"TEMPS DE PACTES" - COPE Castelló- 30.05.11

Els resultats electorals no sempre s’han saldat amb majories absolutes. Afortunadament. La qual cosa permet posar en pràctica allò que hauria de ser l’aeiou de la política: la negociació, els acords, el consens.

Cadascú explica la processó segons li ha anat, és clar. Aquells que guanyen però no amb majoria absoluta afirmen, a boca plena, que el seu poble vol que governen ells. Obviant que si hi ha una opció aritmètica d’adició d’altres grups, que sumen més electes, més vots que ells, ben bé es pot dir que el poble ha deixat oberta eixa possibilitat. I per tant, valdria dir que hi ha més gent que no vol que governe la llista més votada de la que sí que ho vol. Contra este argument s’esgrimeix allò tan mostós de “s’ajunten tots per evitar que governem nosaltres”. Front a això dues coses. La primera recordar que la política hauria de ser l’art de construir acords útils entre opinions diverses, i ja és ben bé això el que fa una coalició de govern. I la segona, que s’haurien de preguntar què han fet malament per no aconseguir un sol suport que els hi permeta garantir la governabilitat. Au, ja tenen deures! A pensar!

També hi ha qui creu que amb un sol regidor (i ací m’endinse en un fanguissar perquè este és el resultat del meu partit en alguns llocs) pot fer-se amb el poder total al crit de “Cèsar o no res!”, i tampoc no és això. Personalment no em desagrada la idea de no participar en equips de govern, de deixar governar la llista més votada, i treballar per al poble a l’oposició estant. I no per defugir responsabilitats, que els ben assegure que és més còmode estar al govern que no a l’oposició; sinó per no assumir-ne gaires més de les que t’han estat atorgades per sufragi.

Però entenc la vocació de servei de la nostra gent, i les ganes de governar per poder fer realitat una part del programa electoral, amb el que ens hem presentat davant la societat. I comprenc també que cada poble és un món, i que les urgències de canvi a alguns llocs són obvies.

I parle de canvi, i encete així una reflexió. Nosaltres som un partit situat nítidament en posicions progressistes, i això per si sol ja hauria de direccionar d’alguna forma la tendència dels nostres acords programàtics i de govern amb altres formacions. Però què passa en aquells pobles on ha estat governant el PSOE els darrers anys i ho ha fet tan malament que ara han perdut la majoria de govern? Què ha de pesar més, la fidelitat al pensament progressista, o la pulsió de canvi manifestada per societat? Més encara, és apostar pel progrés refermar al poder aquells que l’han perdut per maldestres, desil·lusionants, o incompetents?

O encara, quina credibilitat poden tenir algunes ofertes que rebem per governar, venint de qui durant quatre anys ens ha negat el pa i la sal, ens ha intentat laminar, pressionar fins la nàusea, perquè entén de forma patrimonial el seu flux de vots?

Sóc un convençut de que els nostres pobles necessiten governs de progrés social, i econòmic. Però també entenc que per alguns pretesos socis, això de progrés no és més que una etiqueta.

Alguns dels meus companys no ho tenen fàcil per encertar-la estos dies. Sempre hi haurà fans i desencisats. Ho tenen difícil, però m’encantaria estar a la seua pell.

"LA MEMÒRIA HISTRIÒNICA"- Levante-EMV-28-05´11

Ara fa quatre anys alguns periodistes a sou de partit, o amb vocació d'estar-hi, van publicar en mitjans i webs, preteses anàlisi electorals donant al BLOC local per mort. Carregaven les seus acerades plomes directament amb bilis i m'acusaven de quasi tots els mals de la política local. Polítics d'altres partits, alguns sense cap representació, bramaven com diuen brama la tonyina contra mi, per ser un pèssim candidat, un traïdor i un col·laboracionista. Tot això, curiosament ho deien gent que no ens havia votat, ni tenia cap intenció de votar-nos mai; però per alguna estranya raó es sentia amb el dret de dir als altres que han de fer. Tot i que ells siguen uns fracassats. Pose en esta panera a polítics que mai han aconseguit representació, o a polítics que han dut al seu partit de la victòria a la derrota. Uns i altres, amb eixe trist bagatge, es sentien capacitats per donar lliçons. A la xarxa, als diaris, a les tertúlies.

La nit electoral, i els dies següents, el meu bloc va rebre més visites que mai, un exagerat nombre de visites, que majoritàriament eren desqualificadores, insultants, amenaçadores i molt vulgars. També eren sobretot, estúpides. Com moltes de les crítiques d'eixos periodistes i polítics. Dic que eren estúpides perquè deien coses que no eren certes. Com per exemple que la retirada de Porcar havia fet que perguerem la força al Raval de Sant Fèlix, quan al Raval continuàvem tenint el millor resultat. O ens acusava de facilitar la majoria absoluta al PP, per no pactar amb EU. Quan els cert és que d'una hipotètica suma de vots de BLOC i EU, el regidor de més que s'hagués aconseguit, hagués estat el regidor de menys que hagués tingut el PSOE. I com això tot, una tirallonga insulsa de llocs comuns, de mentides, d'insults i d'opinions infundades, pretesament vestides d'anàlisi electoral.

És cert que aleshores no ens va anar bé, i per això vam fer autocrítica. Vam analitzar els resultats, vam definir una estratègia, i ens vam arremangar.

Ara quatre anys després, i amb el mateix candidat, hem tret els millors resultats de la història del nacionalisme valencià. Un 8'83%. Encara no hem acabat l'anàlisi taula per taula, però hem millorat a tot arreu. També al Raval els resultats són històrics. El meu bloc ha restat tranquil, algunes felicitacions d'amics i poca cosa més. Els blocs aliens estan silents. Cap dels espavilats periodistes a sou de l'adversari, cap ni mig ni un, m'ha dit ara ni pruna. Tret d'uns lacònica sms d'un d'ells felicitant-me. Tampoc no calia ni esperava res. Supose que la vergonya, cas de tenir-ne, els té ocupats amagant el cap sota l'ala. O el que és pitjor, fent càbales per vore a qui poden tirar la culpa de que les seues “prediccions científiques”, no s'hagen acomplit. Probablement la culpa serà de la gent “que s'enganya al votar”. No seria el primer colp que els hi sentim dir coses així a alguns cínics. Són aquells que creuen que quan el Parlament ha deixat de representar al poble, el que cal dissoldre és el poble.

En realitat res del que he escrit no importa. Em va ofendre i em van insultar, van mentir i la seua falta de rigor els va retratar. Van fer el ridícul, i continuen instal·latsen ell. No els disculpe, però no per sed de venjança ni res semblant, sinó perquè em són indiferents. Com a persones tenen el meu respecte, com a “analistes polítics” la meua indiferència.

És una qüestió d'histrionisme discursiu. De fer vinga escarafalls, i dir frases grandiloqüents, vinga a posar números (sense comprovar) sobre la taula i treure conclusions precipitades i impossibles de demostrar. I amb la mateixa insuportable lleugeresa amb la que parlen, ara callen. Memòria histriònica. Al final ni déus ni diables, ni sóc un heroi ni era un traïdor. Ací el que funciona és el treball. Molt de treball per part de molta gent. Jo tinc l'honor de donar la cara. Alguns dels que aleshores parlaven i ara callen, només tenen cara. Molta.

"L’OPOSICIÓ QUE IL·LUSIONA"- Mediterráne - 25.05.11

El pare deia que l’esforç sempre té recompensa. I a mi em ve de gust afegir que si la recompensa no és suficient és perquè l’esforç no ha estat el suficientment intens.

Estos quatre anys l’esforç ho ha estat molt d’intens, hem passat moments complicats, algun dia d’un cert desànim...però ens hem refet. Hem reflexionat molt sobre els errors passats, i crec que ho vam encertar i molt, quan vam posar en marxa els sopars de propostes, on alguns pocs centenars de gent com vostés, van vindre a explicar-nos quines eren les seues inquietuds, quins els seus problemes, quines les seues preocupacions, les il·lusions, les esperances i les ràbies... Hem aprés moltíssim de la ciutat que volen vostés, hem aprés moltíssim de vostés. I a partir d’eixe moment tot ha estat més fàcil.

Un bon programa combinat amb una cosa en la que hi creiem i molt: la cultura de l’esforç. Alçar-se d’hora i esforçar-se, com deia el pare. Treballar, i quan no pots més tornar-hi. I quan les coses no van bé, pensar on t’has enganyat. I si caus t’alces. I si no et fan cas, aprens a argumentar millor, i si et diuen que no en sent demà hi tornes. I el dilluns un altre colp, i el dimecres i el dijous, i els dissabtes i diumenges, que en política no hi ha cap de setmana.

