Tinc un amic socialista (nobody's perfect), amb qui discutim sovint sobre el nacionalisme i l'internacionalisme. La meua tesi és que un internacionalisme que oblide les coordenades temps/espai és necessàriament intrascendent; com ho seria un nacionalisme que es limites a conrear les passions locals, amb esquemes del xovinisme més pri
mitiu.
Estic convençut que sense una descripció localista de Dublin, Joyce no hauria escrit l'Ulisses, i que sense aquell arbre que albirava des la finestra estant, Kant mai no hauria escrit La critica de la raó pura. I son, ben evidentment, dues obres d'abast universal, tot i que nascudes del localisme. Unamumo deia que només allò que és profundament local pot arribar a ser uni
versal. Ingmar Bergman és allò més local que té Suècia, i el seu director més universal. La literatura moderna és perfectament local: Cien años de soledad, Rayuela, La plaça del Diamant, els llibres de Forster. És això el que la fa universal.
Si l'obra, o la idea, no té un suport sòlid en la realitat concreta és difícil que arribe a interessar la gent. L'obra de Cocteau, un universalista cosmopolità, ha envellit ràpidament per manca d'un suport concret que puga ser reconegut com propi pel lector.
L'internacionalisme, eixa vocació de transcendir l'àmbit geogràfic, històric i cultural propi, només pot tenir sentit si naix del reconeixem
ent de la realitat concreta. Un internacionalisme uniformitzador ni és possible, ni és bo. Un nacionalisme tancat en si mateix ni és bo, ni és possible. I que és ser nacionalista? Segons Jordi Pujol, és la voluntat de continuar sent allò que un és.
mitiu.Estic convençut que sense una descripció localista de Dublin, Joyce no hauria escrit l'Ulisses, i que sense aquell arbre que albirava des la finestra estant, Kant mai no hauria escrit La critica de la raó pura. I son, ben evidentment, dues obres d'abast universal, tot i que nascudes del localisme. Unamumo deia que només allò que és profundament local pot arribar a ser uni
versal. Ingmar Bergman és allò més local que té Suècia, i el seu director més universal. La literatura moderna és perfectament local: Cien años de soledad, Rayuela, La plaça del Diamant, els llibres de Forster. És això el que la fa universal. Si l'obra, o la idea, no té un suport sòlid en la realitat concreta és difícil que arribe a interessar la gent. L'obra de Cocteau, un universalista cosmopolità, ha envellit ràpidament per manca d'un suport concret que puga ser reconegut com propi pel lector.
L'internacionalisme, eixa vocació de transcendir l'àmbit geogràfic, històric i cultural propi, només pot tenir sentit si naix del reconeixem
ent de la realitat concreta. Un internacionalisme uniformitzador ni és possible, ni és bo. Un nacionalisme tancat en si mateix ni és bo, ni és possible. I que és ser nacionalista? Segons Jordi Pujol, és la voluntat de continuar sent allò que un és.
6 comentaris:
"Sense Nació no hi ha nacionalisme, però sense nacions no hi ha internacionalisme" (Idees i pensaments de Mossèn Josep Armengou)
Segons la meua opinió es podria fer una adaptació d'aquest escrit a la vida política valenciana, encara que jo pense que el que realment escau a la nostra vida política es una cultura política per part del ciutadans.
Una Pàtria, una Nació, sempre és de límits reduïts aquesta esta feta a la medida de l'home. Per això diu, J.Armengoy, que els grans Estats son una mentira i una violència, ja que per a ser a la mesura de l'home, un Estat ha de ser a la mesura de la Nació, és a dir, un Estat per a cada nacionalitat. Quan això no existeix es converteix en "imperialisme barat".
La cultura es compon de una situació geogràfica reduïda, lligada a un idioma i a una psicologia col.lectiva (Aquest últim ens falta als valencians, segons jo). Una cultura universal única és un mite, encara que sembla que el món va per este camí intentant fer de l'Estat un calaix format per totes les cultures anteriors.
El nacionalisme no és un retrocés en la marxa del món cap a una concepció de vida col.lectiva, sino un pas cap al progrés de la humanitata cap a un nou sistema.
"Som universalistes, pero a partir de l'home, no de l'Estat". I com a valencians, deuriem de ser universalistes a partir de l'home valencià.
Hi ha qui acusa d'anacrònic el nacionalisme que vol portat noves divisions en un món que tendeix a la unitat, però quan més representants d'Estats minúsculs han pogut assistir a les conferències internacionals, més veus i més pluralitat s'ha pogut aconseguir deixant de banda qui són els Estats amos del món. Per tant, l'anacronisme no és la tendència a alliberar-se del colonialisme, sino la persistència en la colonització interior que encara exerceixen molts Estats.
El govern universal, entés per mi com NNUU, necessita una regionalització que pose el món polític a l'abast de l'home. "Com més extenses són les superestructures polítiques, més necessita l'home un marc nacional immediat i delimitat on puge desenvolupar-se responsablement en el camp polític. El contrari seria un altre colonialisme".
El nacionalisme no és l'intent de dividir la humanitat en peces menudes, sinó de crear l'instrument que capacita i personalitza l'home per relacionar-lo responsablement amb el món, mundialitzar-lo.
La nació colonitzada no té paraula de diàleg mundial. L'home d'aquesta nació no és representat internacionalment.
PVS
Hola:
Vos convide a participar al bloc http://tripartitvalencia.blocat.com/
Pere Boix
Politòleg
Com diu avui 'Mediterráneo', "no boooody's perfect". I no hi ha gens més universal que allò local. No adonar-se'n d'això demostra certa ceguera i una ceguera certa.
Si, crec que Mediterráneo ha compensat la manca de les "o" a l'article del 3 d'agost afegint-ne alguna.
A tu, PVS, per contestar-te necissite un poc de temps. El teu post és ple de densitat ideològica i he de rellegir-lo amb temps.
Rellegit, crec, PVS, que el grau de coincidència amb el que dius és absolut.
Potser podríem fer una bona candidatura per a Castelló....
PVS
Publica un comentari a l'entrada