Jo procure tindre bona relació personal amb tota la gent amb la que mantinc relació laboral. Parle de la gent que fa política, clar. I aconseguir-ho malgrat les desavinences sobre les polítiques o inversions que més ens convenen.
El PP se sap acorralat. Sap que la seua gestió, especialment en el cas valencià, està sent duríssimament criticada per la premsa internacional. I l’exércit popular a les xarxes, es posa nerviós. Bo, a les xarxes i a les institucions, perquè del Molt Honorable cap a baix, tothom gasta el mateix discurs. I és ací on mantenir la bona relació és un art. Un art com la papiroflèxia que demana grans dosis de paciència.
El PP se sap acorralat. Sap que la seua gestió, especialment en el cas valencià, està sent duríssimament criticada per la premsa internacional. I l’exércit popular a les xarxes, es posa nerviós. Bo, a les xarxes i a les institucions, perquè del Molt Honorable cap a baix, tothom gasta el mateix discurs. I és ací on mantenir la bona relació és un art. Un art com la papiroflèxia que demana grans dosis de paciència.
Interactuar amb ells resulta revelador. Primer perquè acusen als que critiquem el que fan, de desacreditar la ciutat, el país, o el que siga. Ara els desacreditaré jo a ells: són molt poc intel·ligents. Ho són perquè haurien de comprendre que l’opinió internacional publicada per la BBC, Le Monde, The New York Time, i un llarg etcètera, no és fruit de les crítiques que nosaltres fem, sinó de l’anàlisi pròpia que demostra la incompetència en la gestió del PP. Acusar-nos als crítics és donar-nos un poder, que no tenim, i que minimitza el seu. De fet, els posa en terrible evidència. Si tots els seus mecanisme de poder mediàtic (pagats amb diners públics) no poden contrarestar les crítiques, que els acomiaden sense honors.
Quan els hi fas esta reflexió, contesten, a mi m’ho contestà en públic un Senador, que el que els hi preocupa és el que diem nosaltres i no la premsa internacional. Són curts de mires. Els inversors, o els possibles turistes, s’informen per eixos mitjans que el PP menysprea, no pel que jo puga dir a Twitter o a la Diputació. És greu que diguen això, perquè demostra com estan d’allunyats de la realitat.
Però encara van més lluny intentant plantar cara. Et diuen: “la vostra obligació és defensar la Comunitat”, entesa clar com una idea patrimonial. Per ells “la Comunitat”, és el conjunt de les seues polítiques. A això jo conteste que la nostra obligació és defensar a la gent que viu a eixa “Comunitat”, o a la ciutat, o a un poble. A les persones. No les coses. Però el més inquietant de tot això és que denota que no comprenen el sistema democràtic.
Davant d’un problema social poden haver-hi dues, o tres o quatre formes d’afrontar-lo. Per ells no. Per ells només existeix el seu particular punt de vista, i si no els hi dones la raó, ni es plantegen la possibilitat de que altres fem una lectura diferent de la realitat, o prioritzem unes polítiques a altres, o altres inversions a les que fan ells. Tot simplement et consideren una mena de traïdor, i tenen la desvergonyia de dir-ho en públic, obviant, que eixe discurs els acosta al totalitarisme.
El totalitarisme pretén tenir la raó i la solució única als problemes socials, i intenta fer callar l’oposició, pel mitjà que siga. Dues actituds, en les que el PP està instal·lat fa molt de temps. I això és terroríficament preocupant, perquè és el partit que governa l'estat, el país, i un nombre insensat de pobles i ciutats. Greu, perquè els acosta a un règim. Per això, determinats grans acords estructurals (reforma de la Constitució, Llei de Bases de Règim Local...) contaminen a qui els ajuda a convertir això en un règim. Un règim amb derives totalitàries. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada