"PRESCRIPCIÓ FACULTATIVA" - Mediterráneo - 30.12.10

El qui ha de fer de Rei Melcior de Sevilla, va ser demandat per la seua pròpia filla per abusar d’ella quan tenia entre 8 i 9 anys. El problema és que la xiqueta no va tenir el valor de fer la denúncia fins que no tenia ben complerts els 15. La jutgessa va tancar el cas en sis dies sense fer cap mena de diligència. El possible delicte estava prescrit. Molta gent ha posat el crit al cel, dient que no és just, i que eixe senyor (amb un full delictiu blanc com la seva barba postissa) no pot fer de Rei. Donen per bona la denuncia de la menor i no li concedeixen a ell el dret a la presumpció d’innocència. La prescripció no ajuda ni a la xiqueta, ni al Rei d’Orient, ni a ningú. Absolutament a ningú. Mai no sabrem la veritat, i és possible que un monstre capaç d’abusar de la seua pròpia filla, es passege en carrossa fent feliços els fills dels altres. I és possible que un bon home, duga un estigma immerescut.

Carlos Fabra tampoc no serà jutjat per alguns dels delictes que se li imputaven. Diu l’Audiència que han prescrit. Sobre el particular, he llegit poc il·lustrats pensadors, d’eixos que opinen sucant la ploma a la bufeta de la fel, afirmar amb certitud errada, que només poden prescriure els delictes comesos, i que per tant, si ha prescrit, és perquè hi havia un delicte. Quina bestiesa! Si ha prescrit, només vol dir que no s’investigarà si hi va haver o no delicte, perquè ha passat el temps que el codi penal estableix com límit per poder ser condemnat.

A mi em sembla terrible que Carlos Fabra no siga jutjat per una prescripció. Jo crec en aquell principi que diu que tothom té dret a un judici just. L’acusat, perquè té dret a netejar el seu nom judicialment si és innocent, i la resta, perquè tenim dret a saber si un polític s’omple les butxaques il·legalment i ens estafa tot enganyant la hisenda pública. Mai ho sabrem.

I em pregunte per quina raó en el Congrés d’allà a Madrid, no hi ha hagut una iniciativa legislativa per evitar que els delictes vinculats als abusos sexuals a menors, o tots aquells que tenen a veure amb els abusos de càrrec de polítics no prescriguen mai. I la resposta és que no ho fan, perquè són ells. I fins ací puc llegir.

"EL MAQUINISTA DE LA GENERAL" - Mediterráneo - 23.12.10

O potser hauria de titular l’article “El maquinista de les Generals”. Ací hi ha un concurs, una competició desbaratada. Ací PP i PSOE, PSOE i PP creuen que guanyarà les eleccions qui aconseguisca fer creure a la gent, que ells han portat el tren. No sé, darrerament la política valenciana i la local, fa un cert regust a pel•lícula antiga, d’aquelles de colons americans, posant rails i vies en una terra inhòspita, plena de bisons i indígenes. La diferència si volen és que ací el que corre en llibertat són rates com a conills, i mentre aquells indígenes portaven plomes i fletxes, nosaltres lluïm saragüells i dolçaines. Però que els hi passa a esta gent?

L’AVE Madrid-València (i no Levante, i a vore si es queixen els que remuguen quan alguns diem País Valencià) és una bona cosa. Sembla difícil discutir-ho. Sí, però no hi ha res a celebrar, hem estat dels darrers en tindrien, a més, no és el trajecte que prioritàriament demanden els valencians. El 2006, 1’1 milions van gastar trens entre València i Madrid (anar i tornar) i 2’5 milions ho feren entre València i Barcelona. Els números canten.

Alarte, que té nom de tren de mentides, com l’Alvia, posa publicitat als autobusos de València com si hagués dut ell l’AVE. Camps es gasta un dineral en publicitat dient que ell també ha ajudat. Rajoy ve a fer-se la foto a “la playa de Madrid” (seran faltadors!), ell, que era Ministre quan el PP va desestimar fer el corredor mediterrani, i tampoc no feres res per construir les línies de rodalies que necessitem. Castelló-Vinaròs sense anar més lluny.

Alberto Fabra es fa l’ofés i no va a cap estació, però no piula per queixar-se de que l’altre trenet, la nostra moderna Panderola en forma de TRAM no travessa ni el Ribalta acumulant anys de retard.

Ací ningú no pensa en el dia a dia de la gent, vostés han sentit l’esborronador tall de veu que roda per internet, d’u

n home desesperat plorant per telèfon al programa de Luís de l’Olmo? “¿De que voy a vivir, de que voy a comer?” es pregunta l’home entre singlots, després d’explicar que ha cotitzat 30 anys i ara no només no troba feina, sinó que li lleven els 400 euros mensuals d’ajuda. I estos jugant a fer de “lleueros”!

"Més circ que transparència" - Levante-EMV- 17.12.10

D’ací a unes setmanes, tots els càrrecs públics del País Valencià haurem de fer públics els nostres patrimonis. Quin cotxe tenim, si tenim una hipoteca, a quin TAE, o el saldo mig dels nostres comptes corrents. No tinc res en contra de fer-ho. De fet, el meu patrimoni està certificat i en poder del Secretari General de la Corporació des que vaig prendre possessió de l’acta de regidor l’any 2003. L’any 2007 la vaig refer, l’únic canvi era que el meu desballestat Citroën Xsara tenia quatre anys més.

