És cert, ha caigut el monument de les mans i els coloms. Una instal·lació que va començar incomplint la llei de contractes públics (no és culpa de Ripollés) i ha acabat complint la llei de la gravitació universal (no és culpa de Newton).
L’artista està fotut, lògic. Va invertir molt de temps en l’obra ara irreconeixible. En roda de premsa va afirmar que havia “dialogat” amb la seua creació, i esta li va dir “Tengo una cosa que te quiero decir: déjame así”. Al seu costat, el pobre Regidor d’Urbanisme feia cara de Matías Prats cridant: “¿Pero esto qué es? ¿Esto qué es?” Supose que hi hauria una batalla interior entre el Mulet polític, de natural prosaic, i l’artista Taló, més corporativament comprensiu!
Haurem de vore què fem, perquè una cosa és la propietat intel·lectual de l'autor i l'altra la patrimonial que és pública. Només espere que Mulet no decidisca, com va fer quan era responsable de Cultura, encomanar que ho arreglen les brigades municipals d'obres.
El burkinés Jean Luc Bambara és l’autor del conjunt escultural de músics que llueixen al costat de la Subdelegació. En dues ocasions els bàrbars li han trencat els braços al percussionista, i les brigades municipals els van soldar, com qui reforça soldador en mà, el somier d’un senyor grassonet. A l’autor no li van dir ni xufa.
Però alerta, que les manotes metàl·liques no ens tapen els ulls! A Castelló passen més coses. El Pressupost municipal que té un mes de vida, ja no val. Han de refer els convenis del Gaetà Huguet i d'Hisenda. L'alcalde anuncia una modificació de crèdit d'un milió d'euros per contractar fora algú que redacte el nou PGOU, i el regidor d'urbanisme el desmenteix en Comissió. El Pla de Comerç ha provocat un sorollós rebuig entre els comerciants. El PP es negà a que l'Església pague IBI i ara ho accepta fins i tot l'Església. Un grapat d'edificis públics no té Plans de Seguretat. El TSJ tomba l'ordenança de telecomunicacions. L'ocupació il·legal de via pública creix davant la passivitat de l'equip de govern. Els clots del carrer Major arriben a 20 centímetres de fondària. I el TRAM no és més que el colorit camí de Dorothy al Mag d'Oz. Ola Alkalde, k ase? 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada