El valencianisme en el que jo crec és profundament progressista. I progressista vol dir que ha de defensar tot allò que fa progressar el país. Parle d’una educació i d’una sanitat públiques, perquè és des del control públic que podem garantir que siga universal, que arribe a tothom, que compense les diferències de bressol.
Parle d’infraestructures. Dels ports, dels aeroports, de l’AVE, del Corredor Mediterrani de Mercaderies, dels trens de rodalies.
El nacionalisme, el valencianisme en el que jo crec, aposta per la sostenibilitat. La sostenibilitat econòmica, social, mediambiental. Si una obra que persegueix el progrés destrueix el patrimoni cultural o natural, el progrés no és tal. Es tracta de compatibilitzar, i quan s’ha de triar, triar amb intel·ligència.
Hi ha una determinada esquerra amb pretensions ecologistes que s’oposa a l’AVE, per exemple. I ho fa per manca d’informació, i per eixa inèrcia de l’esquerra dogmàtica a dir sempre que no al que puga proposar la dreta o la socialdemocràcia. Quan contraposen l’AVE a les rodalies, demostren no saber, que estos dos mitjans de transport no són competència, sinó complement. I quan diuen que una via fa malbé el paisatge i contamina, semblen desconèixer que l’alternativa a l’AVE o al corredor mediterrani de mercaderies, són avions i carreteres plenes a petar de camions creuant Europa en totes direccions. Amb embussos de transit, amb contaminació, amb accidents. No hi ha mitjà més ecològic, més econòmic socialment, més segur i més eficient, que el tren. I els ecologistes haurien de ser el primers en defensar-lo. Un altra cosa, és el traçat, que òbviament, i tenint present les servituds tècniques que reclama, ha de ser respectuós amb el medi, i no crear una tanca que travesse el nostre país, que després puga generar inundacions que ens destrueix camps i hisendes.
El nacionalisme que jo defense, no pot oposar-se a sectors productius com la ceràmica, de la que viuen milers de famílies. El valencianisme en el que jo crec, és el que reclama ajudes per salvar llocs de treball, i exigeix a les empreses reinvertir en tecnologia que modernitze el sector i reduisca l’emissió de CO2. En lloc de criminitzar-los.
El valencianisme en el que jo treballe, no és estúpidament elitista, ni està en contra de les tradicions populars. Crec en un nacionalisme implicat amb la societat civil, i que treballe plegat amb ella en defensa de no poques causes justes. Però el valencianisme en el que crec, ha de canviar urgentment el llenguatge. No pot ser que tot allò que defensem siga “anti, preservem, salvem, no...” que és lingüística més aviat conservadora i no progressista. Un no pot presentar-se davant la societat amb un discurs negatiu, i a la contra, quan el que vol és guanyar espais i liderar, quan el que vol és ser peça indispensable de la reconstrucció nacional, de la renovació política.
El valencianisme en el que crec, no es fa contra res ni ningú, sinó a favor d’una societat més justa i equilibrada, es fa a favor de la gent. La política, són les persones, el valencianisme, qualitat de vida.
Parle d’infraestructures. Dels ports, dels aeroports, de l’AVE, del Corredor Mediterrani de Mercaderies, dels trens de rodalies.
El nacionalisme, el valencianisme en el que jo crec, aposta per la sostenibilitat. La sostenibilitat econòmica, social, mediambiental. Si una obra que persegueix el progrés destrueix el patrimoni cultural o natural, el progrés no és tal. Es tracta de compatibilitzar, i quan s’ha de triar, triar amb intel·ligència.
