La Diputació de Castelló, a través de l'Escola Taurina, proposa una sèrie d'activitats per als propers mesos. Organització de classes magistrals per part de toreros de renom en diferents municipis. Una Escola d'Estiu per l'any que ve, on alumnes d'altres escoles provincials, vinguen a perfeccionar tot ixò de la capa i el capot. I el més cridaner de tot, La Diputació formarà en “el arte de Cúchares” a touroperadors russos i ucraïnesos. No és broma. Considera algú que és una bona manera de crear un turisme sectorial específic, interessat en el “olé”!
Dóna joc, no em diguen que l'ocurrència no dóna joc. A les nostres comarques ve més gent, fins ara, buscant Sol o sangria, que no corregudes de bous. I en canvi, el Patronat Provincial de Turisme no proposa, i jo ho agraïsc, cursos de castells de sorra, ni es convenien amb l'Escola d'Hostaleria, cursos sobre “com fer una sangria amb taronja sanguina”. En canvi, invertirem alguns eurets d'eixos que ens sobren, en ensenyar a torejar a Ivan Txernenko i Igor Ivanòvitx, diplomats tots dos en turisme per la Universitat de Lomonósov. Si es graduen, rebran el nom d' “Ivan, er niño del Kremlin” i “Igor de Txernòbil” (per la seua malatraça a l'hora d'entrar a matar).
Un, en la seua condició de càrrec electe, assumeix les responsabilitats que li pertoquen, i espera, desitja i confia, que tothom faça el mateix. De forma que a l'hora de prendre decisions que afecten al nostre present i al futur present dels nostres fills i filles, es faça en base a estudis seriosos que determinen la bondat de tal o qual acció.
No sembla el cas. No recorde jo que el Patronat Provincial de Turisme ho haja tractat en sessió plenària, ni la comissió corresponent a la Diputació. En la meua condició de diputat no he vist cap informe, cap anàlisi de mercat, que avale esta nova línia de treball. Ni un, ni mig, ni cap.
Recorde que Felipe González era aficionat al billar. Al francés m'agradaria pensar, que és bastant més seriós i refinat que l'americà. No estic segur, però, de que eixa passió per tocar les boles del President González, fes augmentar el número d'aficionats a la carambola.
Aznar, va posar de moda el pàdel. El nombre de llicències federatives es va disparar quan José Mari ens ensenyà els abdominals. Ara hi juga molta gent. És de veres que ha ajudat molt el fet que tots els ajuntaments governats pel PP hagen decidit fer pistes de pàdel, on abans feien pises de basquet, o d'atletisme, o...
No em consta que Zapatero tingués cap afició esportiva particular, més enllà de la seua fília pel Barça. Però francament, els èxits del Barça en època de ZP, crec que tenen més a vore amb una generació de grans jugadors, i un excels Pep Guardiola. De Rajoy no se'n coneixen aficions. Si de cas, fer apostes perilloses amb la nostra economia, o jugar amb les cartes marcades. Potser això ha atret a Eurovegas.
Esta tendència dels dirigents a transferir a la societat les seues aficions personals té riscos. Perquè clar, una cosa és que per mimetisme mitòman, la gent copie l'afició de líders socials o mediatics. Un atra diferent és que convertisquen les seues aficions personals en prioritats de govern. Que posen els diners públics al servei d'aficions particulars, sense molestar-se en intentar demostrar-ne la rendibilitat social.
Javier Moliner, el President de la Diputació, és un reconegut aficionat al món de les banyes. Assidu espectador de corregudes a la Plaça de Castelló, i a motles altres quan les obligacions li ho permeten. Fins i tot ha estat crític taurí, i a ell es deu la dimensió (augmentada i corregida sobre l'esbos original) del bou de ferro colat, que obra de Melchor Zapata, adorna el frontal de la plaça de Bous.
També va ser Javier Moliner qui sent encara portaveu del PP a l'ajuntament de Castelló, va defensar la peregrina idea de que Castelló esdevingués la plaça de Bous de Catalunya, amb un oportunisme un tant patètic, quan el parlament Català decidí que no es celebrés més l'única correguda regular que es feia a la Monumental, l'única plaça en actiu de tot Catalunya.
I ara això dels cursos intensius per touroperadors russos i ucraïnesos per matar bous amb picadors. Supose que després aniran pels seus països i els diran, “feu vacances a Castelló que maten bous”. I els turistes diran...”Castelló? Com es diu la plaça, Las Ventas, La Maestranza?” “No, no” dirà Igor de Txernòbil. “Aleshores per què Castelló i no Sevilla o Madrid? Tenen millor aeroport?”
Trist. Más triste que un torero al otro lado del telón de acero. Així estic jo. Spasiva Sara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada