Fa uns dies, una amiga meua (que no sé si seguirà considerant-se tal després de llegir este article) publicava la seua visió personal de com afecta la crisi als treballadors públics, i als del sector privat. La seua tesi és que mentre els qui treballen per al sector privat corren l’evident risc de perdre la feina quan les coses van mal, els funcionaris sempre la salven.
Arrodoneix la seua teoria dient que la crisi i les seues conseqüències tenen doble velocitat. Una lenta (pretesament menys greu) per als funcionaris, i l’altra ràpida per a la resta. Diu que els funcionaris són molt egoistes, i protesten i demanen solidaritat quan els hi retallen un percentatge del sou i part dels drets socials adquirits. Però que la resta ho passa pitjor, perquè en el millor dels casos, quan els treballadors perden la feina, i si han cotitzat el suficient, rebran un subsidi temporal d’atur.
Tot això està molt bé, però esta persona oblida algunes coses. Ser funcionari no és hereditari, és una decisió personal en la que pesen dues coses: la voluntat de servei públic (i després en donaré un exemple) i la seguretat laboral. I això té contrapartides, clar, el gruix dels funcionaris tenen sous notablement inferiors als que cobren gent amb idèntica formació i preparació que han triat el sector privat. Per exemple la meua amiga, que ha sigut durant quasi tota la seua carrera professional càrrec de lliure designació, primer del PSOE i després del PP.
Com a funcionària, i amb la seua llicenciatura, a l’Ajuntament hagués cobrat entre tres i quatre colps menys del que ha cobrat sense haver de fer examen ni prova d’accés.
I ara l’exemple promés. Una mestra està tenint un mal embaràs. El metge li proposa una baixa per gestosi, però ella es planteja agafar un permís no remunerat de tres mesos per no perjudicar al centre. Conselleria li diu que cal un escrit del Director acceptant que no substituiran a la funcionària. Ella no ho entén i argumenten que no hi ha diners! Però si ella renuncia al seu propi sou precisament per això! Res, no hi ha diners per a substitucions, perquè se’ls han gastat en pagar a una persona de lliure designació, el sou de quatre funcionaris.
5 comentaris:
és curiós que moltes vegades qui critica els funcionaris no sap molt bé de que va la cosa, sous en la majoria de casos mileuristes, precarietat en molts casos els interins que ara ací a casa nostra a molts els rebaixaran les hores de treball i salari a 25 hores semanals o com al sector d'ensenyament que se'ls acabarà el contracte al mes de juny de cada any, però clar hi ha un missatge teledirigit per la classe política governant contra el funcionari per tant d'anar privatitzant serveis com ara escoles, hospitals..... i també resulta més fàcil rebaixar any rere any el sou dels funcionaris per tant d'obtindre uns ingresos extres que castigar a les grans fortunes.
Els polítics governants amb sous i extres que no són de funcionari precisament molts d'ells són els que tenen clar allò de seguir baixant els sous dels funcionaris però no el seu propi.
En fi que s'arribat a una situació en que defendre les reivindicacions dels funcionaris a ulls de la resta de la societat s'ha convertit en una batalla perduda.
Ah! molt curiós el mapa que poses on es veu la diferència de funcionaris entre comunitats autònomes.
efectivament, el mapa molt clarificador. això d'Extremadura és un escàndol.
Hola Enric,
Jo veig una correlació molt clara amb l'expòli fiscal i els percentatges que dones per autonomies.
En fi, ens haurem de fer tots carlins i demanar la tornada dels furs com tenen les tres Diputacions Basques i la Diputació de Navarra. Pareix que els valencians estiguem a la "lluna de València".
Una abraçada,
Robin Hood of Sherwood
Molt valent. Funcionaria municipal con horas de estudio a la espalda.
Aleshores la valenta eres tu, per seguir per apostar per la funció pública, que és el blanc de totes les crítiques, i sovint, sense cap raó.
Publica un comentari a l'entrada