"LA DIMENSIÓ ESTÈTICA" - Mediterráneo - 30.09.10

No fa gaire vaig rellegir “La dimensió estètica” de Marcuse. Com intuïa, a estes altures del segle XXI, només salvaria el títol. I és el títol, que m’he permés emprar-li per este article, el que em dóna peu a parlar de la irrupció de la polèmica estètica en la política local.

Esta mateixa setmana s’ha inaugurat la més monumental de les nombroses obres de Ripollés a Castelló. Per cert, que la inauguració i preparatius, va col·lapsar la ronda de circumval·lació de la ciutat mig dia, coincidint amb les hores punta. I un es pregunta, si no es podria haver inaugurat en dissabte que treballa menys gent, o en diumenge que ja quasi no tenen feina ni els capellans. És obvi que les víctimes de tota mena de violència mereixen el nostre suport, i tot i que possiblement una obra escultòrica no siga el més pràctic, em sembla un homenatge just; i tot i que este no siga el moment de gastar-se el dineral que costa, em conformaré pensant que és un encàrrec de fa 5 anys. Però el problema és quan les declaracions polítiques són “es muy bonito, muy vistosos...pues anda que no es colorido”!

Passa el mateix amb les obres del Ribalta. Ja fa temps que el PP va perpetrar una teoria segons la qual “quan estigue acabat tothom vorà com és molt bonic”, “precioso” en paraules d’un regidor. I ara, tots a una veu germans vingueu, el PP es cansa de repetir “bonito, bonito, todo me parece bonito”, com a Pau Donés.

Els gustos són subjectius, i per tant, no és ni bo ni roí que jo diga que estèticament no m’agrada el monument i que tampoc no m’agrada com ha quedat el Ribalta. Abans era un fanguissar, ja ho sé, és que tampoc no m’agradava. Nosaltres li haguérem donat un altra solució estètica amb una funció diferent. No, no m’agrada, però no passa res. Tot no agrada a tothom. El que passa és que el PP té tan gola avall que ells tenen, que dic tenen...que ells són la raó absoluta; que si dius que no t’agrada, creuen que estàs mentint i que la teua opinió estètica està esbiaixada per la política. Pobres. Si no són capaços d’entendre que la gent té criteri propi, i que no tothom pensa com ells, s’entén les dificultats que tenen sovint per interpretar el sistema democràtic.

"LIECHTENSTEIN" - COPE Castelló - 27.09.10

Fa una vintena d’anys, aprofitant que feia vacances a Suïssa, vaig visitar Liechtenstein. És un país tan menut, que per passar de quarta a quinta amb el cotxe, a més d’embragar has d’ensenyar el passaport, perquè ja estàs fora del territori nacional.

Està enclavat entre les muntanyes i valls, on Johana Spiri, va imaginar les aventures de la tendra Heidi. Un cartell gran com els del Plan E, ho recordava al mig de la verda pradera. “En estos prats, -deia- va córrer lliure Heidi”, o alguna cosa semblant. Però tot el bucolisme, té poc vore amb la realitat. El cert, és que el Principat, és un paradís fiscal, i per allà els qui corren en llibertat, són els defraudadors.

Heinrich Kieber, un empleat de la banca nacional propietat de la família principesca i presidida pel propi Hans-Adam II, va robar una cinta magnètica que contenia proves de l’evasió de capitals, de diferents països europeus, amb destí a Vaduz. El 2006 va vendre al serveis secrets alemanys la cinta. Així vam descobrir, que entre els defraudadors hi havia 67 espanyols, que ens haurien estafat poc més de 170 milions d’euros. Diuen que 61 d’ells ja han fet les paus amb l’Agència Tributària. S’ha acollit a una regularització voluntària per evitar ser imputats per blanqueig de capitals. Van declarar el que havien defraudat a hisenda, i esta, cobra els interessos de demora i una multa de fins al 20%. Entre els defraudadors regularitzats, hi ha artistes (ben probablement alguns dels guanys vinguen via SGAE), empresaris, alts directius i filantrops.

