Quan un es presenta a unes eleccions, ho fa, normalment amb la sana intenció de guanyar-les. També és de veres que si un té un mínim sentit de la realitat, i en funció del lloc de partida, pot intuir si va a guanyar o no. Ho dic, perquè sent veritat que a la gent del BLOC també ens agradaria guanyar les eleccions, no és menys cert, que quan el 2007 vaig ser candidat a l’Alcaldia de Castelló, intuïa que no anàvem a guanyar per majoria absoluta. Però també és veritat, que no esperava el mal resultat que vam tenir.El PP va guanyar les eleccions perdent vots, el PSOE va guanyar vots i va perdre les eleccions. Tots van fer lectures positives. El BLOC va perdre vots i les eleccions. Aquella nit vaig reconèixer el fracàs i vaig anunciar, que assumíem la digníssima responsabilitat que ens havien atorgat les urnes, fer oposició.
I en això estem. Intentant treure el nas en una ambient cada colp més asfixiantment bipartidista. I no passa res. Fer oposició és tan important com estar al govern. De fet, la conjunció de totes dues posicions, govern-oposició, dóna sentit a la democràcia.
No tothom governa igual. Hi ha gent que governa amb vocació democràtica i participativa, n’hi ha d’altres que confonen els drets de l’oposició, amb concessions magnànimes dels qui governen.
I d’idèntica manera, no tothom fa igual l’oposició. Hi ha qui considera que val tot, i d’altres qui considerem, que si eres un irresponsable en l’oposició, no hi ha cap garantia de que en el govern sigues més sensat.
Posaré l’exemple de Benicàssim, perquè té molt de significatiu. El líder provincial del PSOE, n’és alcalde i és també portaveu a la Diputació. A la Plaça de les Aules fa una oposició barroera, personalitzada en el President de la Diputació, sense propostes polítiques, buscant la confrontació, sabedor que Carlos Fabra pica sempre i deixant-se dur pel seu caràcter (poc democràtic, per cert), acaba entrant en cos a cos. Però després, a Benicàssim, fent d’alcalde es queixa de que el PP fa una oposició contra la seua persona, i gens constructiva. S’hi si fixen, exactament el mateix del que es queixa Fabra respecte a Colomer. Té més gràcia la cosa, perquè la portaveu popular a Benicàssim, és govern a la Diputació, mentre que el portaveu de l’oposició a la Diputació es govern a Benicàssim. I els uns s’acusen als altres del mateix, en llocs diferents.
I què fa el BLOC? Doncs per seguir l’exemple de Benicàssim, hem estat a l’oposició, hem governat amb el PP i ARB, i ara ho fem amb el PSOE i EU. Això què vol dir? Doncs que el BLOC està en política per treballar, i treballem des del lloc on ens posa l’electorat, sense complexos. On puguem ser més útils, amb qui pugem ser ser més útils.
23 comentaris:
Hi ha que vore com han envellit Calles i Moliner! Felicita l'assessor d'acudits, Enric, és genial!
em dóne per felicitat. Gràcies. hehe.
este bloc és com el de Juan Palomo
Una molt bona entrada Enric, enhorabona. Dones una visió molt clara del paper que ha de jugar el Bloc a la nostra societat.
Enric, m'ha agradat el teu article i per això voldria aportar-hi les meues reflexions. Trobe que unes eleccions no són cap competició esportiva, on necessàriament uns guanyen i altres perden, sinó una cosa de ben diferent: la tria de les persones que representaran els interessos dels ciutadans en les institucions póbliques. No m'agradaria frivolitzar amb la democràcia tot reduint-la a una competició amb guanyadors i perdedors, cadascun amb els seus hooligans. Tots els partits polítics han guanyat, perquè tots han obtingut el suport dels ciutadans que han confiat en ells i que es tradueix aritmèticament en un determinat nombre de regidors. En eixe sentit, cap elector que ha votat al Bloc no ho ha fet precisament per enviar-lo a l'oposició, sinó per dur, a través del Bloc, la seua veu a l'Ajuntament. Una vegada triats els regidors, aquests han de decidir qui d'ells assumirà el càrrec d'alcalde. Potser amb uns resultats diferents, on cap opció política hagués obtingut la majoria absoluta a l'Ajuntament, llavors hauria sigut necessària una coalició amb el regidor del Bloc, que d'eixa manera, tot i ser minoritari matemàticament, ja no estaria en l'oposició.
Podem dir que hem guanyat o hem perdut suport electoral, però mai que hem guanyat o perdut les eleccions, ni que els electors han enviat a ningú a l'oposició. Les eleccions no són cap competició esportiva ni cap batalla militar, sinó una expressió de la convivència en la nostra societat, que s'organitza democràticament per tal de gestionar el bé comú: la res pública. Trobe que els mateixos polítics degraden la democràcia en emprar un llenguatge esportiu per qualificar els resultats electorals. El 2007 Bloc va perdre vots respecte als resultats de 2003, és cert, però ni va perdre les eleccions, ni ningú l'ha enviat a l'oposició.
Bé, és una forma de vore-ho. Té sentit el que dius. Jo tampoc no pretenia frivolitzar. És obvi que l'electrat del BLOC no ens posa ací o allà, però sent justos, si que ho fa a societat en el seu conjunt. A uns els ecomana governar, a altres fer d'oposició. També dic a l'article que fer oposició, si la fas amb vocació de servei a la societat, és tant important, tant o més, que fer de govern.
I sí, és cert, amb moure només dos milers de vots de lloc, l'equip de govern podria ser molt diferent.
És cert, que vist des del punt de vista, que els càrrecs electes tenim l'encarrec de treballar (des d'on l'aritmètica ens diga) per la societat a la que servim, és de veres, que no perdem ningú.
Gràcies per la reflexió. Ho tindré present
Bé, és una forma de vore-ho. Té sentit el que dius. Jo tampoc no pretenia frivolitzar. És obvi que l'electrat del BLOC no ens posa ací o allà, però sent justos, si que ho fa a societat en el seu conjunt. A uns els ecomana governar, a altres fer d'oposició. També dic a l'article que fer oposició, si la fas amb vocació de servei a la societat, és tant important, tant o més, que fer de govern.
I sí, és cert, amb moure només dos milers de vots de lloc, l'equip de govern podria ser molt diferent.
És cert, que vist des del punt de vista, que els càrrecs electes tenim l'encarrec de treballar (des d'on l'aritmètica ens diga) per la societat a la que servim, és de veres, que no perdem ningú.
Gràcies per la reflexió. Ho tindré present
Acabe de llegir esta notícia (nota de premsa, de fet) a Annanoticies, i la sensació que m'ha quedat és que per tal de mantenir el bipartidisme s'usen ja mètodes que ratllen la il·legalitat. S'ha demanat ja a les Corts la dimmissió de Peralta per part de Compromís? Perquè mira que n'ha fet (i ha deixat fer, com en el 9 d'octubre):
http://annanoticies.com/2010/02/01/17643/
Publicades les xifres d'atur de Gener. El P.V. amb prop de 500.000 és el tercer amb més aturats per darrere d'Andalúcia ( prop de 900.000) i Catalunya ( prop de 600.000).
Castelló amb 60.000 aturats té el récord anual de tot l'Estat d'augment d'atur amb el 36 % interanual.
Però tindrem Tram! Senyor, senyor, quin país, quina ciutat, quin nivell!!
Enric, que em conste n' s'ha demant allà.
Com tampoc no s'ha fet, incomprensiblement, cap iniciativa parlamentària en favor de rebaixar el topall del 5%
I qui és la societat en el seu conjunt, Enric? Tenim la poderosa temptació de simplificar les coses, però cada elector, amb el seu vot, és un individu lliure, diferent a la resta. Es cert que des del punt de vista sociològic els ciutadans interactuen entre sí i donen lloc a determinades tendències col.lectives a l'hora de votar, d'acord amb determinats paràmetres i circumstàncies. També és cert que molts ciutadans fan servir deliberadament el "vot de càstig" o el "vot útil", que són vots "en contra de" i no "a favor de", amb la intenció d'enviar el partit del govern a l'oposició o bé no permetre l'entrada d'un partit determinat en el govern. En qualsevol cas, m'agradaria remarcar que els polítics són els representants, els portaveus dels ciutadans. I quan els electors votem, estem ni més ni menys que triant les persones que han de defensar els nostres interessos en les institucions públiques. Res més que això, "en teoria", clar. En eixe sentit, la tasca dels polítics del Bloc és presentar un programa polític amb el qual els ciutadans es puguen identificar. Quant major siga el suport electoral assolit en les urnes, major serà la possibilitat de fer realitat el programa, ja siga des del govern o des de l'oposició, tot depenent de l'aritmètica i de la capacitat d'arribar a acords amb altres formacions. Quant a això, jo, personalment, sempre he dipositat la meua confiança (el meu vot) en el Bloc, i mai m'ha defraudat. La qüestió és que una majoria d'electors hi estiguen, igual que jo, també d'acord. Cal doncs, saber fer arribar als ciutadans i saber explicar-los el programa del Bloc.
Miquel, estic d'acord. Si que es de veres, que el sistema de llistes tancades, el monopoli informatiu bipartidista, etc, fan que el sistema no siga tan representatiu i plural com ho és la societat. Què ho és, precisament per ser la suma d'individualitats discrepants.
