Hecateu de Milet, va visitar un temple egipci, i mentre els sacerdots feien de cicerons, tot explicant històries sobre els seus déus, ell es va anar posant gelós, fins que va esclatar i va reivindicar que ell també tenia origen diví. Els sacerdots, un tant sorpresos, li pregaren que s’expliqués. Hecateu va exposar cofoi, les setze generacions d’avantpassats que el separaven del seu parent diví.
Els sacerdots van somriure maliciosos i li van dir que això no tenia gaire sentit, i després de mostrar-li les 345 estàtues que representaven una membre de cada una de les generacions que els separaven dels seu avantpassat celestial, li van dir: “és obvi que amb només setze generacions no podeu arribar a déu, doncs és sabut, que déu creà l’home molt abans, com ho testimonien les 345 generacions que us hem ensenyat”. (Més o menys, que jo no hi era).
Anys més tard, Hecateu, al seu Genealogiai, escrigué: “les històries dels grecs em semblen ridícules”. Hui en dia Hecateu és considerat un dels exponents més decisius de l’escepticisme.
Jo sóc un escèptic. Però un escèptic de veritat. No és que mire amb escepticisme les formules (poques) que presenten el PP i el PSOE per resoldre la crisi, sinó que mire amb escepticisme fins i tot les que el BLOC proposa. I voldria que se m’entengués bé, sóc un escèptic, no un cínic. Jo no defense coses en les que no crec, tot simplement dubte que les solucions les tinga només un partit, ni el meu. S’ha de ser molt pretensiós per creure’s amb la raó absoluta, bàsicament perquè la raó absoluta no existeix.
I francament, tal com estan les coses, amb famílies sense recursos, amb empreses tancant, amb autònoms obligats a pagar un IVA que encara no han cobrat, etc, no crec que siga el moment de penjar-se medalles, sinó el d’arremangar-se.
Si només mires cap a dins, et pot semblar que les teues idees són fantàstiques, però és una miqueta el que li va passar a Hecateu, quan ve
us la dimensió de la tragèdia, quan veus tot el treball que hi ha per davant, les propostes dels uns i dels altres, per separat, em semblen ridícules. Nosaltres, com en anys anteriors estem disposats a contribuir amb idees i esforç. Ara bé, a diferència d’anys passats, el PP hauria de ser receptiu.
Els sacerdots van somriure maliciosos i li van dir que això no tenia gaire sentit, i després de mostrar-li les 345 estàtues que representaven una membre de cada una de les generacions que els separaven dels seu avantpassat celestial, li van dir: “és obvi que amb només setze generacions no podeu arribar a déu, doncs és sabut, que déu creà l’home molt abans, com ho testimonien les 345 generacions que us hem ensenyat”. (Més o menys, que jo no hi era).
Anys més tard, Hecateu, al seu Genealogiai, escrigué: “les històries dels grecs em semblen ridícules”. Hui en dia Hecateu és considerat un dels exponents més decisius de l’escepticisme.
Jo sóc un escèptic. Però un escèptic de veritat. No és que mire amb escepticisme les formules (poques) que presenten el PP i el PSOE per resoldre la crisi, sinó que mire amb escepticisme fins i tot les que el BLOC proposa. I voldria que se m’entengués bé, sóc un escèptic, no un cínic. Jo no defense coses en les que no crec, tot simplement dubte que les solucions les tinga només un partit, ni el meu. S’ha de ser molt pretensiós per creure’s amb la raó absoluta, bàsicament perquè la raó absoluta no existeix.
I francament, tal com estan les coses, amb famílies sense recursos, amb empreses tancant, amb autònoms obligats a pagar un IVA que encara no han cobrat, etc, no crec que siga el moment de penjar-se medalles, sinó el d’arremangar-se.
Si només mires cap a dins, et pot semblar que les teues idees són fantàstiques, però és una miqueta el que li va passar a Hecateu, quan ve
us la dimensió de la tragèdia, quan veus tot el treball que hi ha per davant, les propostes dels uns i dels altres, per separat, em semblen ridícules. Nosaltres, com en anys anteriors estem disposats a contribuir amb idees i esforç. Ara bé, a diferència d’anys passats, el PP hauria de ser receptiu. 
4 comentaris:
Crec que ens hem de felicitar del que ha passat amb el cabanyal, però creus que això pot repercutir en el Ribalta?
Sí, estem contents. No crec que tinga en absolut la mateixa dimensió. Ens agrade o no, qui ho ha d'autoritzar ho ha autoritzat. No conéc a base jurídica de l'actuació del Ministeri, però em tem que puga tindre molt de parar-li els peus al PP, més que de protecció del patrimoni.
I com a politic municipal,em fot un poc que vinga algú a esmenar-te la plana, tot i que si en el cas de València es contravé la llei, bé està que un organ superior competent ature la massacre.
No sé si m'explique.Estic content que no tire avant (momentaniament) però hagués preferit que fos d'un altra forma.
Totalment d'acord, i encara afegiria que és..., no sé com dir-ho..., desconcertant (?) que haja sigut el Ministeri del govern central qui ho haja fet, i no la nostra Conselleria, quan les competències en matèria de cultura i patrimoni històric estan transferides a la Generalitat. No obstant, tan me fa que qui haja impedit (jo sí espere que definitivament) un assassinat haja estat la Guàrdia Civil i no la policia autonòmica.
exacte, per això dic que és una sensació contradictòria, però pesa l'alegria de que s'ature la barbaritat
Publica un comentari a l'entrada