja m’he quedat content, me’n vaig a dormir.

18 de gener, 2009

"LLIMES I MELONS". Mediterráneo. 22.01.09

“Me tiraste un limón, y tan amargo, con una mano cálida, y tan pura, que no menoscabó su arquitectura y probé su amargura sin embargo” va escriure Miguel Hernández. Hi he pensat repassant les sorprenents declaracions que va fer el responsable de la hisenda local. Preguntat per l’IPC amb el que s’havien gravat taxes i impostos, va dir que ningú no sap com es calcula i que pensa que “si los limones suben, quitan de esa bolsa del IPC los limones y ponen pomelos...", tot assegurant que el govern central canvia al seu antull els productes de la cistella de la compra, per fer pujar i baixar a conveniència el percentatge final. I tots ens vam quedar parlant de llimes i d’aranges, en lloc de subratllar que s’han aplicat percentatges d’IPC diferents pel que fa als impostos i pel que fa a les revisions salarials. El debat per tant, hauria de ser, com i quan compensem a la ciutadania l’augment que ha resultat finalment desproporcionat.
Però no ho fem. Parlem d’un Pepe Masip que va començar afirmant que havien baixat els tipus d’interés per obra i gràcia de la Mare de Déu de Lledó. Després ens va ensenyar a cuinar impostos refrigerats (que no congelats) sense trencar la cadena del fred, i ara diu que l’IPC se l’inventa Solbes de bon matí, prenent café. Tots estos despropòsits han convertit a Masip en un dels millors humoristes de l’absurd a l’altura Tip i Coll o de Faemino i Cansado, però això no ens pot distreure del problema real, perquè cas contrari, aconseguiran el que volen. Que ens entretinguem en la falacia ad hominem, refutant l’adversari, en lloc de refutar les accions de govern. I torne a Hernández: “No me conformo, no: me desespero.”

15 de gener, 2009

"SOSPITOSOS HABITUALS". Levante-EMV-23.01.09

Esta mateixa setmana hem rebut al despatx de l’ajuntament una visita singular. Era un agent d’allò que abans es deia policia secreta, no sé si encara se’n diuen. M’ha ensenyat la placa, tot ben formal i seriós. Volia parlar amb la gent del BLOC i hem parlat. Està investigant un anònim ofenedor i racista, que havia aparegut en la porta d’unes senyoretes romaneses.
Jo crec que l’agent, en vore la meua cara de sorpresa ha endevinat que li anava a preguntar que tenia això a vore amb nosaltres, raó per la qual m’ha dit: “es que está escrito en papel con membrete del BLOC”. M’he quedat garratibat! De moment m’ha vingut al cap una vella història, atribuïda a Ortega y Gasset, segons la qual, en rebre un anònim que deia simplement “Imbécil”, Ortega, mentre estripava el paper va comentar: “és la primera vegada que rep un anònim en blanc, però signat”. Però he desistit d’explicar-li a l’inspector, que un anònim signat, no és anònim. Potser, l’inspector pensava que el BLOC era un partit racista o xenòfob, raó per la qual davant la lògica denúncia de la senyora, ens investiga. No deixa de ser tranquil·litzador; imagine que deuen visitar assiduament a España 2000 quan empastifen Castelló amb la seu cartelleria racista.
L’agent volia saber qui tenia accés a eixos papers. “Doncs molta gent” li he dit. Perquè es tracta d’uns blocs de notes que vam repartir en campanya electoral, a Castelló ciutat, més de 5.000, així que pot estar en mans de qualsevol. Ja m’agradaria a mi saber qui ha sigut, perquè tinc el convenciment que hi ha intencionalitat de fer mal al BLOC. Siguem seriosos, de tots els papers que u té per casa, no és casual que en tries un d’un partit polític i no el de “Persianas Gutierrez”, “Taller la Biela doble”, o qualsevol de les companyies telefòniques que ens maregen amb el seu merchandising. I això, la policia, ho hauria de tindre clar.
Jo tinc al despatx un boli de propaganda del PP, si el gaste per escriure que no m’agrada la monarquia aniran a visitar a Alberto Fabra? I si algú s’encén una cigarreta amb un encenedor del PSOE? Convertiria això a Juan Maria Calles en inductor al tabaquisme, i en subjecte de querelles per un probable càncer de pulmó?
Lògicament he parlat amb l’associació de romanesos, per posar-los en antecedents i, gràcies a la relació que mantenim des de fa anys, ens han dit que estan absolutament segurs que no tenim res a vore amb eixa història. Però a mi em queden vives dues preguntes. ¿Fins on estan disposats a arribar alguns adversaris polítics per desacreditar el BLOC? ¿Què busca la policia visitant la nostra web? Dues preguntes que en democràcia no caldria haver de formular-se. No he pogut evitar recordar el poema del gran Lluís Serrahima...”Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”

Contestant als que pregunten: un problema amb el servidor municipal (no hi ha res que funcione en este ajuntament?) ha fet que Levante-EMV no haguera rebu este article. Per això no s'ha publicat. Per res més que això. L'hem reenviat hui i ara ja el tenen, quan siga el torn el publicaran. Gràcies.