Diuen que quan Jesús de Nazaret va anunciar als deixebles, que abans que cantés tres vegades el gall, un d’ells el trairia, tots i cada un de la dotzena que havien quedat per al que seria el darrer sopar del grup, van començar a preguntar..."seré jo, senyor, seré jo?"
Supose que una escena similar es podria haver produït en...posem per cas, el famós restaurant El Vasco de Cuenca. Allà, Carlos Fabra, dels Fabra de tota la vida, hauria pogut dir als seus vicepresidents: "que sapigau, que un dia vos deixaré, i sobre un de vosaltres (ara no sé si va dir pedra o cudol) edificaré la meua Diputació". "Seré jo?" va preguntar el de la Vall d’Uixò, "serè jo?" va preguntar el de Vall d’Alba, "seré a cas jo, va preguntar el de Castelló?" "Seré jo?", repetien un rere l’altre.
Però Carlos Fabra havia triat al més jove dels seus deixebles, Javier Moliner.
Javier és la mà dreta d’Alberto Fabra, i la mà dreta de Carlos Fabra, la qual cosa vindria a demostrar que no té mà esquerra. És el Vicealcalde de Castelló i l’adjunt a la presidència provincial del PP. Dos càrrecs als que ha arribat gràcies a la combinació d’una indiscutible dedicació, i una lícita ambició. A la ciutat de Castelló, el problema de Moliner és que hi ha molt poca diferència d’edat entre ell i l’actual alcalde, i això, en principi, dificulta el relleu. En canvi, l’operació de fer-se amb les brides del partit a la província, i més que previsiblement amb la presidència de la Diputació (si els números ixen) estava molt més avançada. Al cap i a la fi havia estat ungit com successor, per l’actual llogater.
Però, en això que va esclatar el cas Gürtel, i amb ell, Camps passà de ser un dels més influents barons del partit, a ser empestat, amb el que tothom evita fotografiar-se, i de qui tothom recela a Madrid i a València. I Carlos Fabra, que de supervivència política en sap un munt, i reconeix un cadàver polític sense baixar del cotxe oficial, salta ara com un felí (sense dissecar, malgrat l’afició a la taxidèrmia del PP) per dir que si Alberto Fabra ha de jugar algun paper destacat en la política valenciana (com si ser alcalde de Castelló no fóra un paper destacat en la política valenciana), ell hauria de quedar-se a la Dipu. Per què? Perquè Moliner hauria d’encapçalar la llista municipal. I Moliner que anava de camí cap a la Dipu, gira volta i s’encamina a l’Ajuntament.
Però va Alberto Fabra i diu que no, que d’anar a València r
es, que Camps està confirmat (home, estarà confirmat i haurà pres la comunió mil vegades, però que repetisca està per vore), i que ell es queda d’alcalde. Així que Moliner, es torna a parar, mira a la Dipu, mira a l’Ajuntament, i per fer temps entra a Donde Marisa a fer-se una rua de mortadel·la d’olives.
I és que el pobre Moliner, ara li passa com al PSOE, és de la generació Ni-Ni. Ni diputació, ni ajuntament.
Supose que una escena similar es podria haver produït en...posem per cas, el famós restaurant El Vasco de Cuenca. Allà, Carlos Fabra, dels Fabra de tota la vida, hauria pogut dir als seus vicepresidents: "que sapigau, que un dia vos deixaré, i sobre un de vosaltres (ara no sé si va dir pedra o cudol) edificaré la meua Diputació". "Seré jo?" va preguntar el de la Vall d’Uixò, "serè jo?" va preguntar el de Vall d’Alba, "seré a cas jo, va preguntar el de Castelló?" "Seré jo?", repetien un rere l’altre.
Però Carlos Fabra havia triat al més jove dels seus deixebles, Javier Moliner.
Javier és la mà dreta d’Alberto Fabra, i la mà dreta de Carlos Fabra, la qual cosa vindria a demostrar que no té mà esquerra. És el Vicealcalde de Castelló i l’adjunt a la presidència provincial del PP. Dos càrrecs als que ha arribat gràcies a la combinació d’una indiscutible dedicació, i una lícita ambició. A la ciutat de Castelló, el problema de Moliner és que hi ha molt poca diferència d’edat entre ell i l’actual alcalde, i això, en principi, dificulta el relleu. En canvi, l’operació de fer-se amb les brides del partit a la província, i més que previsiblement amb la presidència de la Diputació (si els números ixen) estava molt més avançada. Al cap i a la fi havia estat ungit com successor, per l’actual llogater.
Però, en això que va esclatar el cas Gürtel, i amb ell, Camps passà de ser un dels més influents barons del partit, a ser empestat, amb el que tothom evita fotografiar-se, i de qui tothom recela a Madrid i a València. I Carlos Fabra, que de supervivència política en sap un munt, i reconeix un cadàver polític sense baixar del cotxe oficial, salta ara com un felí (sense dissecar, malgrat l’afició a la taxidèrmia del PP) per dir que si Alberto Fabra ha de jugar algun paper destacat en la política valenciana (com si ser alcalde de Castelló no fóra un paper destacat en la política valenciana), ell hauria de quedar-se a la Dipu. Per què? Perquè Moliner hauria d’encapçalar la llista municipal. I Moliner que anava de camí cap a la Dipu, gira volta i s’encamina a l’Ajuntament.
Però va Alberto Fabra i diu que no, que d’anar a València r
es, que Camps està confirmat (home, estarà confirmat i haurà pres la comunió mil vegades, però que repetisca està per vore), i que ell es queda d’alcalde. Així que Moliner, es torna a parar, mira a la Dipu, mira a l’Ajuntament, i per fer temps entra a Donde Marisa a fer-se una rua de mortadel·la d’olives.I és que el pobre Moliner, ara li passa com al PSOE, és de la generació Ni-Ni. Ni diputació, ni ajuntament.
18 comentaris:
Em mor per saber com respon Javier.
No respondrà
Tu continua clavant-te amb Fabra & Cia... Qualsevol dia veus un cap de cavall al llit...
preferisc un cap de cavall al llit, que un cap de burro a una butaca
Home, mirant-ho així... ;)
Si Manuel Fraga va aguantar tant de temps en la política, presentant-se fins i tot amb 83 anys a la reeleció com a president de la Xunta, per què no hauria d'aguantar Carlos Fabra encara molts més anys en la Diputació? De fet, estic segur que enderrocaran el jutjat de Nules per ruïna de l'edifici abans que hi haja per fi la sentència.
No, si jo no dic ni sí ni no, jo dic que ni-ni.
Jo posaria de successora a la sra. Gascó, que segur que molts funcionaris la votarien segur.
Ara al pobre Javier l'han posat a manar de Reciplasa. De l'Ajuntament a la Dipu per acabar dirigint deixalles?
Hui al periòdic Mediterraneo el seu 'analista' polític Víctor Mut parla del futur del BLOC, el text que escriu està ple d'errates polítiques com les que situa a Mònica Oltra dins d'Izquierda Unida o les que diu sobre el BLOC que alguna ocasió ha format part de l'equip de govern municipal junt al PP.
A la senyora Gascó la votarien segur o la botarien segur, el funcionaris?.
Vaig naixer en el número 17 del carrer Cavallers, i en la mateix bloc (de vivendes, s'enten) segueix habitant.
Per tant, estar en l'equidistáncia de l'ajuntament i de la diputació és un espai molt conegut per a mí.
Tinc entés que hi ha una manifestació a Castelló el proper dissabte. També anirà el Bloc? JORSOL
Sobre què que és la mani?
La commemoració de les Normes del 32. JORSOL
Val, ja m' he enterat a la web del partit de Castelló i a Vilaweb. Per què no fer un acte unitari? Es mobilitzarà a la gent d' alguna manera per a que si la convocatòria ix als mitjans de comunicació, es veja un poc més de gent que als últims anys? Salut. JORSOL
Gràcies, no ho sabia. Esperem que no ploga. Però això no és la tradicional ofrena del Bloc de Castelló a la casa Matutano?
ep, disculpeu, però per algun problema amb el servidor municipal, els darrers comentaris han anat a parar directament a correu no desitjat, i no vos havia vist.
Victor Mut és un senyor que treballa en una conselleria com càrrec de lliure designació. És un pèssim periodista, perquè no sap llegir o menteix.
No fa gaire va afirmar en un article que jo havia de dimitir com regidor, perquè havia dit que si no eixia de eurodiputat plegava, quan el que vaig dir en una entrevista al diari on escriu, és just el contrari. Si era eurodiputat, amb dolor hauria de deixar l'ajuntament, que tot i no ser formalment incompatible, ho és en la pràctica si vols treballar bé.
Això ho sap molt bé el veí del número 17 del carrer Cavallers.
Publica un comentari a l'entrada