En una ocasió, l’actual grup municipal socialista va fer una acció d’agit-pop, fent-se un foto als seus escons amb el que deien que era la declaració d’interessos econòmics. Ben bé podia ser-ho, també podria ser que fos el contingut del famós sobre que Moliner els va afrontar, o la llista de la compra. Tot això era per significar que Carlos Fabra ocultava el patrimoni. Bé, eixe mateix dia, i abans de la performance socialista, jo havia repartit entre tota la premsa la meua declaració d’interessos, el saldo mig al banc, la darrera nòmina i la de la renda. Més transparent impossible. Crec que amb això queda clar que no tinc res que amagar. Absolutament res. I amb tot, em molesta estar a la picota, ser sospitós només per la meua dedicació pública.

La iniciativa que neix del PP i el Govern Valencià, arriba amb la vocació d’intentar millorar la mala imatge que té la política valenciana. El mal és que la mala imatge li l’han donada ells. L’acudit ja ha esdevingut un clàssic, quan el PP fa un míting a la Plaça de Bous de València no saps si vas a escoltar els populars o a un concert de Presuntos Implicados.

Personalment crec que això no serveix de res. L’única cosa que pot millorar la imatge de la política valenciana és que els lladres, prevaricadors, subornats i subornadors, trànsfugues i altres delinqüents abandonen la política. Que l’abandonen perquè vostés deixen de votar-los, i/o que l’abandonen perquè les estructures de partit troben la formula per a fer fora de les seues llistes, sempre, protegint la presumpció d’innocència, a aquells que donen mal nom a la política.

Eixa és la via. I si calen llistes obertes, siguem valents i posem-nos a treballar en les llistes obertes. Cap problema.

El que no pot ser és que en democràcia la política estiga molt més desprestigiada que la dictadura. El que no potser és que perquè uns estan imputats per rebre regals, uns altres no poden justificar els seus guanys, uns altres vulneren la llei d’antitransfuguísme pervertint la democràcia, uns altres col·loquen amics, parents i coneguts, el que no potser, dic, és que tots els polítics siguem sospitosos.

El PSOE ha alimentat durant anys eixa idea de l'exposició pública dels bens, i ara el PP els hi dóna la raó. És just que vostés que són el qui ens paguen el jornal sàpiguen quan cobrem per la nostra dedicació política. Però això sempre ha estat públic. I és just que es sàpiga si al final d’una legislatura un membre de la Corporació ha vist augmentar injustificadament el seu patrimoni.

Però segur que vostés tenen dret a saber amb quin règim econòmic ens vam casar la meua dona i jo? O si no sé qui té una moto o set vespes? O si té un apartament a mitges amb la cunyada? Això és ridícul. Esta nova pirueta del Consell només servirà per a que qualsevol diari faça un rànquing de qui té menys o qui deu més. Una decisió la qual, lluny d’ajudar a netejar la política de corruptes, alimenta el cric mediàtic que desprestigia la política.

"300.000" - Mediterráneo - 16.12.11

GUMSA significa Gestora Urbana Municipal S.A. Supose que no cal que explique quin és doncs l’objecte social d’esta empresa pública, amb capital 100% municipal. La situació econòmica de la societat no és com per tirar coets, però gracies a la transferència de patrimoni des de l’Ajuntament està en millors condicions que fa alguns anys, quan la mal plantejada operació de la Ciutat del Transport la deixà a fregar de la fallida.

La Conselleria d’Infraestructures, que paga el TRAM a Alacant i el Tramvia a València, no paga el TRAM de Castelló. És per això que li demana a l’Ajuntament que avance els 300.000€ que costa l’informe tècnic de l’anomenat bucle urbà. Desconec si el Conseller ha demanat a les alcaldesses de València i Alacant que els seus ajuntaments també avancen les inversions que la Conselleria ha de fer i les alcaldesses l’han enviat a fer la mà, o simplement, només ho demana a l’Alcalde Castelló, perquè este té una certa propensió a fer de Boris Izaguirre davant el Consell, i s’abaixa els pantalons amb sorprenent facilitat deixant les vergonyes de la ciutat a l’aire.

El cert és que allò que no passa ni a València ni a Alacant, passa ací. Ací l’Alcalde ho accepta silent, i GUMSA, amb el meu vot en contra com Secretari del Consell d’Administració, aprova demanar un crèdit de 300.000€ per pagar el que el Consell ens retornarà, diu, quan puga.

Indignant. Primer, perquè és a l’única capital valenciana on passa això. Segon, perquè GUMSA no té els diners, i ha de demanar un crèdit, i els interessos els pagaran tots vostés amb els seus impostos.

La Generalitat no té 300.000 euros per infraestructures per Castello, però

exactament eixa quantitat és la que la Generalitat sí que té per tal que Ripollés faça una escultura a l’Aeroport de Castelló. A alguns els preocupa que una d’eixes creïlles d’ulls clucs que fa l’artista tinga la cara de Carlos Fabra. Supose que a Carlos Fabra també li deu preocupar. Però el problema real no és si ens agrada o no Ripollés, o si la creïlla tindrà cara del President de la Diputació. A mi el que em preocupa és la cara que té el Govern valencià, i la docilitat del nostre Alcalde.