"FALCONS, TORDS I ALTRA FAUNA" - Levante-EMV- 29.10.11

Esta setmana que estem a punt de rematar, ha estat la setmana de les aus, els pardals i altres animals de ploma. Al Ple de la Diputació vaig denunciar que el servei de falconeria de l’aeroport de la Vilanova era sospitosament més car que el que ja està en marxa a l’Altet (on hi ha un trànsit aeri important) i que el de l’aeroport de Manises (que està encara més atrafegat que el de l’Altet). Clar que no té gaire mèrit que un aeroport tinga més moviment que el de Castelló...

No deixa de ser curiós que un aeroport on encara no tenim avions, i on s’espera que algun dia hi haja un moviment francament menor, gastem més diners en falcons i falconers, que en els altres dos aeroports esmentats. Per quina raó és més car a Castelló? Doncs evidentment perquè algú (el PP que és qui ens governa) fa malament les coses. No té cap altra explicació. O és què els falconers de Castelló estudien a la prestigiosa facultat de Falcon Crest? No, el que passa és que a la ciutat on es paga a Calatrava per dissenyar un edifici que no es farà, o a Gehry per imaginar la seu de la VIU que ha mort com a projecte, o que es gasta milers d’euros en llogar animals dissecats, etc, tothom vol fer calaix.

També en aquell plenari el PP va presentar un moció en defensa del parany. Per què? Perquè el dia 20 hi ha eleccions generals, per això i perquè Pasqual Batalla, regidor del BLOC i primer tinent d’alcalde de Vila-real, ha dimitit per no poder continuar dedicant-hi tant de temps a la presidència d’APAVAL. I ara, el PP, creu que pot rendibilitzar tot sol la defensa del tradicional mètode de cacera.

Oblida el PP que la llei va eixir amb el suport del BLOC i PSOE a banda del seu propi. Però ara intenta patrimonialitzar els sentimens, com intenta patrimonialitzar-ho tot, excepte les institucions que les estan despatrimonialitzant, arruïnant, d’inútils com són.

Qui no oblida qui va fer la llei és EU, per això presenta moció al ple de l’Ajuntament, perquè com ara venen eleccions, va a vore si pot patrimonialitzar el sentiment contrari al que vol patrimonialitzar el PP. És sabut allò de que els extrems es toquen.

Ni al PP li agrada menjar pardalets amb alls picats tot el dia, ni a EU els interessa tant la salut dels tords i família. Les seues són moció-parany, pensades per enviscar els altres partits, i vore si és possible que no puguen tornar a alçar el vol. Quina tropa!

Bé, a tot això, que no se m’oblide una bona bascollada per al PSOE, que si estem on estem és perquè mentre el PSOE valencià vota a favor de la llei, el govern socialista de Madrid la porta al Tribunal Constitucional, envaint les competències pròpies. I els socialistes d’ací callats i ofrenant glòries... Bé, tornem al PP i EU. El cas és que estos dos no volen altre que usar electoralment qualsevol cosa que els hi vinga a mà. Tant se val siga la cacera tradicional valenciana, com una infraestructura, o ves a saber què.

Però deixem les coses clares respecte al Parany. Al BLOC hi conviu gent que troba que és un mètode de cacera a eradicar, i altra gent que n’és ferma defensora (sovint, clar, als pobles més paranyers). I el partit en el seu moment va apostar per una llei que exigeix la condició de selectiva, en el mètode de cacera. Així de simple. Així de complex. I ara la cosa és que mentre el Constitucional no es pronuncie, la llei valenciana no està en vigor. I nosaltres diem el que diu el President d’APAVAL, mentre estiga prohibit, no s’ha de caçar. Un altre debat és si ha d’estar o no prohibit. Però a PP i EU això no els importa, el que els obsessiona és caçar-nos a nosaltres. Pardalets.

"PLURALITAT PER UN FORAT" - Mediterráneo - 27.10.11

Això va així, quan el BLOC vol fer una roda de premsa a l'Ajuntament de Castelló hem de demanar hora a la cap de premsa del PP. Sí, sí, no dic a la cap de premsa de l'Ajuntament, que no en té, sinó a la cap de premsa del PP. L'avantatge és que és una persona correcta i educada, amb qui tenim bona relació, el desavantatge és que això és un despropòsit que frega la immoralitat.

El PP sap abans que nosaltres, al cap i a la fi ells decideixen quan ens donen dia i hora, quan nosaltres podrem fer una roda de premsa. I quan ens ho confirmen per escrit, envien copia de la confirmació a tot l'staff popular. Diuen que ho fan per evitar que el PP programe res en una hora que ocupem nosaltres. Però en canvi, es neguen a donar-nos a nosaltres la informació de quan pensa fer rodes de premsa el PP. “¿Para qué lo quieres?” em va preguntar un dia, “per al mateix que vosaltres -li vaig dir-, per poder organitzar la meua agenda”. “No”.

Després ve allò del web municipal. A l'enllaç “zona de premsa” figuren totes les rodes de premsa previstes per al dia... bé, totes totes, no, en realitat només les del PP. Es neguen a que figuren les dels altres grups, dificultant així el treball dels periodistes, i patrimonialitzant indecentment un web municipal que paguem entre tots.

Ni parlar ja de la possibilitat de penjar al web les nostres notes de premsa. Les del PP les pengen totes. Quan els hi dius que democràticament això grinyola més que el genoll del Pirata Pata-palo, et diuen que ells no opinen, informen. I quan els contestes que nosaltres també volem informar a Castelló del que estem fent des de l'oposició o faríem des del govern, miren cap un altre costat, cara al sol, per exemple.

Més. Les revistes sectorials pagades amb diners públics que suposadament informen de les activitats. Per exemple, la de Comerç, Consum i Sanitat; si parla de la OCU, foto de la regidora, si parla de dieta mediterrània, foto de la regidora. Quan vaig ser regidor de sanitat, en els fulls on s'explicava el que fèiem mai va eixir el meu nom, i per il·lustrar posaven fotos de rates o paneroles. Les guarde emocionat.

El PP respira pluralitat i democràcia per tots els forats. Bé, en realitat només per un.

"ETA NO DEIXAVA VORE EL BOSC" - Levante-EMV- 22.10.11

Ara fa alguns anys, no sabria dir exactament quants, sota els porxos de l'Ajuntament, després d’un minut de silenci per una víctima d’ETA (i reconec amb vergonya que sóc incapaç de recordar-ne el nom) una periodista em va posar una gravadora i em va preguntar com em sentia. Recorde que li vaig dir que doblement indignat i cabrejat. Doblement, sí. Primer, com demòcrata, em revelava contra l’assassinat, el xantatge i el terror. Segon perquè en la meua condició de nacionalista, jo em sentia també agredit.

I això la periodista no ho va acabar d’entendre. Li vaig explicar, que ETA ha estat durant molts anys l’excusa perfecta que ha trobat l’espanyolisme més caspós per criminalitzar tots els nacionalismes.

El País Basc ha patit durant molts anys un clima de falta de llibertat. És així, i s’ha de dir. La presència (de vegades obvia, de vegades subtil) d’ETA en la vida quotidiana ha fet que ni tan sols els resultats electorals sigueren creïbles. I no ho dic només per l’exclusió d’algunes forces polítiques del sistema per la via de la llei de partits, sinó també per la por clavada al moll dels ossos de molta gent. Atemptats i assassinats, clar, però també pintades amenaçant, atacs a seus de partits (el Govern del PSOE diu que una bomba casolana a la seu del BLOC forma part de la normalitat democràtica) i fins i tot mirades recriminatòries si compres el diari que al veí no li agrada. I en un país terroritzat la mirada dels violents fa por.

Este clima ha estat l'excusa perfecta per tal que veus molt autoritzades del PP i el PSOE (amb la col·laboració matisada d’EU i UPyD) reclamen reformes electorals que minimitzen els resultats democràtics de les forces nacionalistes. Algun baró socialista ha tingut el lleu de dir en públic que els nacionalistes ni tan sols hauríem de poder presentar-nos a les eleccions generals. No creuen en la democràcia, curt i ras.

El comunicat de dijous d’ETA és importantíssim. No sóc un passerell i sé que encara queda molta feina. S’hauran d’entregar les armes, s’haurà... no ho sé. No és este tampoc el sentit d’este article. Que ETA eren uns assassins no es qüestiona, i que part del món abertzale no ha acceptat tradicionalment els principis democràtics, tampoc sembla oferir gaires dubtes. Però... no estan sols en eixa actitud.

No sorprén gaire el poc entusiasme de molts càrrecs del PP amb l’anunci d’ETA, no sorpren perquè alguns practiquen allò de que “contra tal vivíem millor”. Finalitzada la lluita armada, és l'hora de les paraules. Ara, alguns descobriran que la paraula és l'arma més poderosa, perquè té la capacitat de convéncer i no de derrotar. Convéncer suma, derrotar resta.

Però ara és també el moment de conéixer quines són les conviccions democràtiques del PP i el PSOE, i francament, el que fins ara diuen resulta preocupant. A nivell estatal, parlen de reduir el nombre d'escons passant de 350 a 300, amb l'òbvia voluntat de marginar els partits més menuts, per garantir majories absolutes alternatives del PP i el PSOE, del PSOE i el PP. A nivell valencià negocien tots dos una llei electoral per districtes amb la mateixa voluntat, la de marginar als que no pensen com ells, als que posen en evidència les seus mancances, els seus desencerts, les seues corrupteles, les seues incompetències. Tenen por a les paraules. Tenen por dels arguments. I criminalitzen idees.

Sense pistoles, un sistema democràtic ha de ser capaç d'escoltar i assumir qualsevol discurs. Sense pistoles, un país ha de tractar en peu d'igualtat a aquells que volen reforçar-lo, a aquells que volen transformar-lo i a aquells que volen abandonar-lo. El vot independentista basc és alt, i creix. I durant quasi cincuanta anys, el terrorisme havia ocultat una poderosa realitat: el conflicte polític. I ara es farà present amb contundència. I em tem, que evidenciarà la falta de solidesa de les conviccions democràtiques del nacionalisme espanyol.

"UN CORREDOR MEDITERRANI D'OPTIMISME" - Mediterráneo -20.10.11

J’ai l’honneur d’annoncer que le Comité International Olympique réunit en session plénière à Lausanne a attribué l'organisation des jeux du la 25e Olympiade 1992 a la ville de....Barcelona. Segurament, molts dels lectors recordaran aquesta frase pronunciada per Samaranch, el 17 d'octubre de fa 25 anys.

A aquell anunci seguí un esclat d'alegria. Era, així ho va entendre tothom, una gran oportunitat. Una oportunitat econòmica, de promoció exterior i una fantàstica excusa per modernitzar la ciutat. Tant és així, que va aconseguir fer la pràctica unanimitat entre els actors socials. Tothom entenia que això era intrinsecament bo, i que per tal calia fer pinya. Va significar una injecció econòmica, sí. Però sobretot una injecció d'optimisme. I això és fonamental.

Este mateix dilluns, convidat per este diari, va vindre a Castelló Antonio Garrigues Walker, el que hagués pogut ser cap visible d'una dreta plural i moderna si el PRD hagués quallat. Més enllà de compartir o no les receptes econòmique liberals que ens va prescriure, va fer un discurs apel·lant, sense dir-ho, a la intel·ligència emocional. Cal fer un esforç per ser optimistes. Necessitem ser optimistes, perquè segurament només amb això no eixirem de la crisi, però el que és segur és que els missatges derrotistes que tots els agents econòmics i polítics transmetem de fa mesos, només ajuden a iduir en la societat un estat de letarg i desesperança.

El Corredor Mediterrani són els nostres jocs olimpics, amb l'avantatge que no duren dues setmanes, sinó una vida. Oblidem ara que el PP no ho va voler el 2003. Oblidem ara l'incertesa generada pel PSOE amb els seus cinc absurdes corredors. Europa ha dit que sí. La lògica s'imposa al partidisme.

Clar que caldrà trobar el 90% del finançament, que serà lent, i tal i qual. Però...pensem en positiu. Els trens transporten grans volums a grans distàncies. Per tant, tenim una excusa perfecta per produir més i millor i obrir i consolidar mercats. Tenim motius per ser optimistes, i això, ens ha d'empenyer a treballar. Treballar molt i treballar bé. I d'això nosaltres en sabem, i molt. Podem guanyar la batalla a la crisi.