REFLEXIONS D'UN INSOMNE DESFICIÓS

Per primera vegada en esta desmesuradament llarga pre-pre-pre-campanya el PP s’ha referit a nosaltres. Javier Moliner, cap de campanya dels populars, en declaracions a El Mundo, diu que PSPV, BLOC i EU només ens interessa fer-los fora a ells i que no fem propostes. A Sant de què? Doncs a Sant d’una desafortunadíssima entrevista a Juli Domingo (li diuen “el superviviente”, per ser l’únic del grup municipal socialista que repetirà.)
Domingo, Secretari dels socialistes castellonencs, deia en titular “lo único que no es negociable es la alcaldia”.
Veges tu quina manera de donar confiança als electors!
Traducció més o menys capciosa: “el programa nos da igual, pactaremos cualquier cosa para hacer a Calles Alcalde”. (Per cert, a Calles li diuen “Wally”, perquè no hi ha foto de diari, on no traga el seu cap entre la gent. L’altre dia a la Gala de l’Esport va ser lamentable! Sembla una folklòrica en un mal moment laboral).

Em disperse. Juli Domingo, a pregunta del periodista sobre quin tipus de pacte caldria establir amb el BLOC per governar, cas que entre les dues formacions sumarem el suficient; va dir que el model Zapatero. És a dir, que el BLOC recolze la investidura i vote favorablement els pressupostos, però que no entre a formar govern.

A canvi de què? podríem preguntar-nos al BLOC. A canvi de dur a la pràctica una part del nostre programa? Es a dir, els votem, els hi aprovem el pressupost, i els seus regidors fan el nostre programa i es pengen les medalles!!! Quin poc trellat!
Eixes formules poden funcionar per un govern central o autonòmic, però no en un ajuntament!
Com pot dir-li a la gent que la seua voluntat és governar amb minoria, estant obligat a pactar tema a tema? Com pot dir-li a la ciutat de Castelló que la seua proposta de govern és la més inestable que mai no s’ha donat a la ciutat? Alguns companys del seu propi partit m’han dit que és una entrevista infumàble políticament. Fins i tot una ex regidora de fa alguns anys, i membre del corrent Izquierda Socialista, em recordava que Juli no és el candidat. Però és el Secretari General, vaig dir jo!

El cas és que jo no tenia cap intenció de contestar, però el periodista em va demanar una resposta, i evidentment vaig dir que això ens allunyava del PSOE. O millor dit, que en allunyar-se ells de la governabilitat i del sentit comú, s’allunyaven de nosaltres.

Deia jo també, que per al BLOC el que no és renunciable és un nou model d’urbanisme, la cohesió de la ciutat (tant social com física), una hisenda pública exemplar, i un procés seriós de normalització lingüistica. I per últim vaig recordar, que l’únic cap de llista que conservarà el seu cap si no és Alcalde d’ací a tres mesos sóc jo, per la qual cosa estic seré i tranquil, i sé, que una hipotètica negociació no serà en els termes que proposa Domingo.

Ho tornaré a repetir per si no ha quedat clar, jo, per mandat del BLOC, sóc candidat a l’Alcaldia, i ho sóc, si més no, fins al dia després de les eleccions. Si l’aritmètica no fa possible que jo siga Alcalde, seré portaveu del grup municipal nacionalista més nombrós de la història local, d’això n’estic segur.
Si Alberto Fabra perd, el partit li recordarà que van prejubilar (amb excel·lent paga a Gimeno), i que ara han perdut. I si Juan Maria Calles no és Alcalde, mig partit, no se si capitanejat per Alcalde (Miguel) li tallarà el coll polític a ell i a Juli.

El cas és que Javier Moliner (d’ell no conec cap malnom, sinó també el diria), ha vist el moment d’eixir a la palestra, i no ha pogut evitar traure a passejar l’espantall del "tripartito". És la doctrina del PP. Però a Castelló, això de que ve el coco, no s’ho creu ningú. Bàsicament per dues raons.

Primer perquè segons les enquestes conegudes, no hi ha cap possibilitat de fer un tripartit. Ací els actors políticss serem BLOC, PP i PSOE. Però clar, com vol fer “susto” oneja la bandera dels comunistes amb banyes i cua. Però el cas és que no sembla plausible que vagen a tindre representació.
En segon lloc perquè ací el BLOC no fa por a ningú, tenim un prestigi guanyat a força de fer propostes i més propostes. Propostes assenyades, a més a més. I no ho dic només per la meua resposta a El Mundo on recordava què era per a nosaltres matèria de negociació, i com seriem fidels al nostre eslògan de campanya, Castelló primer!
I no parle tampoc només de les 19 que hem fet les darreres 19 setmanes amb l’Acord per Castelló (algunes d’elles, per cert, el PP ha dit que ja pensava fer-les, o que estaven en via de fer-se), parle de tota la nostra vida política com a grup.

Diré més, som tan seriosos i treballadors, que el PP amb majoria absoluta, va decidir que jo fora Regidor de Sanitat. Ho va fer José Luis Gimeno, i quan ell va dimitir, jo vaig presentar la meua carta de dimissió, per tal que Alberto Fabra poguera remodelar el seu govern sense cap problema. Alberto Fabra em va ratificar primer en privat, i després solemnement al plenari. Ara fem por?
Em sap greu què Javier Moliner, diga estes coses. No perquè m’ofenga o em deixe d’ofendre. No. Entenc el joc polític, i l’oportunitat de les declaracions, fins i tot la intenció amb la que les fa. El que em sap greu, és que no siga capaç de fer un discurs propi. És un home intel·ligent, i te capacitat sobrada per bastir una línia argumental. Qui li ha escrit les declaracions no li ha fet cap favor. L’ha deixat a l’altura (escassa) d’un Serafin Castellanos. Estes declaracions estan al nivell d’aquella ridícula relliscada en criticar la foto dels socialistes eixint d’un Institut que ell va confondre amb la Subdelegació. Com havia de ser la Subdelegació si no hi està mai el Subdelegat Calles?
Va Javier, espere més de tu. No em decepciones.

"EL PP PRETÉN QUE PARLEM D'UNA MASCOTA, PER EVITAR LES CRÍTIQUES POLÍTIQUES". Crónica. 01.02.07

Ens diuen que tornem a escriure sobre el fet que Castelló siga seu dels Special Olympics. El passat deu de gener ja vaig escriure, de forma molt elogiosa, que era una excel·lent notícia per la nostra ciutat. Vaig felicitar públicament l'equip de govern. Per quina raó doncs, ens tornen a demanar escriure sobre el mateix? Evidentment, perquè el PP, que és qui tria els temes, ha decidit que repetint tema s'assegura que l'oposició tornarà a felicitar-los, i s'estaviaràn crítiques. L'excusa formal sembla ser que han encarregat a Ripollés, sense cap concurs, que dissenye la mascota o res semblant. No ens han dit res a l'oposició. A mi personalment m'interessa tan poc com la reproducció de la morsa bigotuda. No hi ha temes més importants a Castelló? Quan parlarem del trànsit, de Mestrets, de Centre Ciutat Castelló, de les cimenteres del Port?

"FUNDACIÓ NORMES DE CASTELLÓ" Levante EMV

Dijous passat en el transcurs del plenari, i pel mig d'una esmena a la totalitat de la moció del PSOE, que havia estat pactada amb el PP, vaig proposar la creació de la "Fundació Normes de Castelló".
Manté la regidora socialista Montse Ferrer que els debats sobre l'ús social de la llengua, haurien de fugir dels retrets sobre qui ha fet més i qui ha fet menys. Per al BLOC, seria senzill no acceptar la tesi, ja que al no haver governat, tenim més retrets a fer que a rebre. Però crec que té raó. Si el que volem és aconseguir que la nostra llengua siga un vehicle de comunicació habitual, mal servei li fem si el primer que fem és discutir sobre ella.
Miguel Angel Mulet, per la seua banda, la del PP, plantejava que era difícil valorar una proposta d'esta magnitud amb el poc temps que teníem des de la presentació de l'esmena fins el moment de la votació. Tranquil·lament podria haver-li contestat que els 16 anys de govern que acumulen era temps suficient per haver fet ells esta proposta o una de similar. Però en fer-ho m'estaria desdient del que he afirmat en el paràgraf anterior.
Unànimement vam aprovar encetar els treballs de constitució d'una Fundació Municipal que s'encarregue de la promoció de l'ús de la llengua pròpia de la ciutat. En tots els àmbits.
Sóc conscient que és molt ambiciosa la proposta, i per això també entenem que hem d'obrir la Fundació a altres organismes i entitats com la Diputació, la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans, la xarxa de biblioteques públiques o l'Institut Joan Lluís Vives.
I sóc també plenament conscient que cal posar-se a treballar des de ja, si volem que l'acord vaja prenent cos. És per esta raó, que en nom del BLOC, en els propers dies presentaré oficialment la proposta en els òrgans municipals corresponents. Hem pres l'acord d'estudiar la creació de la Fundació, posem-s'hi ja sense més dilació. Si som capaços de treure el procés de normalització lingüística de la discussió política quotidiana, i li ho encarreguem a una Fundació plural i ben dotada econòmicament, humanament i amb el material escaient, estarem fent per la nostra llengua el millor que podem fer.
Ara, quasi tres quarts de segle després de la signatura de les Normes de Castelló és de justícia que la ciutat que va acollir, la signatura de la normativa que va consolidar la unitat de la llengua catalana, impulse una Fundació que, seguint l'esperit dels signants de les Normes, facilite l'ús de la llengua en tots els àmbits de la ciutat.

"DIARI DE CAMPANYA" Mediterráneo. 1.04.07

A la meua veïna li han trobat una pedra a la melsa. Hui he parlat amb ella i l'he trobada preocupada. Li he dit que no calia patir que no era greu, que hui en dia la medicina... de seguida m'ha interromput per dir: "No, si no em fan por els metges, a mi el que em preocupa es que al ser la primera pedra, se m'aparega Alberto Fabra al vàter per inaugurar-la!"
El candidat socialista a temps parcial fa una reunió només amb dones, com en els millors temps de Jesulíun de Ubrique. El dia menys pensat, el candidat socialista demanarà una esquizofrènica reunió al Subdelegat del govern, i a la vista de com van les coses, el més fàcil és que la reunió és salde amb polèmica.
Assistim a una desmesuradament llarga campanya que va començar quan Alberto Fabra va substituir a Gimeno, i encetà una marató de promoció personal. Una campanya que tingué un segon punt fonamental amb tots els dubtes i la polèmica que generà l'elecció del candidat socialista. Autodescartats Subías i Toledo, l'opció Calles va ser la definitiva.
He visitat les webs de campanya dels dos candidats. A la del PP hi ha un link que es diu "las mentiras del PSOE", a la de Juan Maria Calles un que remet als "conflictes acumulats per Alberto Fabra". Trobe a faltar propostes.
És la meua primera campanya electoral com candidat a l'alcaldia i estic còmode. Em sé recolzat per un grup important de gent i tenim un programa electoral sòlid. Portem 19 setmanes fent propostes per la ciutat. Estic llest per al debat d'idees. Quan els altres candidats deixen els jocs florals, les inauguracions i les fotos, i comence la política que m'avisen. Estaré al despatx de l'Ajuntament treballant.