A banda d'això, i del descrèdit global de la política, des del BLOC hem comés molts errors a l'hora de comunicar. Així ho crec i ho porte dient des de fa molt de temps. Eixe és un dels nostres principals reptes. Explicar el que som i allò que pretenem, i anar sumant adhesions.
Un repte apassionant, d'altra banda.
Doncs que s'ho apunten al deure, això del 5%.
No només el 5%, sinó encara més greu, el nou Estatut del 2006, amb els canvis que ha introduït en el sistema electoral (grandària del parlament i mínim de vots), obliga a fer, sense demora, una nova Llei Electoral. Dic sense demora perquè, de fet, incomprensiblement i de manera temerària, el nou Estatut no té cap disposició transitòria que cobrisca de manera provisional el buit legat creat pels canvis esmentats adés, els quals anul.len, per tant, les disposicions de la Llei Electoral del 1987, deixant el sistema electoral desregularitzat.
Ja fa quatre anys des del 2006 i encara estem sense la nova i necessària Llei Electoral adaptada al nou Estatut. Fins a quan estarem els valencians amb un sistema electoral sense una Llei en vigor que el regule? Acò es una democràcia o una república bananera?
De fet, les eleccions autonòmiques de 2007 podrien ser considerades IL.LEGALS. Senzillament perquè el nombre total d'escons a repartir per circumscripció no segueix cap Llei Electoral en vigor. El nou Estatut del 2006, amb les seues modificacions, s'ha carregat la Llei Electoral del 1987 i a hores d'ara, sense una nova Llei Electoral i sense cap disposició transitòria en l'Estatut, no hi ha ni Déu que puga fixar el nombre d'escons a repartir. Ai mare!!
jo crec, i així està treballant el Bloc en altres zones, que el que cal és fer el que siga per a presentar-se davant grups de veins, estiguen estos organitzats o no, i presentar-se per solucionar problemes. Els veïns no van a dirigir-se a nosaltres (ni tampoc ho fan al PP o al PSOE, només ho fan al qui governa).
Llavors, quan es detecta un problema que potencialment té un relatiu impacte pel nombre d'afectats individuals, es tracta d'informar tota eixa gent i plantejar-los accions concretes. Com? Fer fotocòpies, milers o centenars, segons els casos, explicant el tema, i convocant reunions amb eixos veïns, siguen en el carrer o en un lloc públic o privat.
Curiosament, sabeu què és el més complicat? ni explicar el problema, ni trobar el lloc de la reunió, ni convocar-la.
El Bloc ens hem aburgessat de tal forma, que el principal problema de fer açò és qui reparteix eixa convocatòria. És dir, moltes vegades, no es fa perquè regidors, secretaris locals, militants... veuen com algo degradant per al seu status agarrar mil fulls i anar tocant als patis i dient "convocatòria d'una reunió veïnal. Em pot obrir, per favor?". I després posar una per una, les fotocòpies en les bústies, que ahí la gent sí que ho vorà. En la bústica de publicitat, directament, no.
Si no solucionem això, ho tenim cru. On es fa perquè hi ha gent que no té complexos, la cosa funciona, i el Bloc és conegut, i respectat.
Algú pot negar-me que la forma i el fons de deixar-li un megaloxalet a Aznar cada any en Orpesa a canvi de la promoció que feia no és sinónim de corruptela-corrupció,algo paregut al trajes i rellotges de Camps etc etc...?
bàsicament depén de qui li'l deixe i a canvi de què.
A mi mai no m'han dixat cap xalet, evidentment, ni m'han pagat una mal nit d'hotel.
El comentari que fa tres abans d'este tenia un ànim de col·laborar, no de criticar. Però també de mostrar com es poden fer les coses perquè isquen millor. Depèn de la mobilització del col·lectiu, i de què els líders siguen capaços de mobilitzar-lo. Perquè la gent sola no es mou.
Josep
així ho havia ent´s, Jospe. Gràcies
S'ha fet alguna vegada algun intent seriós de crear un periòdic proper al valencisme? I no parle d'abans de la guerra, é sclar, sinó de períodes molt més propers. Una mena de levante per al PSOE o Las Provincias per als altres. Em referisc al que podria haver sigut El Punt, vaja.
Jo, personalment, ho trobe a faltar.
O el que són L'Informatiu o Pàgina 26 en format digital, però em referisc en format paper, vaja.
Ho torne a dir: trobe a faltar un diari d'estes característiques (no cal dir que en valencià, és clar).
Home,està molt clar:li deixaven el xalet a canvi de la promoció que feia,aixina han anat les coses,vinga fer apartaments,pisos,xalets etc i ara no ho pot o podem comprar ningú,jo ho veig una variant clara de corrupció.No he dit que et deixaren un xalet a tu,Enric,només he nomenat a el ex president ,de tu ,res.
Publica un comentari a l'entrada