"UN PEL PREU DE DOS" - Levante-EMV- 23.04.11

Camps és com els mals estudiants, no li agraden les preguntes, i creu que amb la mera assistència hauria de ser suficient per aprovar. Per això, els seus panegiristes diuen que és el President que més compareix a les Corts. Estadísticament és segurament cert, no m'he molestat en confirmar-ho, perquè manca d'interés. Però la democràcia, encara que ho semble, no és una qüestió de quantitat, sinó de qualitat. I les compareixences plenàries de Camps, les sessions de control, tenen un interés escàs, perquè o no contesta a les preguntes, o simplement li preguntes per la tectònica de plaques i contesta explicant la fotosíntesi. Com fan els mals estudiants, ja ho he dit.

El problema és quan un mal estudiant té poder, i Camps encara en té. Té el poder de decidir qui encapçala la llista autonòmica per Castelló i Alacant. I en el cas de Castelló ha triat a Alberto Fabra. Un diputat que segons apareixia en el rànquing publicat recentment, encapçalava la llista dels diputats més malfaeners de les Corts. En quatre anys, no havia formulat una sola pregunta. I això que l'home és encara Alcalde de Castelló, i segons em contestava un dels seus Tinents d'Alcalde en el darrer plenari: “nuestro Alcalde” (“nuestros mayores, nuestros jovenes, nuestros comerciantes... los parados de ZP, los pufos económicos de ves a saber quién...”) pregunta cada semana por el edificio de la Audiencia”. Preguntarà al bar de les Corts! O ho preguntarà per si té que acompanyar algun dels molts imputats del seu partit.

Bé, el cas és que Camps premia a un Diputat mandrós que no fa preguntes i que només va a les Corts a votar el que li diguen. Encara que vaja en contra dels interessos de Castelló. Ho ha fet repetidament: Col·legi de Benadressa, Centre de Salut del Raval Universitari...

Darrere d'això alguns volen vore un suport a la teoria que Alberto Fabra està ben situat per succeir a Camps si finalment el procés judicial el deixa més fora de joc del que ja aparenta estar. No ho sé. La teoria grinyola, perquè l'operació és la mateixa que fa amb l'Alcaldessa d'Alacant, que no sembla estar en cap travessa successòria. Jo més bé crec tot el contrari. Si Fabra tenia alguna opció era precisament que no el recolzava ningú, cap família, amb la qual cosa tampoc tenia l'enemistat explícita de cap família. La seua pretesa posició de privilegi era la conseqüència de la seua debilitat. Està allà, assegut a les Corts, no fa soroll (no parla per no molestar), no pega colzades... la seua pretesa aura presidenciable és com les gaiates, un esclat de llum sense foc ni fum.

Ara però, haurà de fer campanya defensant a Camps, no tindrà més remei. S'haurà de mullar públicament, no podrà continuar surant com un barquet de paper, ara toca arremangar-se i remar a favor d'un timonell desnortat que tothom sap (també Fabra) que és com Crisòfol Colom. No sap on està, no sap on va, però això sí... el viatge el paguen uns altres. Camps no serà bon estudiant, però és llest. Si ell s'afona, vol esquitar.

I a nivell local, més enllà de la pèrdua per a Castelló d'un diputat (un diputat que no treballa és una rèmora), estes operacions en clau de partit obliguen a fer la llista local amb certs condicionants. El més obvi és la incorporació de Bataller qui, és evident, té un perfil molt determinat. I la lectura és clara. Si Bataller deixa de ser Subsecretari Autonòmic per ser regidor, és perquè en el futur immediat o a mig termini hi ha un lloc important esperant-lo. Té perfil d'alcaldable, de substitut, de recanvi. La qual cosa demostra que en la llista actual no hi ha ningú que convença a Alberto Fabra. Sembla que finalment no ha tingut més remei que acceptar allò que era evident: té un grup municipal ple de jubilats ociosos i de jovenelos enjugassats, que en lloc de governar creuen que juguen al Monopoli o al Risk, amb el risc que això suposa per al PP local, que porta 8 anys perdent força. Un regidor el 2003 i un altre el 2007, quedant a un sol de la majoria suficient per governar.

Aut Caesar aut nihil -Mediterráneo- 07.04.11

Colomer és la definició mateixa de polític. Un home jove, amb un llarguíssim currículum polític i un desconegut currículum professional. Una trajectòria política, la seua, filla d'una casualitat aritmètica, que va fer que amb un sol regidor ocupés l'alcaldia de Benicàssim. I sobre aquella singularitat (en el sentit més etimològic de la paraula), va bastir la seua carrera política, que semblava no tindre límits. Fins que ha ensopegat amb ell mateix.

Colomer s'havia reservat el paper de número dos municipal, oferint la capçalera a la seua protegida política, reservant-se així la possibilitat de ser proclamat candidat a la Presidència de la Diputació pel seu partit. També s'havia reservat la capçalera de llista a les Corts. Diuen que era el seu pla B, que conscient que el PSOE no podia guanyar la Diputació s'ho deixaria tot per anar a València a fer carrera. Però la seua gestió personalista de la llista autonòmica (i la intervenció en algunes municipals) va crear tal malestar que al final des de València el van fer fora de la llista autonòmica! El president provincial expulsat, manu militari, de la seua pròpia llista! I parlaven del PP!

Moliner és un altre animal polític. Va començar molt jove, i va arribar a la política pràcticament dalt d'un cotxe oficial, del qual té la ferma determinació de no baixar mai més. Adorna el seu currículum un breu pas pel seu despatx professional i una efímera activitat de professor associat a la UJI. En el seu cas, això sí, ha fet carrera sense haver de canviar tres vegades de partit, ha buscat una ombra on créixer. Ha crescut a la d'Alberto i Carlos Fabra. L'encara Vicealcalde de Castelló és ara candidat oficial a presidir la Diputació. Ell ja mou fitxa, prepara a Barrachina per que forme part de la seua guarda pretoriana perquè és ben conscient que ha d'emportar-se en carn pròpia les punyalades dels ferits per Carlos Fabra, que no han tingut el valor de plantar-li cara. Sap que necessita un retrovisor.

I ara va Colomer i reta públicament a Moliner a un debat. Ho lamente pels dos, però el seu somni bipartidista ha fracassat. Afortunadament tenim el BLOC.

"ZAPATERO VITOL" - COPE-Castelló- 04.04.11

"Vítol" és el crit arcaic que gastem a Castelló per cridar “visca”, però que està irremissiblement associat a la cerimònia de clausura de les nostres festes fundacionals. Les Reines ixen al balcó de la casa consistorial i criden amb la poca veu que normalment els hi deixa la setmana de festes un emocionat “Magdalena”, i la ciutat arranca un poderós “Vítol”, fet de la suma de centenars de veus afòniques. Però fins i tot quan la gent ha perdut individualment la veu, sap que sumada a la dels altres el seu crit pot formar un terrabastall magnífic.

“Vítol” criden centenars de milers de veus, amb l’economia afònica, després de l’anunci de Rodríguez Zapatero de no tornar a presentar-se a les eleccions legislatives. Jo a este senyor li reconec alguns avanços en drets civils, innegables i imprescindibles. Alliberar el monopoli del matrimoni hetero, avanços legislatius en matèria d’igualtat de gènere i una ben intencionada llei de dependència. Va ser un President valent el seu primer mandat. Però també va ser un President maldestre. La llei de dependència va nàixer amb un finançament clarament insuficient, i envaint competències autonòmiques. També és cert que en alguns llocs, ací per exemple, els governs autònoms han posat totes les dificultats possibles per posar en marxa la llei, i d’això no en té ell la culpa. Va fer promeses d’avanços en matèria autonòmica que quedaren en res. No va complir la seua paraula d’aprovar l’estatut que aprovés el parlament català, per exemple. I el nostre l’aprovà perquè ja s’encarregà el PSOE valencià de pactar un estatutet de mínims amb Camps. Va ser el President del balafiament de cabdals públics, amb accions profundament antisocials, demagògiques, insensates i clientelistes. Eixes ajudes de 2.500 euros per fill nascut, tant se val que siga d’un Borbó que se’ls guanya ben descansat, o d’una senyora de fer feines. Ajudes per l’emancipació (per alimentar encara més la bombolla immobiliària) idèntiques per al fill de Botín o per al d’un aturat. 400 euros per barba, que per cert a alguns mai ens van arribar...

I tot això a 15 dies de que li esclatés al mig del nas una crisi de la que evidentment no n’és el principal culpable, ni tan sols el secundari; però front a la qual s’ha mostrat inoperant, ineficaç, lent de reflexos, dubitatiu i finalment claudicant, quan han vingut els socis europeus a posar-li deures. No ha estat a l’alçada, i això que mai abans un President havia tingut un sindicalisme més dòcil que el que ha tingut ell.

Hi ha qui diu que la història el posarà al seu lloc. Jo també ho crec, però no crec que la història canvia molt el lloc on el posen ara els administrats en les enquestes de popularitat.

Els socialistes sense capacitat d’autocrítica i sense habilitats analítiques, s’enfaden quan alguns mantenim que ha estat un President prescindible i celebrem l’anunci de la seua renuncia. Sovint, com tot argument per defensar-lo diuen que Rajoy és pitjor. Jo no sé si és pitjor, sé que no m’agrada gens. I això ja és menys que Zapatero, que quan arribà no em desagradava.

Allò que ocorre és que el fet que Rajoy no m’agrade no converteix a Zapatero en bon President. Bé, no el converteix en bon President ni això ni res.

I el que no entenen alguns socialistes és que s’haurien de sumar voluntaris al crit de “Vítol” per celebrar la renúncia d’este home. És l’única possibilitat que tenen de no perdre les eleccions generals. I això hauria de ser suficient per celebrar la jubilació anticipada, d’aquell que ens obligarà a jubilar-nos més tard a la resta.

"SÓN DE SEGÓ" - Levante-EMV - 02.04.11

Xa tu, ni la festa en pau en deixen tindre. Allà s'han enganxat a discutir PSOE i PP sobre la “mascletà” de l'altre dia. Que si la Delegada del govern ens té mania, que si la Guardia Civil només ha fet complir la llei... Perquè allò que va passar és massa seriós per fer-ne broma, però la veritat és que a un li ve de gust dir que estan muntant este enrenou a compte de la furgoneta de la pirotècnia, a falta d'una furgoneta amb altre explosius sobre la que poder discutir, com fan els seus ídols mediàtics a televisions fatxes i diaris peculiars. Són tristos i provincians aprenents .

Ací la història és que la Delegada del govern va enviar a Castelló a la Guardia Civil de València per pesar la pólvora d'una empresa que ja havia estat sancionada a Falles per mentir en la declaració del quilos d'explosius que transporten. I l'explicació és que resulta perillós que vinguen des de Novelda travessant mig país, carregats de coets i masclets en quantitat inadequada. Això que sembla raonable em genera un dubte: si l'empresa era sospitosa, per què no se la va investigar en la càrrega a Novelda en lloc d'esperar a la descàrrega a Castelló? Ens haguérem estalviat el risc de tindre un vehicle perillós creuant el país.

És més, trobe a faltar una certa lleialtat institucional, al no avisar a l'Ajuntament de Castelló, qui mitjançant la Junta de Festes, havia contractat l'empresa presumptivament tramposa. Clar que l'Ajuntament i el seu equip de govern, tampoc no són en general, un bon exemple de lleialtat institucional.

Tampoc no em sembla just (el que no vol dir que no s'ajuste a dret) que si contractes una empresa sigues responsable del que fa. Vull dir, que si jo contracte un pintor donat d'alta a la seguretat social, amb llicencia fiscal i d'activitat, per tal que em pinte el sostre de la cuina, i resulta que el caracollons roba la pintura. No veig just que jo siga responsable solidari, i haja de pagar per la seua malifeta. Però bé...

Van fer vindre la Guardia Civil de València, sense informar a la de Castelló, per la mateixa raó que s'envien els antidisturbis de fora quan hi ha manifestacions, perquè així evites el risc que un agent acabe caçant al seu propi nebot a colp de porra. És a dir, així evitaven que l'agent Torregrosa, posem per cas, li toque enfrontar-se a Manolo, el seu veí del quart i company de Gaiata, o a Doménech, amic i company de la Colla Verderols, del seu propi fill.

Tampoc no comprenc les declaracions de la Delegada del Govern, dient que la “mascletà” era un perill per la ciutat. De ser així, haver-la prohibit, senyora, que les competències són seues! Diu seriosament la Delegada del Govern de totes les espanyes, què el recinte de mascletades de Castelló, és més perillós que la Plaça de l'Ajuntament de València, pose per cas? Au va, senyora, no té vosté ni idea, o té vosté molt mala intenció. Si em permet la conya, és vosté una petarda.

Un altra cosa és la reacció del govern municipal, que torna amb la cançoneta que ens tenen mania, que Zapatero té un post-it en la nevera de la Moncloa que diu: “darpolsaco a los de Castelló”. Com si Zapatero tinguera la més mínima idea d'on està Castelló, o a que ens dediquem la gent d'esta terra que els seus pupils consideren hostil. Ací el PP local es va afanyar a dir que això a Falles no passa (reconeixent implícitament que si passa ací i no allà, ha de ser perquè el que no gosen fer-li a Rita, li ho fan a Alberto; i s'haurien de preguntar per què), i tal i qual. I ho va fer, com fan ells estes coses, enviant a “uno de los nuestros” a encendre la traca a facebook, sense valor per fer una nota de premsa formal, o sense que l'Alcalde o el Regidor de Festes, comparega públicament. Per què? Doncs perquè no s'han molestat en saber que és exactament el que ha passat, i no gosen dir negre sobre blanc, el que pensen. Per això usen la tècnica del Kamikaze. Són molt llestos. Tant, com perillosament demagogs.

El problema real, tal com jo ho veig, no és la multa a esta empresa, sinó la trista mediocritat dels castells de focs de dimecres per la nit, per exemple, i d'algunes de les mascletades llençades fins ara. Per això PP i PSOE juguen als focs d'artifici, en plenes festes. Els uns tiren masclets contra protocol, els altres li boten foc a una traca d'anar per casa... Són fluixots. Són de segó.