I este diumenge passat, centenars de persones, alguns milers de persones ens han donat la seua confiança, ens han prestat el seu vot, ens ha encomanat gestionar els seus interessos. Ens han permés abandonar el club dels “quasis-quasi”, aquells que pateixen per arribar al 5%, i ens instal·len en una posició de creixement, que ens converteix en l’oposició il·lusionadora. Segurament, perquè havíem demostrat ser l’oposició útil.

Moltes gràcies, assumim el repte amb responsabilitat, contents, però serens. Satisfets però sense caure en l’autocomplaença. Emocionats, però preparats per seguir treballant. No els anem a decebre, de veres que no. I encara un altra cosa. No creguen que no ens tornaran a vore fins d’ací a quatre anys. No abandonarem el carrer. No abandonarem el contacte amb vostés. Ja no sabem ni volem fer política d’altra forma.

"MUCHAS GRACIAS" - El Mundo - 25-05-11

En la noche electoral no ganan todos, pero algunos hemos ganado un poco. El BLOC y Compromís hemos obtenido unos excelentes resultados. Más allá de revalidar el acta de diputado de Josep Maria Pañella, hemos experimentado un importante avance de posiciones en la política municipal. Estamos presentes en más pueblos que nunca, y con más fuerza. Nos queda pendiente conseguir presencia en Alto Palancia y Alt Millars, pero estamos en los dos Maestrats, Els Ports y en las Planas Alta y Baixa. Hemos tenido algún tropiezo, ciertamente, y vamos a analizar las razones y ponerle remedio. Pero hemos conseguido éxitos muy significativos como el de Betxí donde, simplemente, Alfred Remolar ha ganado las elecciones. También en Almassora, donde pasamos de 2 a 4 concejales. Doblamos resultados en Fondeguilla, Vinaròs o Castelló. Reaparecemos en Moncofa, Alcalà, o Vilafranca. Nos estrenamos en La Jana, Càlig, Costur... Y estamos en condiciones de decidir mayorías de gobierno en Vila-real, L'Alcora, Torreblanca, Borriol o Les Alqueries.

Ganar no habremos ganado, pero desde luego no somos los perdedores de estas elecciones. Al contrario, somos el partido y la coalición con mayor crecimiento, con mayores expectativas de futuro. Los que hemos generado mayor grado de confianza e ilusión entre todo lo que no habita a cobijo de las alas de la gaviota popular. Somos presente, mientras otros huelen a pasado. Y si hacemos bien nuestro trabajo, somos sobretodo futuro.

Somos lo que siempre hemos querido ser, una opción de gobierno, capacitada, con vocación de servicio. Apostamos por políticas de progreso, y eso de algún modo influirá en la composición de gobiernos municipales. Pero apostamos por esas políticas, no por una cuestión de pureza ideológica, sino porque tenemos el íntimo convencimiento de que las sociedades progresan no sólo cuando son capaces de generar riqueza, sino sobretodo, cuando se es capaz de redistribuirla. Y en la política municipal, eso significa educación, sanidad, servicios públicos de calidad, servicios sociales que compensen las diferencias de cuna. Calidad de vida.

Viene por delante cuatro años económicamente difíciles y todos nuestros concejalas y concejales son, somos, plenamente conscientes de que ahora toca arrimar el hombro. Esa concepción de la política es la que nos ha dado el éxito del domingo pasado. Y consecuentemente, esa es la hoja de ruta. Trabajar, trabajar y trabajar. Trabajar más y mejor.

Y un aviso para navegantes, el BLOC nunca ha sido los votos que le faltan a no se quién para sumar mayorías. Pero desde este fin de semana aún debe quedar más claro que el BLOC y Compromis tenemos la suficiente entidad para no aceptar ningún tipo de presión ni de los unos ni de los otros.

Asumimos la inmensa responsabilidad de saber que somo quienes más hemos ilusionado a la gente, de la que decían estaba harta de la política. No ha resultado ser cierto. La gente ha dicho con contundencia que están hartos de los políticos malos, los vagos, los que se esconden y los que no defienden su programa. Nosotros lo haremos con orgullo, siendo conscientes de que no podemos decepcionar esta corriente de simpatía que nos ha llevado al mejor resultado de nuestra historia. Y si lo hacemos bien, y lo haremos bien, esto sólo es el principio de la irrupción con fuerza, de una manera responsable de hacer oposición y una forma igualmente responsable de ejercer el gobierno. No les vamos a defraudar. Gestionaremos los votos que ustedes nos han prestado con sentido de la responsabilidad. Al final, era cierto, podíamos decidir el futuro.