"SENSE CORREDOR, SENSE FUTUR" - Levante-EMV - 18.02.12

Divendres passat Ramon Tremosa, Doctor en Ciències Econòmiques, especialista en infraestructures i logística, i ara Eurodiputat per la coalició en la que s’integra el BLOC, va dictar una conferència sobre l’Eix Mediterrani. Venia a dir que la Mediterrània torna a ser la mar comercialment més important del planeta. Ho va explicar contrastant alguns mapes mundi. Àsia concentra la major part de la producció primària mundial, i Europa, és amb diferència el mercat més gran del planeta. El camí més curt entre “la fàbrica” (Àsia) i “els clients” (Europa), és travessar la Mediterrània. Pel canal de Suez, un punt estratègic en les comunicacions marítimes, i constantment observat per la comunitat internacional per garantir-ne l’estabilitat geopolítica.

Els principals ports d’arribada de la Mediterrània són Algesires (tot i que queda molt al Sud) València, Barcelona, Marsella i Gènova. Ni Marsella ni Gènova no tenen tradició industrial i, a sobre, Gènova no pot oferir espai per un parc logístic de grans dimensions, perquè està constret per l’orografia. Barcelona i València poden, de fet el Port de Barcelona acaba d’ampliar-se de forma rotunda, gràcies a una potent inversió d’una empresa xinesa que és qui més contenidors mou a tot el món. I entre Barcelona i València estan els ports de Castelló i Tarragona, que si juguen bé les seues cartes poden atreure una part del moviment de mercaderies. A Tarragona s’ha produït una important disputa els darrers mesos per part de la mateixa empresa xinesa i la segona del sector, danesa si mal no recorde, per desenvolupar un immens parc logístic, que ha permés al port millorar substancialment les seues xifres de trànsit. Fa no més de 10 dies hem sabut que una empresa xinesa s’havia interessat per desenvolupar el nostre Parc Castelló. És una magnífica notícia i tot un símptoma de que les coses van per on Tremosa diu. El nostre futur és logístic. Aportar valor afegit als productes bàsics que venen d’Àsia. Això donarà llocs de treball qualificats, i genera riquesa.

Ara com ara, però, molt més de la meitat de contenidors que entren a França no ho fan per Marsella, sinó pels ports d’Amsterdam i els seus veïns, tot i estar molt més lluny d’Àsia i, per tant, encarir els costos. I això val per la resta d’Europa. La marxa del sector indica que els vaixells de càrrega seran cada dia més grans i necessitaran calats de 15 o 20 metres. Els nostres ports els poden oferir, els del Nord d’Europa no, perquè són fluvials. 

Aleshores, perquè encara no som els ports mediterranis els més potents? Perquè no tenim ferrocarril de mercaderies que ens connecte amb la resta d’Europa.

El passat 19 d’octubre de 2011 la Comissió Europea va esmenar els mapes de prioritats ferroviàries que havia proposat el Govern Espanyol. El dia abans, el Ministre Blanco va presentar 5 corredors. Habitualment els ministres compareixen al costat del Comissari del ram. Però este darrer es va negar a avalar cinc corredors, i Blanco va haver de comparèixer sol. El Comissari de transports Siim Kallas va dir en la roda de premsa de presentació de la futura Xarxa Bàsica europea que “les infraestructures a Espanya eren massa centralistes” i que “no tot havia de passar per Madrid”. Van apostar exclusivament per la lògica econòmica, és a dir pel Corredor Mediterrani.

Molt pocs mesos després governa el PP, i la Ministra, la mateixa que deixa Castelló sense inversions en carreteres, obvia de nou el Corredor Mediterrani i torna a apostar per l'inviable corredor central. Un corredor que la UE ha dit que no finançarà, i que implicaria pujar els contenidors més de mil metres d’altitud, amb el cost econòmic que això genera, i fer un túnel de 40 km que travessés els Pirineus.

El PP va atacar durament al PSOE per no defensar el Corredor Mediterrani, i ara ells fan el mateix. Això no fa bo al socialisme, el que fa és demostrar que els problemes d’este país els generen a parts iguals socialistes i populars. Ens arruïnen, ens deixen sense Corredor, i sense Corredor no hi ha futur.