En primer lloc, m’agradaria subratllar que no ha transcendit que hi ha cap sindicalista, ni cap alliberat sindical. Ho dic, perquè darrerament hi ha una campanya d’una hostilitat creixent contra este col·lectiu al que se l’acusa de tots els mals. En segon lloc, també vull manifestar, que l’acord, em sembla profundament immoral. Crec que tenim dret a saber qui són els defraudadors, i no em sembla just, que s’evite la punició del delicte de blanqueig, només a canvi de que paguen el que deuen. No, no em sembla just. Crec que haurien de fer-se les dues coses. Perquè ací no es tracta de penediment espontani, que potser podria merèixer alguna consideració, no. Ací els han enxampat delinquint, i l’Estat els hi ha enviat una carta dient “va xaval, que t’he pillat. Paga i no direm res”. Com si pillaren a un robant un banc i li digueren “va, si ho tornes i et fas un pla de pensions et perdonem i no li ho direm a ningú”. Immoral.

Esta setmana comença el judici del cas Malaya, referit a la corrupció generalitzada a l’ajuntament de Marbella. Ací sí que coneixem un bon grapat de noms, Juan Antonio Roca, Montserrat Corulla, Marisol Yagüe, Julián Muñoz, Isabel García Marcos, Isabel Pantoja i uns quants més. Bé està. Ací, però, el que em sembla immoral, és que ningú no torne els diners. I no només això, sinó que molts dels personatges continuen fent calaix amb exclusives a la televisió.

Als uns se’ls protegeix la identitat. Potser un Princep d’Asturies de l’Esport, algú que té un parell de premis Goya, o el Premio Nacional de pintura. Dels “filantrops” tenim dret a saber de les seues obres de caritat, però ens oculten que alguns són uns xoriços sense vergonya. Els empresaris defraudadors tampoc no sabem qui són, possiblement alguns han presentat un ERO i han fotut al carrer un grapat de treballadors, condemnant les famílies a la misèria. No ho entenc. No ho com

partisc. Dels altres, dels xoriços televisius en sabem fins i tot la vida sexual, però no recuperem els diners que han robat. Tampoc no ho entenc.

I a Nules, esta setmana Carlos Fabra. Tampoc, això tampoc no ho entenc.

"TOTS ELS PAPERS DE L'AUCA" - Levante-EMV- 25.09.10

El PP ha guanyat a les urnes (espere que prompte sabrem si en part gràcies a un finançament il·legal i trampós) còmodes majories absolutes a la Generalitat i a la Diputació de Castelló. També té una majoria, més ajustada, però absoluta, a la ciutat. En bona lògica democràtica, caldria esperar de qui guanya les eleccions que dedique el gros del seu temps a governar, si és possible amb prudència, les institucions que la societat li ha encomanat. Però la voracitat del PP no té límits i la seua vocació de fer tots els papers de l'auca dubte que tinga precedents, més allà del Chavisme.

Governar governen el justet. I de la seua acció de govern és a l'oposició a qui ens toca, també per mandat de les urnes, subratllar-ne els desficacis, criticar els excessos i les mancances i oferir alternatives. Això és l'aeiou acceptat com una convenció en les democràcies parlamentàries (n'hi ha d'altra mena?).

Però no és el cas que ens ocupa. El PP, instal·lat en els governs d'estes institucions, i amb tots els resorts (alguns fins i tot ètics i legals) del poder, ocupa un temps inversemblant a fer oposició de l'oposició. Que si no en sabem (les lliçons de segons qui fan vergonya aliena), que si no fem propostes (clar que en fem, el que passa és que no els hi agraden), que si treballem poc (personalment faig més hores que alguns d'ells), o què sé jo. Però tot això m'és igual, al cap i a la fi si l'única defensa que té el PP de la seua acció de govern és afirmar alegrement que l'oposició ho faria pitjor, o no sabria fer-ho, ells mateixos. És comprensible, moltes de les coses que fan tenen difícil defensa política, i l'urbanisme no té defensa ni jurídica segons de les sentències del TSJ.

El PP va més enllà. La majoria de les preguntes, propostes i declaracions institucionals que neixen de la factoria popular van encaminades a fer oposició al Govern Central. Busquen un culpable exogen a molts dels seus mals pròpis, i així ens va. Es queixen amb raó que el Govern no usa ceràmica en els edificis i obres públques, però vota en contra en les Corts de que les Conselleries usen preferentment ceràmica valenciana, quan és el BLOC qui ho va proposar fa més d'un any. O reclamen dia sí dia també l'AVE, absolutament necessari, però el TRAM que és competència de la Conselleria acumula retards igualment greus. Els exemples són molts.

Però ja hem dit que són voraços, i eixe joc de fer al mateix temps de govern i oposició tampoc els hi resulta suficient, i d'un temps ençà han començat a fer-se oposició a ells mateixos. Per exemple, la Generalitat paga la revitalització del tren de mercaderies que travessa el Grau a pocs metres d'una escola i a pam i mig de moltes cases, i quan ja està fet (no abans quan encara era possible fer-los canviar d'opinió), Marta Gallen, que assumeix el paper d'oposició interna, afirma que està en contra. Mira tu que bé! Davant l'electorat del Grau, la Tinent d'Alcade podrà traure pit dient que ella s'hi oposa, mentre al Consell d'Administració del Port, els consellers populars han votat a favor. També ella? Així, tothom content. El PP ho fa i contenta als qui ho volen, algú del PP ho critica i creu salvar la cara davant els que no ho volem.

Ara Zarra. En juny els diputats del BLOC van proposar a la junta de Síndics de les Corts que s'aprovés una proposició no de llei, en contra de fer a Zarra el cementeri nuclear. Blasco (últimament al PP) i Luna (al PSOE i fent obres a casa) van dir que no. Ara el Govern Central diu que Zarra és la localitat que té més punts per acollir les deixalles nuclears, entre d'altres coses perquè el parlament valencià no s'hi ha oposat, per acord del PP i el PSOE. Però torna Marta Gallén, i presenta una Declaració Institucional demanant que es desestime Zarra, perquè segons afirma, això significaria una intensificació del pas de vehicles pesats amb càrregues altament tòxiques i perilloses per les carreteres de Castelló. Jo hi puc estar d'acord, però vull que m'explique les raons per les quals el seu partit no va voler votar a les Corts contra la ubicació. Que li ho pregunte a l'Alcalde, que és diputat.

El cinisme no té límits. Si hi ha un partit que ha apostat clarament per l'energia nuclear, és el PP. Un PP terriblement virulent contra el PSOE, quan este encara deia que volia escurçar la vida útil de les Centrals. Doncs bé, l'energia nuclear produeix residus altament tòxics, que necessiten un emmagatzemament definitiu. I qui defensa eixa energia és precisament qui no té cap dret moral ni ètic per oposar-se a la consturcció de les instal·lacions. Clar què... parlar d'ètica i PP en la mateixa frase és un oxímoron.

"FINANCES MUNICIPALS" - Mediterráneo - 23.09.10

Miren, jo ja entenc que la situació econòmica general és un problema. I sóc conscient que gràcies a l’aliança entre el PP i el PSOE, fa 30 anys que tenim pendent el sistema de finançament municipal. Però amb tot, hi ha ajuntaments que estan econòmicament millor que altres. I això no és casual.

Si vostés no estan molt avesats, els explicaré, així per damunt, que els ajuntaments tenen tres fonts d’ingressos bàsiques: els seus propis recursos, el que aporten les altres administracions i l’endeutament. Els recursos propis són les taxes, els impostos, les quotes que cobren per aprofitament urbanístic... El que aporten les altres administracions pot arribar amb diferents formats, però ve bàsicament del

Govern Central, de la Generalitat, un pessiguet de la Diputació, i si fa bon temps i no plou, quatre cèntims de la FEMP. I l’endeutament no cal que els explique què és, són eixos números de color roig que qui més qui menys tenim a la llibreta de la caixa d’estalvis.

Els ingressos propis han baixat notablement estos darrers dos o tres anys, fruit del monocultiu econòmic de la construcció. Mentre esta funcionava, els ajuntaments ingressaven a mans plenes diners i més diners, de la venda del sòl, de llicències d’obra... Però el sistema ha fet figa. Les transferències de capital també han caigut en picat. La Generalitat no ha creat el fons de finançament municipal que porta tants anys anunciant com incomplint, i el Govern Central, per tal que es puguen fer una idea, enguany han enviat a Castelló sis milions menys que l’any passat.

I per postres, l’endeutament. Els crèdits que ha de demanar l’ajuntament, i que la Generalitat no autoritza,

perquè l’Ajuntament de Castelló és incapaç de complir els seus propis plans d’estabilitat.

Això fa que el nostre ajuntament tinga un grau d’execució de les inversions del 10’32% a data de hui. Però, saben? Ja anem per la tercera modificació de crèdit, i este equip de govern ha estat incapaç de presentar una sola mesura d’estalvi en despeses innecessàries. Ni una. Gasten més en assessors que Lomana en Manolos. Un 10’32%! En una empresa privada estarien tots al carrer, i ací, no ho obliden, els caps de personal son vostés.