Darrerament és parla molt sobre la necessitat o no de consensos. Però i si em perdonen la immodèstia, jo diria que es parla sense saber gaire bé de què.
El consens, fa referència a l'acceptació d'una proposició, per exemple, per part d'una comunitat, i mitjançant un procés concret. I el procés és fonamental. Un consens només és possible sense derrotes. I això vol dir que ningú no guanye per tal que ningú no perda. A l'acord s'hi arriba a partir d'unes normes a definir per la pròpia comunitat; per votació, per debat, etc. La decisió per consens és un procés que no busca únicament l'acord de la majoria dels participants, sinó que també té com a objectiu resoldre o atenuar les objeccions de la minoria, i així arribar conjuntament a la decisió més satisfactòria. Consens significa alhora el fet d'arribar a un acord general i el procés que ha fet possible arribar-hi. La presa de decisions per consens tracta fonamentalment este procés.
No sé si ho saben, però el model de debat i arribada a acords que coneixem com”consens”, té origen i matriu a la comunicat Quàquera. I Quàquer, significa Amic, de fet la seva església és diu Societat Religiosa d'Amics. No és banal el que dic. Les normes de conducta dels Quàquers es fonamenten en el sentiment de pertinència a un grup sòlid format per iguals. Sense jerarquies.
I esta no és la realitat que descriu les relacions entre els grups polítics al nostre ajuntament. El PP fa valer la jerarquia que li atorga legítimament el ser el grup més votat, i aposta per un altre model de presa de decisions, el de majories i minories. És lícit, però descarta el consens.
Amb l'actual repartiment de rols, i les relacions polítiques entre grups, el consens no és possible. Haurem de fer un esforç per canviar l'escenari. Segurament no cal l'amistat, que és una relació afectiva, però si alguna de les seues característiques: confiança, respecte... ha d'haver-hi una relació de reciprocitat basada en l'entrega desinteressada, l'acceptació d'un compromís mutu. I hores d'ara, molt em tem que estem lluny d'això.
Però el PP no vol aprovar les coses per unanimitat, sinó per una nimietat, dos vots de diferència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada