MD es va diplomar en empresarials fa anys. Bo, tampoc no tants, que és jove encara. Va entrar a treballar a Bancaixa, a la sucursal d’un poble que com el seu nom ocultaré, per no donar pistes i complicar-li més la vida. Ja la té complicada, i molt. Primer per tot allò de Bankia i la fusió, que va empitjorar considerablement les seues condicions laborals. I això que MD és una supervivent, altra gent no ha tingut tanta sort, i com no encaixava en la reducció de sucursals, ara està definitivament fora. Primer strike per a Rato i els malfactors.
Per si el mal clima laboral i la pressió de no saber massa bé que passarà amb la sucursal o l’empresa no fóra prou, a sobre, està tot allò de les preferents. Un producte que a ella, i a la resta de treballadors, els van forçar a col·locar entre els clients. Les pressions de la central eren constants, circulars, reunions, cartes, telefonades. Telefonades insistents. A primera hora, al llarg de la jornada, a darrera hora. Recordant que queden 20 dies per finalitzar la campanya. 15 dies. 8 dies. 3 dies. Hores. Segon strike.
MD i altres, van vendre el producte. De vegades perquè els hi anava el sou, d’altres, fins i tot, perquè creien honestament que era una oportunitat per als seus clients. Eixe és el cas d’MD, i tants altres, tan convençuda estava que ella mateixa comprà 9.000€ en preferents. Un bon pessic dels seus estalvis. Ara no valen res. Ni les d’ella, ni les dels seus clients. Tercer strike. Out!
Al poble on treballa MD tothom es coneix, tothom la coneix. Li ha venut preferents a la mare d’una amiga, al professor del seu fill, a una veïna de l’escala. De veres creu algú que si MD hagués pensat que era una jugada bruta de Bankia i la seua cúpula estafadora, hagués comprat i hagués venut? Als seus clients més pròxims? Als seus amics? Al veïna que li ha retirat el “bon dia”?
Clar que hi ha culpables en això de Bankia, i han de ser duts davant la justícia. Però no és el caixer de sucursal, ni la directora d’este o aquell poble. Els empleats són damnificats, no culpables. Estaria bé que tots ho recordarem. He vist a MD plorar pels crits d’un client. No és just. La ràbia s’ha de dirigir als vers culpables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada