"LA JUSTÍCIA COM ESTRATÈGIA"- Levante-EMV- 19.12.09

Jo no sé si Montesquieu està mort, si té la grip A, o simplement ahir va beure massa en algun sopar de Nadal, però el que sembla evident és que no té gaire bona salut. I motius per mantenir l’afirmació ens en dóna tothom. Els jutges que no s’inhibeixen quan han de jutjar als "amiguitos del alma", importantíssims tribunals on els jutges es trien per quotes de poder dels partits, un Constitucional més caducat que un iogurt de "naranjito", i un ministre de justícia que se’n va de cacera amb el jutge que està instruint una causa contra el principal partit de l’oposició.
Per cert, el Ministre Bermejo va haver de dimitir per imprudent. Anar a caçar no és un delicte, coincidir en la cacera amb un amic personal no és un delicte. Va dimitir, per raons estètiques. No era elegant que el Ministre compartís vetllada cinegètica amb el jutge. És com si, posem per cas, un membre del equip de govern que decideix gastar-se 100.000€ en el lloguer d’un indeterminat grup d’animals dissecats hagués anat de cacera major a Sud-àfrica i a algun altre lloc no tan lluny, amb l’Administrador únic de Ficonatur, l’empresa que ho gestiona. No seria un delicte. Però seria més lleig que un ornitorinc dissecat.
Tornem a Montesquieu. La barreja entre la política i la justícia és un error. Primer, perquè la delinqüència no té res a vore amb la política, qui és un delinqüent ha de ser jutjat com a tal, però no per ser polític, sinó per delinqüent. Dic això perquè trobe absolutament necessari fer un esforç per evitar la mescla entre àmbits. Hi ha actors polítics que tenen la mania de dir que tot el que no els agrada és il·legal. És un greu error estratègic, és fruit de la manca de recursos polítics, de la nul·la capacitat per construir un discurs seré, constructiu i intel·ligible. És la pressa per aconseguir un titular fàcil. "Fulanito dice que el fiscal debería actuar", "tal partido dice que todos son corruptos", "el portavoz de los sin votos, dice que tal cosa es ilegal", i clar, després com resulta que no és il·legal, que no és matèria de la fiscalia anticorrupció, que la denúncia no té cap base jurídica, el PP ix reforçat. Personalment crec que falsament reforçat, perquè tergiversen les respostes judicials, però tampoc no és el tema.
Ací el problema és que mentre es va als jutjats no es fa política. Amb independència de si és legal o no (que és un debat judicial) el BLOC no vol que el TVRCas passe pel Ribalta, perquè l’opció de vorejar-lo és més pràctica, més lògica i menys agressiva. Amb independència de si algú té una cosina, o un altre mata una zebra a gargallades, un museu de la taxidèrmia és ridícul, arnat i no portarà turisme. Ningú no fa 30 quilòmetres per vore la rata-cangur dissecada, si a 40 pot vore l’Oceanogràfic. Siguem seriosos. Això és una horterada insuportable, i un dispendi insensat.
La Diputació de Lleó (sense dissecar), també governada pel PP va tardar 7 anys en fer un museu similar, però que es completa amb animal vius en semi llibertat, en un paratge natural que envolta el museu. No hi ha cap altre cas a Europa, de museus de taxidèrmia fets en els darrers 30 anys. Per alguna raó serà!