Vicent Sales, qui no gosa, o al que la llibertat del liberals no li dóna permís per, contestar-me; contesta als socialistes les crítiques que ha fet el BLOC, i a les que els nebots de Pablo Iglesias no han fet més que sumar-s’hi tard.Parla de la campanya d’escultures al carrer i del futurible Museu de l’Home i la Natura (allò de la taxidèrmia), i amb la falta d’originalitat que l’adorna, i la manca d’arguments que el caracteritza, pontifica des de l’Olimp on ell solet s’ha pujat, ningú sap amb quins mèrits.
Sales diu que les acusacions sobre la tria de les escultures que omplen la ciutat són mesquines perquè insinuen que la decisió la pren personalment el regidor del ram. Però no ens il·lustra amb la seua proverbial sapiència de qui la pren. Hi ha un comitè d’experts, un Sanedrí de savis? Quan el BLOC va fer la crítica, Mulet va dir que si calia en parlaríem a les comissions. No n’hem parlat. Porten les contractacions decidides i tancades, a títol informatiu. Demane públicament al llest de Sales que informe (ja que no ho fan en comissió) quins són els criteris i quines les persones que trien les escultures que poblen la ciutat.
Sales és un autèntic bluf. No hi ha un sol argument als seus articles. Només una ràbia freudiana, contra tot el que signifique progrés; i no titubeja a l’hora de llançar-se pel tobogan de la demagògia. Ara va el t¡o i compara una col·lecció d’animals dissecats amb l’ American Museum of Natural History (1869), demostrant que ni coneix el projecte local, ni té la més mínima idea de la dimensió museística del de Nova York. Resulta tan patètic, com comparar-lo a ell amb l’Alcalde Giuliani. Aprèn ràpid a fer el ridícul este xic, és com quan Moliner per justificar que el TRAM travesse Ribalta em va dir en un plenari qu
e per Central Park (3’41 km²) passa un autobús.Sales podria aprovar com gestor, però com polític és un desastre. Un provocador sense substància. Encara no ha exposat una idea pròpia, més enllà d’un bon grapat de llocs comuns, fills de la dreta més rància i reaccionaria. Sales dissimula la seua vacuïtat citant Marcuse, però el seu reiteratiu discurset és com si un lèmur ens volgués ensenyar als altres a caminar recte.
5 comentaris:
El PP local es pensa que amb Sales i el cantant tenen la V Columna dins el valencianisme polític per això no ataquen de front al BLOC i contesten parlant del PSOE, també utilitzen la tàctica del si no parle de tu no existixes.
El "Comando Ç", sí, doncs ho tnen clar. Si conegueren mínimment el nacionalisme, sabrien que este tipus d'històries no funcionen. No sé si és bo o roí, però en este cas concret, l'endogamia nacionalista exclou a esta gent. Entre d'altres coses, perquè ser valencianista no és parlar en valencià. I obviament, el "Comando Ç" de nacionalista valencià té el mateix que jo d'aficionat del Real Murcia.
D'altra banda, això d'obviar-nos i ignorar-nos, ho comparteixen amb el PSOE, que a nivell local ha fet córrer idèntica consigna.
Mira que bé, així nosaltres els hi podem dir el que siga i ells no en contestaran. Quina gràcia! I el dia que contesten, com en tindran el pap ple, esbarraran, que esta gent, uns i altres, són de morro moll.
M'ha agradat molt esta part: "Sales és un autèntic bluf. No hi ha un sol argument als seus articles. Només una ràbia freudiana, contra tot el que signifique progrés; i no titubeja a l’hora de llançar-se pel tobogan de la demagògia".
Però si la "ignorància" a que et sotmeten a tu és preocupant, més ho és la de maria Gràcia Molés: en la Diputació només hi ha dos grups, o millor dit, dos diputats, Fabra i Colomer.
Per cert, has pensat en presentar alguna moció valencianista per destapar-los i llevar-li la careta? No cal que siga en plan demanar la indepedència o penjar el retrat del borbo del saló de plens ca per avall, però sí alguna cosa així, com ara que Cospedal recolze el trasvassament del Tajo.
La diputació és un tema difícil, diguem que hi juguen altres actors, alun molt mesquins dels que no parlaré ara i ací. Però sí, tens raó.
Respecte a la ciutat, just després del darrer plenari, tot ha canviat. Ara mateix, estem pendents d'una reunió de la junta de portaveus per vore allò que es esmenable i que no, i quines declaracions podem presentar a plenari i quines no. Una batalla socialistopopular va fer saltar pels aires tots els acords històrics.
Publica un comentari a l'entrada