30 de novembre, 2011

"PRESSUPOSTOS" Mediterráneo - 01.12.11





















Quina setmana! Se m’han acumulat els pressupostos. Dilluns, l’alcalde Bataller ens va avançar uns dies, no tots els pressupostos municipals, però almenys el llistat de despeses probables al llarg del 2012. Divendres junt amb Alícia Brancal, portaveu adjunta a Castelló i Josep Maria Pañella, Diputat a Corts, presentarem en roda de premsa un bon grapat d’esmenes als pressupostos de la Generalitat, per tal d’intentar dur a la ciutat un feix de bitllets de 500 en forma d’inversions. I el dilluns que ve debatrem i votarem a la Diputació els pressupostos provincials. L’any que ve, hi afegirem els pressupostos generals de l’Estat, ja que per primer colp en la història el nostre partit té representació a la Carrera de San Jerónimo. Estic segur que entendran que això són molts números per a tan pocs diputats i regidors, així que a vore si a les pròximes eleccions fan el favor de reforçar-nos.
I què hem de demanar d’uns pressupostos? Doncs voldríem, clar, ajudar a crear llocs de treball, prestar bons serveis als nostres conciutadans, anar amortitzant deute, i un etcètera més llarg que allò que els ingressos permeten. Per això el que cal és aprendre a prioritzar.
Dimarts Miguel Barrachina, portaveu econòmic del PP a la Diputació, deia que no comprenia les raons per les que vaig votar en contra d’una modificació de crèdit que consistia en amortitzar uns crèdits abans d’hora. Hi havia raons de caràcter tècnic (com la compensació d’eixa amortització amb nous crèdits), però bàsicament hi havia una raó de prioritats. Tornàvem diners al banc en el mateix plenari que retallàvem diners per inversions en els municipis. Deia Barrachina que així la banca tindria liquiditat per donar més crèdits. Bona eixa! I no seria més lògic invertir directament en el benestar dels municipis, abans d’engreixar els immorals guanys de la banca privada?
Qüestió de prioritats, ja els dic. Segur que els pressupostos (per cert, tots ja de la factoria PP) no són els que nosaltres faríem, però també els hi dic, que afrontarem la nostra acció política de forma responsable, i sent conscients que si n’entren 3 no en podem gastar 7. Serem justos, serem sensats.