Dimarts vam celebrar el debat sobre l’estat de la ciutat i, francament, no va ser el pitjors dels tres celebrats. Hi van haver idees, propostes, rèpliques. Crec que va ser un debat seriós. Millorable? Sempre, però no va ser un mal debat.
Hi havia expectació, i no només en l’oposició, per vore com se n'eixiria el nou Alcalde, de qui encara no teníem cap referència com a parlamentari, bàsicament perquè mai abans havia participat en un debat de cap mena. I els puc ben assegurar, que qui més nervis tenia era el seu propi partit, que no tenien gaire confiança.
La primera intervenció, més que fluixa, va ser directament roina. Desllavassada, frases inconnexes, nervis, agressiva per moments, a la defensiva, amb confusió de dades...
La rèplica final, en canvi, ens va mostrar un Alfonso Bataller molt més solt, àgil, de vegades irònic, punyent. Una agradable sorpresa per als que ens agrada el debat viu.
Però també va deixar algunes perles per la memòria. L’Alcalde està una mica ressentit, li molesta que es qüestione la seua idoneïtat per al càrrec. És humanament comprensible. Políticament no tant. L’Alcalde estava enutjat amb mi, va dir: “a usted le gusta mucho mofarse de mi falta de experiencia”. No és cert, jo assenyale amb preocupació que la seua inexperiència pot ser un llast per la ciutat. Qui riuen són uns altres, els seus moltes vegades.
Bé siga perquè està acomplexat, bé siga perquè li sembla injust, es reivindica. Al plenari, oblidant allò d’excusatio non petita accusatio manifesta, va seguir i em va enastar: “Tengo 52 años y trabajo desde los 23”. “Jo guanye” vaig retrucar “jo en tinc 50 i treballe des dels 16”.
El cas és que el bon home sent la necessitat de reivindicar-se i ho fa recordant que té un Master en gestió i un llarg currículum com gestor. És cert que Bataller té una llarga trajectòria de gestió a la Sanitat valenciana. Trajectòria que no comença fins que l’any 1995 el PP guanya les eleccions i el nomena director mèdic del Hospital Gran Via. Després vingué la resta, membre del Consell d’Assessor de la Conselleria de Sanitat, Director Gerent de l’Hospital Plana Baixa, Director General d’Ordinació, Avaluació i Investigació Sanitària, Director General d’Assistència Sanitària, i finalment Subsecretari de Sanitat. Oblida Bataller dir que tots i cada un dels càrrecs són de lliure designació. És a dir, cap l’ha guanyat ni per concurs oposició (que hagués donat la possibilitat a un tribunal d’avaluar els seues coneixements i la seua capacitat), ni tan sols a unes eleccions democràtiques (que li donarien una gran legitimitat, si bé no tècnica o professional, sí política). Però no és el cas. El currículum de Bataller és el d’algú que ha fet carrera a l’empar exclusiu de la militància a un partit polític. Fins i tot el seu actual càrrec d’Alcalde adquireix legitimitat per una decisió de partit, qüestionada per cert. Però no per les urnes. Alfonso Bataller, no es va presentar de número u, ni de dos, ni de tres, ni de quatre. Bataller anava amagat al número 5. Com el Mambo. Algú recorda qui anava de 5 el 2007?
Així les coses, ja que el seu currículum no és científicament avaluable, només podem jutjar la seua capacitat gestora pels resultats del seu treball a la Conselleria de Sanitat. I no cal que recorde ara i ací, que la Conselleria està arruïnada. És la més deficitària de totes. No sé jo si està la cosa com per fer-se el xulo. Francament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada