Serà passió d'oncle, però el meu nebot Paco, als seus tretze anys, és ben madur. Em sorprén sempre amb preguntes punyents i inesperades. Sovint sobre la meua ocupació temporal de polític, i confesse he d'esforçar-me per tal de trobar respostes entenedores per algú de la seua edat.
Dissabte em va preguntar per quina raó era del BLOC, i si no seria més senzill que em fera d'un altre partit més gran, ja que així "es coneixeria més el treball que fas". Vaig haver de parlar-li d'ideologia, de principis, d'ètica i finalment li vaig posar un exemple: "tu ets del Castelló, per què no et fas del Barça i així guanyaràs la lliga?" Em mirà pensatiu amb ulls que deien: "clar, es deveres!" però li durà pocs segons, de seguida afirmà amb rotunditat "tete, jo sóc de Castelló, és el meu equip, no puc canviar d'equip". A mi em passa el mateix, sóc un nacionalista i no tinc cabuda en cap altre lloc que en el partit que he ajudat a fundar.
Però els dubtes resolts sempre donen pas a altres dubtes: "Val, però sense deixar de ser del BLOC, per què no us ajunteu amb un altre partit menut i així serieu més grans". Uf! "Paco, a tu t'agradaria que el Castelló s'ajuntara amb el Vila-real?" Em mirà sorprés i dubitatiu i digué: "Home, jugaríem la Champions!" "No Paco, això no és així. Tindries quatre porters, no sé quants defenses i davanters, la meitat de la gent no jugaria i crearia problemes al vestidor, a més a més, molta gent del Castelló ja saps que no anirien a vore jugar al nou equip al camp de Vila-real, molts socis es donarien de baixa. És més complicat. No podries tornar a posar-te la samarreta albinegra, ja no serien els colors del nou club." Això el va preocupar especialment, perquè tal com ell diu "sóc del Castelló, no puc canviar d'equip". "De vegades Paco –vaig afegir- dos més dos no fan quatre." Als seus tretze anys ho va entendre perfectament, sorprén que gent més major no ho entenga.