Hi ha una determinada esquerra amb pretensions ecologistes que s’oposa a l’AVE, per exemple. I ho fa per manca d’informació, i per eixa inèrcia de l’esquerra dogmàtica a dir sempre que no al que puga proposar la dreta o la socialdemocràcia. Quan contraposen l’AVE a les rodalies, demostren no saber, que estos dos mitjans de transport no són competència, sinó complement. I quan diuen que una via fa malbé el paisatge i contamina, semblen desconèixer que l’alternativa a l’AVE o al corredor mediterrani de mercaderies, són avions i carreteres plenes a petar de camions creuant Europa en totes direccions. Amb embussos de transit, amb contaminació, amb accidents. No hi ha mitjà més ecològic, més econòmic socialment, més segur i més eficient, que el tren. I els ecologistes haurien de ser el primers en defensar-lo. Un altra cosa, és el traçat, que òbviament, i tenint present les servituds tècniques que reclama, ha de ser respectuós amb el medi, i no crear una tanca que travesse el nostre país, que després puga generar inundacions que ens destrueix camps i hisendes.
El nacionalisme que jo defense, no pot oposar-se a sectors productius com la ceràmica, de la que viuen milers de famílies. El valencianisme en el que jo crec, és el que reclama ajudes per salvar llocs de treball, i exigeix a les empreses reinvertir en tecnologia que modernitze el sector i reduisca l’emissió de CO2. En lloc de criminitzar-los.
El valencianisme en el que jo treballe, no és estúpidament elitista, ni està en contra de les tradicions populars. Crec en un nacionalisme implicat amb la societat civil, i que treballe plegat amb ella en defensa de no poques causes justes. Però el valencianisme en el que crec, ha de canviar urgentment el llenguatge. No pot ser que tot allò que defensem siga “anti, preservem, salvem, no...” que és lingüística més aviat conservadora i no progressista. Un no pot presentar-se davant la societat amb un discurs negatiu, i a la contra, quan el que vol és guanyar espais i liderar, quan el que vol és ser peça indispensable de la reconstrucció nacional, de la renovació política.
El valencianisme en el que crec, no es fa contra res ni ningú, sinó a favor d’una societat més justa i equilibrada, es fa a favor de la gent. La política, són les persones, el valencianisme, qualitat de vida.
4 comentaris:
Enric, em reconcilie amb el nacionalisme valencià -valencianisme- llegin-te. Gràcies.
Una pregunta, simplement. Al principi de l'article dius: "Parle d’una educació i d’una sanitat públiques..." (qüestió que em sembla de molt sentit comú i més començar una llista per ahí).
Però, ¿no hi té cabuda en eixe sentit ample del que avances l'educació concertada? ¿No creus que és també un servici públic el que es presta i que, a més, estalvia molts recursos econòmics i que amb un "control" adequat és possible -i defensable- en en el nostre sistema educatiu?
Moltes gràcies, i torne a reiterar-te la meua admiració pel teu treball i perquè articles com este ajuden a vore un valencianisme en positiu, no radical i amb els peus a la terra (genial la foto del final).
Vicent
Bona pregunta. Crec que sí. Jo defense uns mínims, la possibilitat de que tothom puga accedir a una educació en el sistema públic. Però no estic en contra de l'educació privada o la sanitat privada. I entenc que en alguns llocs i moments, s'han encetat processos de concertació.
Be està. ´L'únic que dic és que si es financien (encara que siga parcialment) amb diners públics, han de respectar, entre d'altres coses les rattios.
No vull oblidar que hi ha concertada confessional i també hi ha concertada que ha nascut dels processos de renovació pedagògicam més interessants.
No ho dic tan per mi, com per qui està contra la concertada només per qüestions religioses o laiques.
Gràcies per la teua amabilitat
Tinc un dubte: per què has escollit la foto en qüestió? Perquè parla d'un acte del centre d'Actuació Valencianista? O er allò que propugnava J. Reig del Valencianisme total?
Per cert, m'afegisc al que diu Vicent sobre la qualitat de l'article. Crec que en tens uns quants per a un "Castelló segon" (ja m'entens).
gràcies. Volia alguna imatge de "valencianisme" i el sr. google em va proposar esta i vaig dir que sí.
No hi havia més rerafons
Publica un comentari a l'entrada