Sóc "guineo". M’he criat al carrer Germans Vilafañe. Els meus primers anys tenen el colors i els olors d’eixe barri. Recorde les nits de Sant Joan i les fogueres, Carmen la verdulera treia els caixons vells de taronges per fer una fogata que els xiquets saltavem. De fons, la música, els riures i les guitarres de la "casa dels gitanos". Al meu barri els gitanos parlaven valencià, com nosaltres els paios. I mai no hi hagué cap problema. Recorde la merceria de Paquitina i la perruqueria de Pepita on durant molts anys va anar la mare. I l’olor d’oli del molí de la ronda, i els sacs de 50 quilos de pataques de Ginés. Pràcticament vaig aprendre a llegir a casa Gloria, on canviava per una pesseta els TBO’s vells. Després vaig canviar "Hazañas belicas" i més tard els herois de "Marvel". D’eixos herois, molts joves van fer el salt a la maleïda heroïna, que s’enduguè mitja generació per endavant. Però abans d’això vaig aprendre a anar en bicicleta. I des de la "Medica Reus" pedalejava i pedalejava fins arribar a la via (quasi l’estranger!) o al Riu Sec. Un any el vaig vore desbordar-se i l’aigua entrà a la planta baixa on vivíem. Hui la via i el riu estan soterrats, com els companys morts. La placeta, però, està igual. Si de cas, té un pipi-can nou, i no està bé que ho diga jo, però va ser cosa meua.
El diari El Mundo comença esta setmana un extra de la ciutat de Castelló, barri a barri. I el Primer barri és "La Guinea". Jo vaig criar-me a eixe barri, i sempre que puc m'agrada dir-ho. Per als que no coneguen Castelló, val a dir que era un dels barris dels afores del Raval de Sant Felix, i no era un barri especialment recomanable. Jo no ho vaig passar malament. Per mi va ser una barri tranquil. A El Mundo, com saben del meu "orgull guineo" m'han demanat una col·laboració curteta. Els hi he escrit això. Així era el meu barri. Si més no, així el recorde jo.
8 comentaris:
Eixirà la setmana que ve. Sorry si la jefa no t'ho va dir
Gràcies. M'agrada vore't per ací
Em va agradar molt la referència a la Guinea. Jo de menut estava al Raval del Codony i la frontera sicologica estava a la Ronda i pensavem que la Guinea estava poblada per les families dels grisos i dels gitanos. Quant enganyats estavem, mil disculpes per la ignorància de l'època perquè resulta que no teníem tantes diferències
Segur que no. Hi havien molts grisos, per exemple, a l'edifici de la Ronda que fa cantó i des dels valcons del qual es veia el patí de la presó. Per un xiquet era un espectacle fascinant. Per un adolescent que començava a tindre conciència social, era ja un altra cosa. Mai no oblidaré el motí, els crits ofegats (segurament a cops) demanant l'amnistia, o quan li van botar foc.
Hi havia, és cert, un desconeixement important d'uns barris respecte a d'altres. Crec que per dues coses, d'una banda la vida de l'època era de xicotet format, vull dir que feiem vida en 5 carrers i més enllà no sabiem que hi havia. I d'altra banda, supose que a les autoritats tampoc no es interessava que tinguerem una conciència de ciutat. Es comença sapiguent que eres de Castelló, i acte seguit eres conscient que eres valencià i després....
Ja ens hem entés, veí!
I el meu post ha estat borrat... Alguna rao per a això?
No. Se'n van esborrar dos i encara no se com va passar. Jo no puc esborrar-los, o si més no no en se. Vaig optar per la llibertat absolutad per als lectors i no moderar el bloc. Es va esborrar el teu sobre el Grau i els seus problemes i un altre que no recorde, justament quan jo els contestava. Estaré encantat que tornes a enviar-lo. Va ser un accident que espere no torne ha produir-se. Deisculpes
Em pareix entendre que vols dir que la Guinea és un barri marginat, però jo pense que tranquil.
Què hem de dir del Grau?Hem sigut sempre el patito feo de Castelló, el barri marginat, el barri amb pitjor fama amb més delinqüents i amb més problemes d’integració. Una població autòctona amb vocació de poble que mai ens donaran per interessos econòmics de la ciutat. Ara hem passat a ser la fira que sempre està montada per als de Castelló, som el districte d’oci, la ciutat dormitori dels nous rics de Castelló que la majoria no saben ni on tenen la mà dreta. Ací els problemes que tenim amb la immigració que no s’integra, amb les drogues, amb la delinqüència, la crisis del sector pesquer... totes aquestes coses son tapades per una concessió privada del moll de costa, el parc litoral, la nova autopista que només deixa anar a la part sud de la ciutat i que només es pot anar a 80 amb unes rotondes inaccessibles, un nou edifici polifuncional quan el casal jove està vuit en compte de fer un pàrking públic que falta li fa, però no adapta el districte a la població nou vinguda per a qué? Un ambulatori que es cau per a tots, no hi ha places a l’escola, no tenim polítiques socials.... Però el Sí Sí, que així és com li diuen al tinent d’alcalde, tot ho soluciona rep a tothom, va a jugar amb els joves al truc, va a esmorzar a la Panderola amb els vells i tot es soluciona amb un Sí Sí.... i en el cap d’ell tu ves dient que jo aniré fent el que voldré. Ara la pròxima és el casino.... En fi...
PVS
Gracies per tornar a escriure
La Guinea va ser un barri marginat. Hui potser ho és una miqueta menys, però encara té moltes carències, i té també molt de "poble". Eixes relacions personals, abans tan freqüents a Castelló i ara tan difícils de trobar, que ens acosten al que passa als pobles.
Fa uns anys, era "el poligono" el barri amb pitjor fama, altres èpoques ha estat (i encara) el barranquet, i fins i tot Rafalafena (hui en plena remodelació i amb una vida veïnal ben interessant) va ser un barri marginat.
Possiblement siga cert que el Grau ha sobreviscut a totes les èpoques i les modes, i ha continuat amb mancances d'infraestructures. El clavegueram sense anar més lluny. A la manca de llocs per aparcar. El Grau està sofrint una transformació estètica però no d'infraestructures. I a més a més, les modificacions i millores són, com tu apuntes, de cara als del "sector agrari", a la gent que baixem al Grau en hores de lleure. El tema de l'escola el conec prou bé. Tinc relació amb prou professorat del Grau, la meua dona és mestra a El Cano, però conec altra gent. I també amb pares i mares que hi porten els crios. És evident que la immigració al Grau és molt important numèricament, només cal passejar-s'hi. En esta xerrada que tenim pendent tindrem temps, espere per parlar del Grau. L'article, només era una col·laboració, més literària que política, i amb un cert regust a melangia.
Publica un comentari a l'entrada