Una societat com la nostra està en permanent estat de revisió dels seus valors i sap, de forma més o menys conscient, que una societat que rep immigrants ha de tindre ben definits els valors bàsics sobre els quals se sustenta, i ha de reclamar que siguen assumits i respectats, pels autòctons i també pels immigrants. O dit d'un altra manera, que tots, tant els nouvinguts com els naturals de la ciutat, han de tenir els mateixos drets. I el mateixos deures. En democràcia no hi ha drets sense deures, i fora de la democràcia, simplement no hi ha drets.
Vull dir que la millor solució no és el multiculturalisme, amb la seua tendència a la segregació, l'aillament i la fragmentació interna de la ciutat o del país, sinó la integració, és a dir, la incorporació gradual dels immigrants en el teixit social, econòmic, polític i també cultural, conservant el que vulguen conservar de la seua personalitat pròpia, però assumint que ho han de compaginar i fer compatible amb els elements bàsics, culturals i polítics, del país d'acollida. És a dir, assumint que el país d'acollida, i la ciutat on s'instal·len, ha de poder seguir sent un sol poble. Per a que s'entenga, els immigrants tenen drets culturals i nacionals com a persones individuals, però no com a col·lectiu nacional. Com a col·lectiu nacional tenen drets al seu país d'origen. Els romanesos, el grup majoritari a Castelló, tenen tots els drets i per suposat han de tindre també el dret a votar a les municipals, però perquè ara són ciutadans de Castelló, no perquè siguen súbdits romanesos.
Les fotos, els viatges, i les bones paraules no son més que demagògia electoral. Vinga d'on vinga.
Vull dir que la millor solució no és el multiculturalisme, amb la seua tendència a la segregació, l'aillament i la fragmentació interna de la ciutat o del país, sinó la integració, és a dir, la incorporació gradual dels immigrants en el teixit social, econòmic, polític i també cultural, conservant el que vulguen conservar de la seua personalitat pròpia, però assumint que ho han de compaginar i fer compatible amb els elements bàsics, culturals i polítics, del país d'acollida. És a dir, assumint que el país d'acollida, i la ciutat on s'instal·len, ha de poder seguir sent un sol poble. Per a que s'entenga, els immigrants tenen drets culturals i nacionals com a persones individuals, però no com a col·lectiu nacional. Com a col·lectiu nacional tenen drets al seu país d'origen. Els romanesos, el grup majoritari a Castelló, tenen tots els drets i per suposat han de tindre també el dret a votar a les municipals, però perquè ara són ciutadans de Castelló, no perquè siguen súbdits romanesos.
Les fotos, els viatges, i les bones paraules no son més que demagògia electoral. Vinga d'on vinga.
6 comentaris:
Bon dia.
Tema complicat el de la immigració, parles dels valors, tema complicat també.
En els temps que corren volem ser una societat avançada, culta i modernitzada. Val això està bé, però ens ho creiem i tot?. Em referisc que parlem de valors i resulta que moltes vegades no sabem ni el que vol dir.
Segur que es vol solucionar el problema (bastant greu ), no ho dubte, però interessa a tots?
En absolut, a la majoria de la gent no li interessa. La immigració pot ser un problema o pot ser una oportunitat. La majoria de la gent, desgraciadament ho enten com un problema. I la política oficial és d'un cinisme que fa vergonya. La dreta oficial associa immigració amb delicte (no és pot negar que una part dels nouvinguts delinquixen, però no és justa l'associació); i l'esquerra palentoprogre, s'ompli la boca amb multiculturalitat, drets i fronteres oberts. No hi estic d'acord. Quants poden vindre? Els immigrants venen a la recerca del que no tenen. Seguretat. Seguretat social, seguretat econòmica, un futur més segur per ells i els seus fills... A quants els hi podem oferir eixe futur? Doncs eixe número és el número d'immigrants que poden vindre. Si en venen més el sistema social fracassarà i ni ells ni nosaltres tindrem futur. Evidentment ells no son els culpables i tenen dret a fugir de la misèria i la fam. Tenen dret a intentar-ho a Europa. La solució és complexa però passa per resoldre el problema als països d'origen. D'altra banda, quan tu viatges a un país musulmà, per educació, per respecte, etc, procures vestir-te d'una forma que no ofenga els seus costums (t'agraden o no). Quan ells s'instal·len ací ens exigixen que acceptem els seus costums discriminadors amb la dona. Podríem dir coses semblants dels sudamericans i romanesos, que son societats ben masclistes. Jo no hi estic d'acord. Ací ens ha costat anys establir unes bases de progrés i igualtat (que tot just comencen a donar fruits) i no estic disposat a acceptar retrocessos. Per damunt dels costums vinguts de fora, de les tradicions alienes, de les religiós (de totes), està l'imperi de la llei. Se que no es políticament correcte el que dic, però m'és igual. Ens hi juguem massa. Siguen benvinguts, les seues aportacions ens enriquiran (totes les cultures i societats som i hem sigut poroses); però hi ha unes normes bàsiques que no estan en la taula de negociacions. Son, bàsicament les que establix la constitució. No discriminació per cap motiu, laïcitat, etc. No poden vindre a buscar la seguretat, i després pretendre que la nostra societat es transforme en direcció a la seua d'origen. És absurd, la seua no ha funcionat, cas contrari no l'hagueren abandonada. Ningú se'n va de casa si pot evitar-ho.
Bon dia.
Enric:
Bajo mi punto de vista ..... lo has bordado.
Completamente de acuerdo.
Vicent
gràcies. Seguiré en política mentre puga dir el que pense.
Has expressat fil per randa el que jo pense. Des de València, salutacions ben cordials
Estic segur que en som un grapat els que pensem semblant. Salutacions Jaume
Publica un comentari a l'entrada